Mar Cambrollé: "Les persones trans refugiades no haurien d'haver d'acreditar que canviar el seu registre al país d'origen és impossible"

Tres anys després que l'anomenada llei trans reconegués expressament aquest dret, les persones trans migrants poden sol·licitar des de dimarts passat la rectificació del nom i del sexe en la documentació expedida per l'Estat espanyol quan no puguin fer-ho al seu país d'origen. El protocol, publicat per la Direcció General de la Policia, permetrà actualitzar la Targeta d'Identitat d'Estranger (TIE), el Certificat de Registre de Ciutadà de la Unió Europea (CRUE), la Direcció General de la Policia internacional i altres documents expedits per la Policia Nacional.

La mesura arriba després que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, anunciés el passat mes de juny que el Govern espanyol aprovaria "amb caràcter urgent" un procediment per fer efectiu un dret que la llei ja contemplava, però que fins ara no tenia el desenvolupament administratiu necessari per aplicar-se.

Per a Mar Cambrollé, presidenta de la Federació Plataforma Trans i secretària estatal LGTBIQA+ de Podemos, la publicació del protocol suposa "una bona notícia" per a milers de persones trans migrants que portaven anys esperant poder adequar la seva documentació a la seva identitat. "El que no entenem", afirma en aquesta entrevista amb Público, és "per què s'ha hagut d'obligar al Govern espanyol a complir una cosa que ja estava al BOE".

Relacionat amb aquest tema

Homes, de dretes i religiosos: així és el perfil dels qui s'oposen als drets LGTBIQ+

María Martínez Collado

L'aprovació del protocol es remunta a molt abans de l'anunci realitzat per Grande-Marlaska al Senat. L'article 50 de la llei trans ja establia que les persones migrades al nostre país podrien obtenir la rectificació del nom i del sexe en la documentació expedida per l'Estat espanyol tant quan haguessin realitzat prèviament aquest canvi al seu país d'origen com quan acreditessin que allà resultava impossible fer-ho. A més, la disposició final novena atorgava al Gobierno el termini de dos anys per aprovar el procediment necessari per fer-lo efectiu.

"A l'octubre de 2025, vam presentar una queixa al Defensor del Poble i una altra al Ministeri de l'Interior perquè la pròpia llei ja garantia aquest dret i el Govern espanyol portava més de dos anys incomplint el termini que ell mateix s'havia donat", recorda l'activista.

La Plataforma Trans no va rebre resposta. Mesos després l'entitat va tornar a dirigir-se al Defensor del Poble per reiterar la reclamació. L'organisme "va acabar admetent que també havia incomplert els seus propis terminis de resposta i va sol·licitar explicacions al Ministeri de l'Interior". No obstant això, la contestació remesa pel departament de Grande-Marlaska, segons relata Cambrollé, sostenia que Interior "no era l'òrgan competent per desenvolupar aquest procediment".

Aquella explicació la va deixar "desconcertada". "Ens vam quedar una miqueta perplexes", recorda. "Si deien que no els competia posar en marxa aquest protocol, com ho han fet finalment?", es pregunta. "Vam optar per una acció més propositiva", explica Cambrollé. Al costat d'un equip de juristes de la Universitat Complutense, van redactar una proposta completa de reial decret que regulava el procediment previst en l'article 50 i la van remetre al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Relacionat amb aquest tema

Menys drets, més armaris: els efectes de les polítiques de PP i Vox sobre el col·lectiu LGTBIQ+

Samuel Martínez

Al mateix temps, van convocar una reunió al Congrés dels Diputats amb representants de sis grups parlamentaris -PSOE, Sumar, Podem, ERC, EH Bildu i BNG- per traslladar-los el contingut de la proposta i demanar-los que impulsessin una iniciativa parlamentària que instés l'Executiu a aprovar amb urgència el desenvolupament reglamentari pendent. Aquella reunió acabaria cristal·litzant en una proposició no de llei dirigida al Govern espanyol.

Mentrestant, un altre esdeveniment ha acabat "accelerant", segons l'anàlisi que en fa Cambrollé, definitivament el procés. El mes de juny passat, un jutjat de Madrid va estimar la demanda presentada per una ciutadana que no havia pogut modificar el seu sexe registral al seu país d'origen i va obligar la Direcció General de la Policia a reconèixer el canvi en la documentació espanyola.

Relacionat amb aquest tema

De les teràpies de conversió a les de castedat: l'Església assaja noves formes de repressió contra les persones LGTBIQ+

Víctor López

Per Cambrollé, aquella resolució judicial va ser un contrasentit: "Anàvem a obligar a totes les persones trans migrants a anar una per una als tribunals perquè se'ls reconegués un dret que ja estava en la llei?", planteja: "Jo crec que al final s'han vist agafats per dues bandes: d'una banda, perquè tenien damunt de la taula un protocol que no havien estat capaços de treure en tres anys; i, per un altre, perquè ja hi havia un jutjat obligant-los a complir la llei".

Cambrollé expressa que resulta "extenuant haver lluitat primer per aconseguir una llei i després haver de tornar a lluitar perquè aquesta mateixa llei es compleixi". I, malgrat això, l'activista afirma que l'aprovació del protocol no suposarà la fi de les seves reivindicacions referent a això. Segons la seva opinió, la resolució publicada per la Policia Nacional "és menys garantista" en dos aspectes que considera fonamentals.

Relacionat amb aquest tema

Com la transfòbia travessa la vida de les persones trans: "Dubto que cap hagi tingut el luxe de viure sense violència"

María Martínez Collado

El primer té a veure amb la formació del personal encarregat d'aplicar el procediment. El protocol elaborat per la Plataforma Trans incloïa un apartat específic destinat a formar els funcionaris que atenen les persones sol·licitants en matèria de diversitat sexual i de gènere. Aquesta previsió "ha desaparegut del text definitiu". Per Cambrollé, aquesta seria una eina per evitar situacions que, fins i tot sense existir una voluntat de discriminar, poden acabar vulnerant la dignitat de les persones trans. "No dic que sigui per maldat", matisa, "moltes vegades és simplement falta de formació".

Aquesta manca, segons explica, pot traduir-se en qüestions aparentment menors, com l'ús reiterat d'un pronom incorrecte o d'un nom que la persona ja no utilitza, però que tenen un impacte molt nociu sobre qui acudeix a realitzar un tràmit administratiu d'aquest tipus. "La formació i l'educació són els pilars d'un país democràtic i d'un país divers. No podem presumir de diversitat si després les persones que treballen amb eixa diversitat no estan formades", sosté.

La segona diferència que assenyala afecta el tractament de les persones sol·licitants de protecció internacional i d'aquelles que ja han obtingut l'estatut de refugiades. El protocol estableix que, quan la persona no hagi pogut modificar el seu sexe registral al país d'origen, la Brigada d'Estrangeria sol·licitarà un informe al Ministerio d'Assumptes Exteriors que acrediti la impossibilitat legal o material de realitzar aquest canvi abans de procedir a la rectificació documental.

La Plataforma Trans havia plantejat una excepció per als que haguessin sol·licitat asil o ja haguessin obtingut aquesta protecció internacional, ja que considera que si una persona ha hagut d'abandonar el seu país precisament perquè allà els seus drets no estaven garantits: "Les persones trans refugiades no haurien d'haver d'acreditar que canviar el seu registre al seu país d'origen és impossible. Suposa una càrrega burocràtica que manca de sentit".

"Al final t'exposes davant tercers en una cosa que pertany a la teva intimitat i que a més atempta contra la teva dignitat", resumeix. "Això vindria a trencar amb aquesta doble vulnerabilitat que pateixen", explica, "una per ser migrants i una altra per ser trans".

L'activista recorda que, segons diferents estudis, les agressions i situacions de discriminació contra persones LGTBIQ+ han augmentat en els últims anys i lamenta que, mentre aquestes dades s'agreugen, les eines previstes per la pròpia legislació romanguin sense utilitzar-se. "Per a què aprovem aquestes lleis?", es pregunta: "Tenim una llei que diferencia entre infraccions lleus, greus i molt greus; tenim un règim sancionador; tenim una Fiscalia especialitzada en delictes d'odi; tenim l'article 510 del Codi Penal. Hi ha eines. El que falta és posar-les en marxa".

Cambrollé considera que quan els discursos d'odi circulen sense conseqüències o els drets ja reconeguts triguen anys a fer-se efectius, el missatge que rep la societat és que "aquestes vulneracions poden produir-se amb impunitat". En aquest sentit, critica també la "falta d'actuació" enfront de determinats missatges difosos en xarxes socials o mitjans de comunicació que, en la seva opinió, "estigmatitzen al col·lectiu LGTBIQ+ i contribueixen a crear un clima d'hostilitat".

"A la ultradreta no la fa avançar l'esvàstica”, afirma, "la fa avançar la por covarda del que mira cap a una altra banda i la inacció de no complir les pròpies lleis". Perquè, si no, la realitat demostra que les agressions continuen augmentant i els qui difonen l'odi se senten cada vegada més legitimats. Els discursos d'odi no són innocus. Després es tradueixen en agressions al carrer, als centres de treball, als transports públics. Tenim eines per dissuadir d'això i no s'estan utilitzant", conclou Cambrollé.