El Govern espanyol, decidit a renovar el CGPJ i el TC: aquests són els possibles escenaris

La decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'impedir la votació que es donaria aquest dijous al Senat per reformar el sistema d'elecció dels membres del tribunal de garanties ha fet que el Govern espanyol prengui una decisió. El president de l'Executiu, Pedro Sánchez, ha avançat que desbloquejaran tant el TC com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per acabar amb el bloqueig que pateixen els dos òrgans.

També la majoria de grups parlamentaris de l'anomenat bloc de la investidura al Congrés estan a favor de reformar el sistema d'elecció del Constitucional i del CGPJ després de la crisi institucional oberta i la ingerència, a instàncies del PP, del primer al Poder Legislatiu.

De fet, el grup d'Unidas Podemos ha avançat la intenció de celebrar una reunió amb la resta de grups per abordar la fórmula; i Patxi López, portaveu del PSOE a la Cambra Baixa, ha revelat que ha parlat amb el portaveu d'UP, Pablo Echenique, durant la Junta de Portaveus celebrada aquest dimarts.

El desbloqueig del TC i del CGPJ només pot passar, en principi, per la renovació dels vocals. Actualment, qualsevol acord per elegir els seus membres passa necessàriament per obtenir el suport del PP, ja que la llei exigeix una majoria reforçada de tres cinquens per emprendre aquesta renovació.

Per tant, en principi l'única via per poder fer això és la de rebaixar les majories que exigeix la llei o la de tractar d'esquivar el veto del TC al Senat. En aquest sentit, hi ha diverses proposicions que ja estan registrades per diferents grups que apunten a possibles escenaris per superar la situació.

L'última és la que va registrar Más País dilluns a última hora al Congrés amb l'objectiu d'esquivar el veto que el Constitucional ha imposat al Senat en admetre les cautelaríssimes sol·licitades pel Partit Popular. La norma dels d'Íñigo Errejón reprodueix, bàsicament, el text registrat la setmana passada pel PSOE i Unidas Podemos.

Rebaixar majories o sortejar el veto del Senat

La proposició de llei recull que els dos magistrats del TC nomenats a proposta del Govern espanyol no han de triar-se al mateix temps que els dos que corresponen al Consell General del Poder Judicial, si aquest últim retarda la seva decisió. L'objectiu d'aquesta reforma (registrada pel PSOE i Unidas Podemos en un inici) era sortejar el bloqueig dels vocals conservadors del CGPJ.

La iniciativa de Más País també suprimeix l'obligatorietat que el Tribunal Constitucional constati en una sessió la idoneïtat dels magistrats nomenats a proposta del Govern estatal; seran l'Executiu i el mateix designat els qui l'hauran de testificar, recull el text.

Hi ha una altra via que té a veure directament amb la rebaixa de les majories necessàries per triar els vocals del govern dels jutges. El 2020 el PSOE i Unidas Podemos van registrar al Congrés una proposta per intentar desbloquejar els òrgans constitucionals.

Actualment, la llei estableix que tots els membres del Consell General del Poder Judicial són designats per les Corts: deu pel Congrés dels Diputats i deu més pel Senat. Les dues Cambres han de reunir una majoria reforçada (tres cinquens) per poder emprendre aquesta renovació, una situació que exigeix que, almenys, les votacions siguin recolzades pel PSOE i pel PP.

La proposta registrada pels socialistes i Unidas Podemos el 2020 establia que els membres del CGPJ podrien resultar elegits per una majoria absoluta tant al Congrés com al Senat. Primer, tindria lloc una votació en què caldrien els tres cinquens; però en cas de no prosperar i que no s'aconseguessin demanar aquests vots, n'hi hauria prou amb una majoria absoluta (176 diputats en el cas de la Cambra Baixa) per acabar amb el bloqueig dels conservadors.

Quan es va registrar, des de les institucions europees van mostrar la seva preocupació pel fet que reduir els números necessaris per renovar òrgans constitucionals podria restar garanties democràtiques al procés; i després de l'avís de la UE, el PSOE va deixar la reforma a un calaix. Tot i això, a Unidas Podemos recorden que Brussel·les també ha mostrat la seva preocupació en diverses ocasions pel bloqueig (ja de quatre anys) a què es veuen sotmesos aquests òrgans.

Aquest dimarts, preguntat per la possibilitat de rescatar aquesta proposició, el portaveu del PSOE al Congrés, a diferència d'altres ocasions, no l'ha rebutjat de manera contundent, i ha assegurat que estan "estudiant" totes les fórmules.