Experts i filòlegs encenen l'alarma pel català en una trobada del Congrés de Cultura Catalana a Alcanar

L'estat de salut "delicat" del català posa en alerta experts i filòlegs en una trobada del Congrés de Cultura Catalana celebrada aquest cap de setmana a Alcanar. "Les llengües minoritzades requereixen intervenció i polítiques lingüístiques contextualitzades, però també continuades amb el temps", ha asseverat a l'ACN la professora de la Universitat de les Illes Balears M. del Mar Vanrell, qui ha participat en la jornada. Els "debats incòmodes" per afrontar els reptes de present i futur han marcat una programació amb què l'organització posa en comú dades objectives per fer una diagnosi sobre el català. Tot plegat forma part del Congrés de Cultura Catalana, que s'allargarà fins el 2026 amb activitats arreu del territori de parla catalana.

Mentre que els experts i filòlegs apunten que l'estat de salut de la llengua és "delicat" a la major part del país, també alerten que es troba en pitjor situació en zones com Alacant, al País Valencià, a Eivissa, a les Illes Balears, a l'Alguer o a la Catalunya Nord. Davant d'aquesta situació, la professora de la Universitat de les Illes Balears M. del Mar Vanrell insisteix en la necessitat d'apostar per la protecció de la llengua.

En aquest sentit, ha remarcat la necessitar de promoure polítiques d'acollida cultural per fer de l'arribada de població nouvinguda, una "oportunitat", si bé també ha assenyalat el perill de la politització de la llengua. "Des del moment en què entren partits que s'aprofiten i volen treure rendiment a la situació lingüística, és quan comencen períodes de crispació i on la gent deixa de viure en una situació de normalitat", ha subratllat.

Malgrat això, Vanrell també ha indicat que hi ha marge de feina i d'optimisme, sobretot davant l'augment de conscienciació dels parlants. Alhora, ha remarcat la necessitat de no concentrar l'activisme lingüístic únicament a les xarxes. "Tenim certa tendència a pensar que a les xarxes ens ho juguem tot, però tampoc hem d'oblidar que competim amb llengües que són molt més grosses, que tenen més parlants i que tenen molt més massa muscular darrere. Per tant, crec és important recuperar el carrer", ha conclòs.

Més enllà d'aquesta qüestió, el Congrés de Cultura Catalana que s'ha celebrat a Alcanar també ha posat el focus en el patrimoni dialectal de la llengua catalana. En aquest context, el professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili Pere Navarro ha desgranat les particularitats del patrimoni dialectal a través del mapa que van presentar al festival 'Posa-hi tu l'accent'. Un mapa el qual encara és provisional, doncs s'està perfilant l'extensió comarcal de cada varietat de la llengua. "Qualsevol llengua viva té variacions i les té de tots tipus: geogràfiques, de grups socials, de registres... I la suma de totes aquestes varietats fa que la llengua sigui com és, i com més varietat té la llengua, vol dir que està més sana. Per contra, com menys varietats té la llengua significa que la llengua està malalta", ha exemplificat.

Un congrés que preveu activitat fins l'any vinent

Tot plegat forma part del Congrés de Cultura Catalana, que s'allargarà fins el 2026 amb activitats arreu del territori de parla catalana. Segons el director del congrés, Esteve Plantada, es tracta la iniciativa celebrada a Alcanar ha servit per posar dades objectives a la situació del català per estar alerta i alhora, poder enfortir l'optimisme per millorar l'escenari actual que neixen després de "debats incòmodes" que han de servir per identificar dificultats i abordar problemàtiques reals.

Les jornades com les viscudes aquest cap de setmana a Alcanar són una expressió del nou Congrés de Cultura Catalana, un procés col·lectiu que recupera l'esperit del congrés dels anys setanta i l'adapta als reptes actuals, amb especial atenció a la preservació lingüística, la transformació digital i la construcció d'una societat més diversa i inclusiva.