El triple feminicidi de Miranda de Ebro deixa en evidència els pactes negacionistes de PP i Vox a Castella i Lleó

El triple feminicidi de Miranda de Ebro (Burgos) ha reobert diversos debats. D'una banda, el de la reincidència d'agressors amb antecedents greus. De l'altra, el dels mecanismes de protecció per a les dones i, ja aterrant en el marc de Castella i Lleó, el de les responsabilitats polítiques i socials, sobretot dels que han normalitzat el discurs negacionista sobre les violències masclistes.

L'home detingut per l'incendi provocat amb el qual ha matat la seva exparella, la mare d'ella i una veïna, tenia antecedents per violència contra les dones: el 2015 va raptar i va abusar d'una nena, i el 2023 va ser condemnat per retenir, encadenar i agredir una altra dona. La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que ha acudit aquest dijous a un minut de silenci convocat a Miranda de Ebro, ha lamentat aquests assassinats i ha considerat que "suposen un salt qualitatiu en el terrorisme masclista". Redondo ha emmarcat aquest crim en el clima polític i ideològic generat per Vox, i ha recordat que Castella i Lleó segueix sense una legislació autonòmica actualitzada específica en aquesta matèria.

El cas ha irromput en plena campanya electoral autonòmica a Castella i Lleó. Uns comicis que tindran lloc aquest diumenge i en els quals s'espera que el Partit Popular aconsegueixi el 31,43% dels vots i Vox arribi al 20%, segons l'enquesta de 40db per El País. És possible, per tant, que el pacte d'Alfonso Fernández Mañueco amb l'extrema dreta de 2022 es torni a reeditar en la pròxima legislatura i, amb això, l'assumpció per part del PP dels marcs discursius impulsats per l'extrema dreta. També, de nou, el seu negacionisme de la violència masclista.

15 anys sense actualitzar la llei de violència de gènere

El març de 2022, PP i Vox van tancar a Castella i Lleó un acord de govern d'11 eixos i 32 accions programàtiques. En aquest pacte, Mañueco va acceptar impulsar una "llei de violència intrafamiliar", el concepte amb el qual Vox tractava de substituir o diluir el reconeixement específic de la violència exercida contra les dones pel fet de ser-ho.

L'acord assumit pel PP convertia Castella i Lleó en la primera comunitat cridada a tramitar aquesta llei i recollia expressament aquest compromís en el punt deu de les accions pactades. Juan García-Gallardo, candidat de Vox que seria nomenat vicepresident de la Junta, va celebrar l'acord afirmant que anaven a "tractar les víctimes per igual, siguin homes o dones".

L'abril del 2022, el líder del PP a Castella i Lleó es comprometia a accelerar la tramitació de la llei de violència intrafamiliar i de l'anomenada "llei de concòrdia" com a part de l'acord definitiu amb Vox. En concret, abans del 31 de juliol. En paral·lel, la llei de violència de gènere autonòmica portava sense actualitzar-se des que fos publicada al desembre de 2010. Ho recordava aquest dijous el candidat del PSOE a la Presidència de la Junta de Castella i Lleó, Carlos Martínez, a la Cadena SER. Una qüestió en la qual ha aprofundit en L'Hora de la 1, on ha insistit que "el negacionisme mata". Cal recordar que, el juny de 2022, els consellers de Vox juntament amb el vicepresident de la Junta de Castilla i Lleó van convocar un minut de silenci per la mort d'un home de forma violenta, presumptament, a mans de la seva parella a la localitat lleonesa de Villagarcía de Vega. Tot això mentre s'absentaven d'altres convocatòries en memòria de dones assassinades en feminicidis.

El partit d'extrema dreta havia convertit la impugnació del marc feminista en una condició de govern, i el PP havia decidit assumir aquest preu per mantenir-se en el poder. L'evolució del Govern de coalició ho va confirmar tot. A l'octubre de 2022, García-Gallardo qualificava la llei de violència de gènere com una "anomalia en el món civilitzat" i afirmava que era utilitzada per "dones malvades" en processos de divorci.

Al novembre d'aquest mateix any, Vox, al capdavant de la Conselleria d'Ocupació, havia eliminat les bonificacions a empreses per contractar a víctimes de violència masclista, havia suprimit la contractació d'agents d'igualtat prevista per a municipis de més de 20.000 habitants dins dels acords del Diálogo Social i havia eliminat una partida de 260.000 euros destinada a dones rurals, tal com van denunciar des de sindicats CCOO i UGT. Mañueco no va pactar amb un partit la posició del qual sobre la violència masclista desconegués o pogués descobrir després; ho va fer quan Vox ja venia defensant la "violència intrafamiliar" com a substitut conceptual de la violència de gènere.

Només el 2025, ja fora del Govern de coalició amb Vox, la Junta va moure fitxa per intentar actualitzar la normativa i va reprendre el projecte iniciat durant la legislatura que el precedia, quan va compartir govern amb Ciutadans. Al gener de l'any passat, el Consell de Govern va aprovar l'avantprojecte d'una nova Llei d'Atenció Integral a les Víctimes de Violència de Gènere. La mateixa Junta va destacar llavors que el text incorporava noves formes de violència contra les dones, entre elles la digital i tecnològica, la vicària i la de segon ordre, a més de reforçar la xarxa d'atenció amb els centres de crisi per a víctimes de violència sexual.

Relacionat amb aquest tema

D'assassinat a homicidi: per què Igualtat ha canviat la manera d'anomenar els crims masclistes

María Martínez Collado

Presentat així, el nou text suposava reconèixer precisament la necessitat d'adaptar la llei de 2010 a realitats que durant anys havien quedat fora o insuficientment recollides. Però aquest gir va arribar tard i tampoc va culminar. Al desembre de 2025, hores abans del debat parlamentari, la Junta va anunciar la retirada del projecte de llei al·legant la impossibilitat d'arribar a un acord amb el PSOE. Aquest fracàs legislatiu resulta avui especialment eloqüent. L'actualització legal es va impulsar després d'un llarg període en el qual el PP havia permès que l'extrema dreta desplacés el marc i definís l'agenda pública contra la igualtat i la lluita enfront de les violències masclistes.

Diumenge electoral, la possibilitat de "canviar el rumb"

La coalició formada per Izquierda Unida, Sumar i Verdes Equo ha condemnat aquest dimecres l'assassinat masclista a Miranda de Ebro i ha assenyalat això mateix. "Pocs dies després de la commemoració del 8 de març, quan els carrers de la comunitat autònoma es van omplir de reivindicació feminista, els fets tornen a evidenciar com el masclisme segueix colpejant amb la màxima violència, arrabassant la vida a tres dones", ha afirmat Juan Gascón, candidat a la presidència de la Junta.

Les formacions han retret que les polítiques negacionistes impulsades pel Govern de la Junta de Castilla i Lleó contribueixen, al seu judici, a generar un clima que minimitza la gravetat de la violència masclista: "El proper 15 de març la ciutadania té a les seves mans la possibilitat de canviar el rumb de la comunitat i d'expressar, també amb el seu vot, que els qui neguen la violència masclista no tenen cabuda en la societat", ha afegit Gascón.

Per la seva banda, el candidat de Podem/Aliança Verda, Miguel Ángel Llamas, ha expressat en el mateix sentit la seva condemna a "els terribles crims masclistes que han tingut lloc a Miranda de Ebro. És imprescindible eradicar les violències masclistes. També volem denunciar que el negacionisme de la violència masclista, que ha estat present al govern de Mañueco en aquesta legislatura, mata".