La fi dels peatges reobre el debat sobre com finançar el manteniment de les autopistes

L’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera, tota l’AP-2, la C-32 entre Montgat i Blanes i la C-33 a Montmeló. Aquests trams d’autopista formen part dels 415 quilòmetres de peatges que deixaran de ser de pagament a partir d’aquest dimecres. Més enllà de la satisfacció pels conductors catalans per una notícia llargament esperada, la mesura s’aplicarà sense haver-se resolt encara aspectes com el model de finançament de les vies o el sistema de pagament més adequat pel seu manteniment. De moment, es podrà circular gratis per aquests punts, mentre el Govern de l’Estat i la Generalitat discrepen sobre si la partida per finançar el manteniment de les autopistes ha de sortir directament dels pressupostos de l’Estat o s’han d’implantar mecanismes, com el pagament per l’ús, defensat per l’executiu espanyol, o un mètode de tarifa plana anomenat vinyeta, promogut pel Govern català.

Aquest debat té lloc en un context en el qual existeixen pocs dubtes sobre l’amortització dels costos de construcció de les autopistes. De fet, amb dades de 2016, un estudi del Cercle Català de Negocis (CCN) ja situava en una mitjana de 28 cops les vegades que s’han amortitzat els peatges a les vies catalanes. Des del moment en què les concessionàries van aconseguir rescatar les seves inversions, només s’han emportat beneficis, descomptant els costos de manteniment, els que ara es troben en discussió.

De moment, les úniques certeses econòmiques són les derivades de l’aixecament de les barreres a partir de la mitjanit de dimecres. Així, Abertis ha pactat un acord amb els sindicats per acomiadar a través d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a 340 treballadors de personal de peatges, centres d’atenció i oficines. Paral·lelament, alguns municipis catalans, segons els càlculs del mateix Govern, deixaran d’ingressar més de 14 milions d’euros corresponents a l’Impost dels Béns Immobles (IBI) pels trams d’autopista ocupat pel peatge de la concessionària.

Mig segle de peatges

Des del CCN, el seu president, Albert Pont, recorda que el tram de peatge més antic de l’Estat, ubicat a l’autopista C-32 entre Montgat i Mataró, té 52 anys de vida i s’ha amortitzat 55 vegades durant aquest període. En l’informe, Pla de viabilitat de la xarxa viària espanyola, publicat fa cinc anys pel Cercle i actualitzat amb dades recents, Pont reclama "l’alliberament de les autopistes amortitzades i la reconversió d’autovies en autopistes de peatge, seguint la concepció radial de les infraestructures, segons la prioritat tradicional de les inversions de l’Estat".

En el mateix informe, el Cercle Català de Negocis planteja la "congelació sine die de projectes sense fonament ni viabilitat econòmica i aquells que suposin duplicitats injustificades". A més, lamenta que Madrid sigui l’única gran ciutat de l’Estat que no disposa de peatges a les seves vies d’accés i de circumval·lació.

"L’AP-7, a les nostres terres, s’ha amortitzat més de 157 vegades". És el missatge que ofereix Llorenç Navarro, portaveu de la plataforma "Prou! AP-7 Gratuïta". Després de més de sis anys de reivindicació com a moviment veïnal de caràcter transversal per intentar aconseguir l’alliberament de la majoria d’autopistes catalanes, Navarro anuncia una reorientació en els objectius de l’entitat, focalitzada a partir d’ara a evitar que "mai més es tornin a implantar peatges o accions de pagament per circular per les vies ràpides catalanes".

Pressupostos o fórmules de pagament?

La plataforma, que ara passarà a anomenar-se Mai més de pagament, reivindica que el manteniment de les autopistes és perfectament assumible a través dels pressupostos de l’Estat. Navarro s’oposa a qualsevol sistema com el pagament per l’ús o la vinyeta. "Assegurar que no n’hi ha diners suficients és una gran mentida, ja que les vies s’han amortitzat sobradament". Fins ara, el moviment veïnal volia l’alliberament de l’AP-7 per tractar de reduir els accidents que es registraven a l’N-340, l’alternativa gratuïta a l’autopista, on més de la meitat eren xocs frontals. Per celebrar que han assolit la seva fita, els veïns han convocat dimarts una marxa lenta de cotxes a Salou

La batalla per definir quin serà el model que s’utilitzarà a partir del setembre pel manteniment de les autopistes la va iniciar el Govern estatal, que la passada primavera va informar Brussel·les sobre un sistema de pagament per ús de les autovies i autopistes de titularitat estatal, que faria pagar els conductors en funció dels quilòmetres recorreguts. Sense gaire més detalls, la proposta de l’exministre José Luís Ábalos es va situar per l’any 2024.

La resposta de la Generalitat va arribar de la mà del vicepresident i conseller de Territori, Jordi Puigneró, qui va demanar el traspàs de les competències en carreteres a Catalunya i va elogiar el model de vinyeta, un tipus de pagament en forma de tarifa plana, per finançar el manteniment de les autopistes. En cas contrari, Puigneró va afegir que "ens semblen inassolibles a llarg termini uns costos de manteniment mitjans d’entre 50.000 i 80.000 euros per quilòmetre i any".

Per la seva banda, l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) qualifica de "pas enrere per la mobilitat" l’eliminació dels peatges sense una alternativa pública complementària. En un comunicat valorant la decisió, l’entitat considera que la pujada de les barreres a les vies de gran capacitat "incentiva l’ús del vehicle privat, impedeix la internalització dels costos ambientals i condemna a assumir les despeses de manteniment a tota la ciutadania". Per a l’associació, els peatges haurien de servir per reduir les congestions i afavorir l’equilibri territorial. A més, proposen un sistema de bonificacions pels vehicles de baixes emissions o per l’ús compartit.

Mentrestant, els conductors particulars i els usuaris del transport públic que circulin per aquests trams d’autopistes catalanes sense peatges i amb les barreres aixecades a partir de dimecres se seguiran preguntant que s’ha fet dels diners que fins ara servien per finançar el seu manteniment.