El Govern espanyol intensifica la batalla pel català a l'Eurocambra a l'espera d'un informe tècnic

El Govern espanyol intensifica els esforços perquè el català, el gallec i el basc es puguin parlar al Parlament Europeu, mentre que les converses sobre l'oficialitat de les tres llengües a la Unió Europea s'allarguen a la taula dels estats membre des de fa més d'un any a l'espera d'un informe tècnic que determini les implicacions econòmiques i logístiques de l'ús de les tres llengües cooficials.

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, es reuneix aquest dimecres a Brussel·les amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per abordar "la votació" sobre l'ús del català a la cambra, així com per tractar l'inici del nou mandat europeu un cop s'ha posat en marxa la nova Comissió Europea i la nova presidència del Consell Europeu.

L'oficialitat s'ha de decidir al consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27 estats membres

A diferència del Parlament Europeu, al consell de la UE, on seuen els estats, no hi ha novetats des de fa mesos sobre l'oficialitat. L'ús del català al plenari no significa que la llengua sigui oficial a la UE, un compromís de l'acord entre Junts i el PSOE de l'agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. No apareix als acords d'investidura, però és una reclamació habitual del partit de Carles Puigdemont al govern de Pedro Sánchez.

L'oficialitat s'ha de decidir al consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals (CAG). Segons fonts diplomàtiques consultades per l'ACN, l'oficialitat de les tres llengües a la Unió Europea es tornarà a portar a la taula "quan es cregui oportú".

Pendents de l'informe tècnic

Fonts parlamentàries indiquen que, per ara, no s'ha presentat un informe final. Un cop el grup rebi l'anàlisi dels serveis tècnics, haurà de debatre l'informe i elaborar una proposta per portar a la Mesa de l'Eurocambra, on s'haurà d'acabar votant si s'autoritza o no l'ús del català, el basc i el gallec.

El grup de treball a qui Metsola ha encomanat la qüestió es va constituir el passat mes de setembre, expressament per aquesta legislatura del Parlament Europeu. Està format per cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l'Esquerra, l'eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.

Els cinc vicepresidents es reuniran el pròxim 10 de desembre, però, per ara, no està confirmat que en la trobada s'hagi de presentar i discutir l'informe encarregat per Metsola, segons indiquen fonts parlamentàries.

Votació a la Mesa

En l'anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l'ús del català als plens va ser, precisament, la falta d'una majoria a la taula de vicepresidents del Parlament Europeu. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels 14 seients de la Mesa i només els Verds i l'Esquerra -amb un representant cada un- s'havien mostrat favorables a la proposta espanyola d'autoritzar l'ús de les tres llengües cooficials de l'Estat. Els populars i els liberals -fortament influïts per Ciutadans en aquesta qüestió- s'hi oposaven, tot i que la qüestió no es va arribar a votar mai.

Ara, amb la nova legislatura, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa. Una d'aquestes és la de l'eurodiputat del PSC, Javi López. Amb el control d'una vicepresidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, la possibilitat que tiri endavant els socialistes es mostren més optimistes. Cal, però, que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, faci el pas d'incloure la qüestió en l'ordre del dia de la Mesa perquè aquesta es pugui votar.