Resistència feminista davant l'odi i la violència masclista a les xarxes: "Fem més falta que mai"

De la mateixa manera que les violències masclistes que es donen a la realitat es reprodueixen a les xarxes socials, el feminisme també ha entrat en el món digital per combatre-les i impulsar la lluita per la igualtat. D'aquesta manera, les noves generacions —tot i que no només— fan servir aquestes eines per transformar la manera de fer política, difondre les seves reivindicacions, articular denúncies públiques i crear comunitat. A l'Estat espanyol, una de les activistes feministes que ha recollit centenars de veus de dones agredides a través d'Instagram ha estat la periodista Cristina Fallarás, però no ha estat la única.

El feminisme digital neix de la confluència entre la quarta onada feminista (a partir de 2015, amb moviments com el #MeToo, #NiUnaMenos o #YoSíTeCreo) i la digitalització de la protesta. La joventut va trobar en les xarxes socials i a Internet un espai més accessible, directe i horitzontal que en les formes tradicionals de militància. Un àmbit que té un llenguatge propi i que està caracteritzat per la viralitat, la immediatesa i la creativitat.

Més enllà de campanyes de denúncia o d'igualtat molt conegudes com #8M, #SeAcabó o #NosQueremosVivas, les creadores de contingut, influnciadores i periodistes juguen un paper trascendental a l'hora d'apropar la lluita a tota la societat. Algunes de les veus catalanes més conegudes, amb un gran impacte a nivell estatal, són Carla Galetote (@galeotecarla, Lleida, 141 mil seguidors a Instagram) o Júlia Salander (@slander 33, Barcelona, 299 mil seguidors). Ambdues han estat víctimes de violència digital: Galeote, per exemple, va denunciar que s'havia fet servir la intel·ligència artificial per crear nus falsos amb la seva cara.

Dues veus referents a Catalunya

Fa gairebé cinc anys que la Noa Garcia, divulgadora feminista, va decidir fer vídeos per a TikTok (75,2 mil seguidors). Segons relata a Públic, tot va començar de "forma molt orgànica, responent vídeos d'una creadora feminista trans-excloent". Els seus inicis es troben en la crítica del feminisme TERF [Trans-Exclusionary Radical Feminist, per les seves sigles en anglès], aportant un discurs feminista inclusiu, i durant un temps va estar publicant vídeos diàriament. Va estudiar Disseny i Estudis Socioculturals de Gènere i va entregar un Treball de Final de Grau sobre ciberviolències digitals, vinculant-ho així amb el seu contingut de TikTok.

Una altra de les altres veus més destacades del feminisme digital i jove a Catalunya és Alejandra Sánchez, que va crear la plataforma Onada Feminista l'any 2019 mentre estudiava Periodisme a la UAB. Tot va ser arran del cas de la Manada, ja que "va ser un punt d'inflexió per a moltes noies" de la seva edat. "Ens va fer posar nom a coses que havíem viscut", assegura en una conversa amb Públic. Això va fer que prengués consciència i que la canalitzés en un projecte comunicatiu: "Vaig pensar: aquesta inquietud feminista, per què no la canalitzo en un programa de ràdio? I així va néixer Onada Feminista". Ara, sis anys després, el que va començar com un programa de ràdio, ha acabat sent pòdcasts, vídeos, xarxes socials i web. "Fem més falta que mai", apunta.

Els tres eixos transversals del projecte són: contingut amb perspectiva de gènere, amb mirada jove i en català. "Volia parlar de feminismes amb un llenguatge proper a mi i a les meves amigues, no amb termes massa acadèmics", afegeix. Sánchez assegura que un format "no és millor que un altre: un Tiktok i un article acadèmic poden parlar de feminismes, només canvia el públic a qui s'adrecen". Des d'un inici han apostat per la independència i la sostenibilitat econòmica, tot i que la manca de finançament és un dels obstacles principals per a fer créixer el projecte. A més, segons diu, "moltes vegades" s'ha dubtat de la professionalitat i el valor de la plataforma "pel fet de ser totes noies i joves".

Onada Feminista ha aconseguit crear una comunitat i generar un impacte. Sánchez explica que això ho va veure clar en un acte sobre violències masclistes digitals, ja que "moltes noies joves van compartir experiències d'assetjament a xarxes". "Va ser dur, però també molt potent. Quan generes un espai segur on les noies poden parlar en públic d'aquestes vivències, te n'adones que no estem soles", sentencia.

Resistència davant l'odi

Les xarxes tenen una funció pedagògica i social si són ben utilitzades. Permeten arribar fàcilment i de manera gratuïta a la joventut, i hi ha una democratització de l'accés al feminisme sense filtres econòmics o familiars. A més, com Garcia afirma, el feminisme digital moltes vegades aporta "llenguatge i arguments a noies que no saben com respondre al masclisme". Aproximadament, el 80% dels seus seguidors són dones, i són les que "més interactuen i agraeixen el contingut". 

Relacionat amb aquest tema

El projecte de Cristina Fallarás perquè els testimonis de les dones víctimes del masclisme no depenguin d'Instagram

María Martínez Collado

En canvi, els homes "participen sobretot amb discursos d'odi, i cada vegada hi ha una polarització més clara entre nois i noies". Explica que molts homes joves adopten discursos d'extrema dreta per una crisi identitària masculina, on "els homes són nostàlgics d'un món antic on no havien de qüestionar-se res". Garcia relata a Públic que ella ha rebut "amenaces de violació i de mort", com tantes altres divulgadores feministes. A més, destaca la violència dels discursos d'odi normalitzats: "Llegir certs comentaris també és molt violent", afegeix.

El feminisme digital, com l'analògic, pateix reptes i dificultats. Els més comuns són la ciberviolència i l'assetjament que moltes activistes reben a través d'odi i amenaces en línia. A més, moltes vegades, l'algoritme i la censura juguen en contra; les plataformes limiten la visibilitat de certs continguts feministes. Tot i això, la lluita feminista a Internet ha donat veu a noves generacions i diversitat d'identitats, ha influït en polítiques públiques i en mitjans, i ha generat una nova cultura feminista popular, més visual, participativa i global. 

Noa Garcia creu que el feminisme "no pot córrer el risc de ser una moda, ja que l'única manera de banalitzar un moviment és des del liberalisme". Així mateix, té molt clar que no pot institucionalitzar-se perquè és "radical i transformador" i que el perill ve del feminisme liberal o corporatiu que serveix de "neteja de cara de les empreses". 

Amb un pensament similar, Onada Feminista es veu com un perfil de resistència, no només divulgació. Segons Sánchez, el discurs majoritari a xarxes és "més hostil al feminisme", i per això, és imprescindible contrarestar els discursos d'ultradreta. "En sis anys mai hem sentit que deixéssim de fer falta; al contrari, fem més falta que mai", afegeix la periodista. 

La manera de fer-ho, però, no és només des de la denúncia, sinó també des de la pedagogia, perquè, a parer de Garcia, si només es comunica "des de la ràbia, els nois es radicalitzen encara més". Totes dues divulgadores afirmen que el feminisme digital és clau per formar adolescents, però que, al capdavall, és imprescindible el "suport de l'educació formal i les famílies".