Creixen un 21% les denúncies per violència masclista vinculades al control digital i la vulneració de la intimitat

Fins a l'octubre, a Catalunya s'han produït vuit feminicidis per motius de violència masclista. L'any 2024, en el mateix període, se'n van cometre 19. Tres de les víctimes tenien denúncies prèvies contra el seu homicida; i dues víctimes tenien una ordre de protecció vigent. Coincidint amb el 25-N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, els Mossos han fet públiques dades que mostren un augment preocupant en tipologies de violència especialment vinculades al control i la vulneració de la intimitat de les dones.

Els Mossos han registrat fins ara 14.455 denúncies per violència de gènere, una xifra similar a la de l'any anterior, i preveuen tancar l'any amb 17.124 casos, lleugerament per sota del 2024 (-0,2%). Tot i aquesta aparent estabilitat, els increments en formes més invisibilitzades de violència i el context de reducció d'ordres de protecció són especialment preocupants.

La violència masclista digital està cobrant força, i les conseqüències per la víctima són més duradores

La tipologia que més creix és la del descobriment i revelació de secrets, que engloba vulneracions de la intimitat, robatori o ús indegut de dades personals i enregistraments no consentits. Aquestes denúncies han pujat un 21,1%, passant de 161 a 195 casos. Les víctimes més habituals són dones d'entre 26 i 35 anys, un segment d'edat especialment exposat a la digitalització del control masclista.

Relacionat amb aquest tema

Resistència feminista davant l'odi i la violència masclista a les xarxes: "Fem més falta que mai"

Ariadna B. Cruz / Ona Falcó

Al respecte, la sergenta Andrea Garcia, cap de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a Víctimes, avisa que aquesta tipologia de violència "digital" no només ha augmentat sinó que "ho seguirà fent". "La violència masclista digital està cobrant força", exposa, perquè "les amenaces tenen més vida i gravetat en el món digital, ja que es perpetuen, i les conseqüències per la víctima són més duradores. Al final l'objectiu de l'agressor és perpetuar aquest control", rebla.

Creixen de manera significativa les agressions sexuals

També creixen de manera significativa les agressions sexuals: un 15,5% més que el 2024 (de 187 a 216). La franja amb més víctimes torna a ser la de 26 a 35 anys, que concentra més d'un terç dels casos. En canvi, les agressions sexuals a menors de 16 anys es mantenen en nivells similars a l'any passat, al voltant del 5% del total, amb 35 fets denunciats.

La majoria de denúncies, però, continuen vinculades al maltractament en l'àmbit de la llar, que representa el 37% dels casos (5.360). Les amenaces —de mort, agressió, atemptats contra la llibertat o la intimitat, o coaccions a l’entorn— són el segon motiu de denúncia, amb un 20,2% (2.925). També han pujat els trencaments de condemna, un 13,1%. En aquest cas, el 2024 es van registrar 2.173 denúncies i enguany 2.458. Les víctimes més habituals en aquests supòsits han estat persones d'entre 36 i 45 anys (34,5%).

Els Mossos també han atès tres casos de mutilació genital femenina i sis denúncies de matrimonis forçats. En la majoria de casos, l’alerta prové del mateix entorn de la víctima o del sistema educatiu, un senyal de la importància de la detecció comunitària. 

Relacionat amb aquest tema

"Els nostres cossos no són territori de conquesta": El clam de les feministes de Barcelona contra la violència sexual com a arma de guerra

Mar Bermúdez i Jiménez

En relació amb el perfil de les víctimes, la policia ha indicat que 13.536, el 95,4% són majors d'edat (12.917) i el 4,6% menors (619). Entre les majors d’edat, destaquen les franges de 36 a 40 anys (2.136), 31 a 35 (2.056) i 41 a 45 (1.981). De fet, la franja de 36 a 40 anys és la que més creix respecte al 2024, amb un 5,6%, mentre que la que més baixa és la de 21 a 25 anys, que descendeix un 7,1%.

Tot i que les xifres globals no pugen de manera abrupta, els increments en violències digitals, agressions sexuals i incompliments de mesures judicials evidencien que el problema de la violència masclista no s'estabilitza, sinó que es transforma.