El genocidi a Gaza o el català, les sortides de guió d’Albiol que Illa aprofita com ariet contra el PP

La irrupció de Xavier García Albiol en la política local de Badalona com a candidat del PP va acabar amb vàries dècades d’hegemonia de les esquerres a la -fins fa poc- tercera ciutat de Catalunya. Primer amb alcaldia comunista i després socialista. Però malgrat un primer fugaç accés a l’alcaldia, a Albiol li ha costat consolidar l’hegemonia, fins arribar a l’actual etapa amb una formidable majoria absoluta de 18 regidors del PP dels 27 del consistori badaloní.

Aquesta gran acumulació de vot no només ha reduït a la mínima expressió a les esquerres, sinó que ha deixat sense representació a la resta de les dretes, tant la independentista de Junts com la espanyolista de Vox. Albiol ha aconseguit aquest extens resultat amb una transversalitat de vot que la demoscòpia retrata amb un transvasament de vots al PP que va de Vox fins a votants de la CUP. Mantenir aquesta amplitud en l’espectre polític badaloní obliga a Albiol a centrar i moderar el seu discurs en multitud de temes. Entre ells la defensa de les polítiques lingüístiques en favor del català, el genocidi perpetrat per Israel a Gaza o la relació amb els partits independentistes. Una posició que xoca frontalment amb l’estratègia dura i de confrontació en moltes d’aquestes qüestions que manté el PP de Catalunya i també l’estatal des de Gènova. Fet que el PSC, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, al capdavant no ha desaprofitat per contraposar Albiol amb la resta del PP.

I és que sovint és difícil explicar alguns moviments polítics sense aturar-se a analitzar el context complet, la trajectòria dels protagonistes i les pressions internes i externes que els condicionen. L’empatia mostrada en públic per part del president socialista, Salvador Illa, cap a un alcalde del PP com Xavier García Albiol és una mostra d’aquesta complexitat política, on el pragmatisme defineix la línia d’actuació i la proximitat entre actors polítics ben distants pot marcar les estratègies. I no podem oblidar que en el cas que ens ocupa parlem del president de la Generalitat i primer secretari del PSC i del principal referent del PP a Catalunya, que a més va presidir el darrer Congrés Nacional dels populars.

Polèmica defensa del Pacte Nacional per la Llengua

En la darrera setmana, la relació entre tots dos destacats dirigents polítics ha captat l’atenció mediàtica per dues raons principals: per una banda, la voluntat d’Albiol de sumar l’Ajuntament de Badalona al Pacte Nacional per la Llengua, una iniciativa del Govern d'Illa en què participen PSC, ERC, Comuns i entitats del sector i que busca consolidar l’ús del català i reforçar-lo com a element identitari i de cohesió social. Amb una aferrissada defensa inicial del pacte que Albiol va haver de matisar per la furibunda reacció de la cúpula del PP a Catalunya i a nivell estatal que s'hi oposen. Per altra banda, han sobtat les declaracions d’una certa complicitat i els gestos mutus que mostren una relació més propera del que la retòrica política habitual entre socialistes i populars deixa entreveure.

Albiol, en una intervenció al programa Cafè d’Idees de Ràdio 4, va parlar de la seva bona relació amb Illa amb un to distès i gairebé familiar: "El president em fa molts carinyitos". Tot seguit, però, va afegir que esperava concreció en aspectes pendents que afecten la ciutat de Badalona, mostrant que, malgrat la cordialitat, la seva agenda municipal i les demandes concretes segueixen al centre de les seves prioritats. Aquest to ha sorprès per la seva naturalitat, tenint en compte que Albiol ha estat tradicionalment un actor polític molt combatiu, capaç de mantenir en el passat posicions dures contra governs socialistes o independentistes. De manera implícita, però, l’alcalde de Badalona reconeixia que Illa és un president que sap gestionar les sensibilitats de tots els actors polítics, un home que ha aconseguit consolidar-se com a figura de consens. En la línia del que ell també ha assolit a escala local a Badalona.

L’adhesió -tot i que matisada posteriorment- d’Albiol al Pacte Nacional per la Llengua és un indicador d’aquesta aproximació pragmàtica a la política catalana d’un Albiol que es desmarca de la línia oficial del seu partit. La seva intenció, malgrat haver estat aturada per Gènova, reflecteix un moviment calculat: apostar pel català i consolidar-lo entre les noves generacions és una forma de desmarcar-se de la línia més rígida del partit a nivell estatal, alhora que evita perdre suports electorals davant Junts o Aliança Catalana, en els barris més catalanistes i nacionalistes de Badalona. És un gest simbòlic, però amb un significat clar: Albiol no vol deixar escapar cap vot de la seva formidable majoria absoluta, sense la qual estaria abocat a perdre l’alcaldia per la unió de les esquerres. I sap que les polítiques lingüístiques són un terreny sensible que pot afectar el resultat electoral en aquests barris del centre de la ciutat.

Ni dretes, ni esquerres, Badalona!

Aquest pragmatisme d’Albiol s’emmarca en la seva campanya “badalonisme”. Una aplicació localista de la demagògia populista del "ni dretes –suposadament-, ni esquerres, Badalona!". Una estratègia que comporta prescindir públicament de les sigles del PP i que arriba després de moderar –en la retòrica- la seva política agressiva i xenòfoba del "Netejant Badalona" -en clara al·lusió a la immigració- que no li va funcionar per consolidar-se en l’alcaldia. Albiol busca desmarcar-se del PP en campanyes locals, prioritzant la gestió i la percepció dels votants per sobre de la disciplina del seu partit. En aquest cas, la seva aposta pel català també s’entén dins aquest marc: reforçar la cohesió local, protegir la identitat cultural i marcar distàncies amb formacions d’extrema dreta que podrien erosionar el seu espai electoral, sense necessitat de comprometre’s ideològicament amb altres partits, gràcies a la majoria absoluta.

Relacionat amb aquest tema

Com s'aborda (o no) la crisi de l'habitatge a les veïnes ciutats metropolitanes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet?

Ona Falcó

Al mateix temps és interessant observar com ha canviat la relació de Salvador Illa amb Badalona en els últims anys. Al 2021, quan Illa encara no era president, el líder socialista va afirmar que a Badalona hi havia un "problema d’higiene democràtica". Quatre anys més tard, el to és completament diferent. Sap que ha d’exercir un lideratge de consens, capaç de pactar amb la CUP un decret d’habitatge i, alhora, estendre la mà al PP perquè se sumi a consensos en clau de catalanisme polític. Encara que sigui per evidenciar que el PP rebutja els consensos a Catalunya. I Albiol és un bon ariet en aquesta operació per erosionar al PP, tot lloant el "coratge" que segons Illa manté l’alcalde badaloní defensant temes com el català en contra del seu propi partit. Un PP a qui Illa acusa durament d’haver “boicotejat” l’oficialitat del català a la Unió Europea. “Ja la tindríem si el PP no hagués aixecat el telèfon per impedir-ho”, va esclatar recentment Illa.

El genocidi a Gaza o la relació amb Junts

Els desmarcament d’Albiol de la direcció del seu partit no han estat només en matèria lingüística. Un exemple clar ha estat la seva posició sobre el genocidi que Israel perpetra a Gaza. L'alcalde de Badalona manté que a Gaza estan passant coses "inadmissibles" i que són una "barbaritat". I preguntat per si Israel està cometent un genocidi, Albiol ha respost: "Més enllà dels detalls, si hi ha un organisme de l'ONU que ho diu, no seré jo qui ho desmenteixi". Una afirmació radicalment contrària a la que mantenen dirigents del PP com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, o l'expresident José Maria Aznar, de total suport a l'actuació d'Israel, negació del genocidi i qüestionament dels posicionaments de l'ONU.

Relacionat amb aquest tema

Desallotgen una nau ocupada de Badalona amb almenys una vintena de persones a l'interior

Públic

També en la relació del PP amb Junts desentona amb la direcció del PP, en aquest cas la de Catalunya liderada per Alejandro Fernández. Albiol defensa que el PP ha de poder parlar amb el partit de Carles Puigdemont i fins i tot explorar aliances per fer una moció de censura contra Pedro Sánchez. "No ha de ser descartable" pactar amb Junts, assegura Albiol, que en el seu dia ja es va enfrontar a la dirigent del PP i excandidata per Barcelona a les eleccions generals, Cayetana Álvarez de Toledo, per unes declaracions menyspreatives contra Junts.

A mida que el pragmatisme s’obre camí en la política catalana actual del postprocés, es van generant espais de coordinació importants entre actors ben diversos. Illa manté un equilibri entre dialogar amb l’oposició, aconseguir acords legislatius, i coordinar-se amb alcaldes de diferents partits per avançar en projectes de ciutat i de territori de colors polítics molt diferents. I això pot anar des de l’acord d’habitatge que a més d’ERC i Comuns sumava a la CUP al costat del PSC. O les aproximacions amb un dirigent del PP com Albiol que manté una bona relació amb Alberto Núñez Feijóo -i una mica pitjor amb el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández-, però que en cap cas vol supeditar la seva acció política de cara a Badalona ni a la direcció catalana ni a l’estatal del PP.

Relacionat amb aquest tema

Centenars de persones es manifesten a Badalona "contra la reacció i el feixisme"

ACN

En resum, aquesta complicitat reflecteix diversos nivells de lectura: un component pragmàtic en la gestió municipal i en l’aposta pel català d’Albiol, un component electoral, que mostra com busca protegir el seu espai polític local desmarcant-se del PP català i estatal, i un Salvador Illa, per la seva banda, que consolida la seva imatge de president capaç de pactar amb tothom per avançar en qüestions d’interès general. Política de mà esquerra, també a la dreta.