ERC exigeix al Govern un estudi dels edificis que s'haurien d'expropiar en zones inundables de l'Ebre

ERC exigeix al Govern que presenti un estudi dels edificis que s'haurien d'expropiar i enderrocar per estar en zones inundables de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Així ho demana una moció dels republicans que es debatrà i votarà al ple del Parlament de la setmana que ve. Cal recordar que arran de l'última riuada a les Terres de l'Ebre, el Govern ja estudia l'enderroc d'una desena de cases situades enmig del barranc del Llop, a la urbanització l'Estona d'Alcanar Platja (Montsià). 

La moció d'ERC aposta per "revisar les polítiques de desenvolupament urbanístic en zones amb risc d’inundació a Catalunya" i presentar un estudi, amb una cronologia d’actuacions i valoració pressupostària, relacionat amb aquelles edificacions que s'haurien d'expropiar i enderrocar als municipis del Baix Ebre i el Montsià "amb l’objectiu de minimitzar el risc de pèrdues de vides humanes quan hi hagi aiguats torrencials". 

Els republicans volen que es facin els "canvis normatius necessaris" per "agilitzar" les ajudes després dels efectes de fenòmens meteorològics extrems

D'altra banda, el text dels republicans volen que es facin els "canvis normatius necessaris" per "agilitzar" les ajudes després dels efectes de fenòmens meteorològics extrems. I, en aquest sentit, apunten cap al Govern espanyol. Li demanen que actualitzi els ajuts estatals existents per a una zona afectada greument per una emergència.

Relacionat amb aquest tema

Les darreres inundacions al Montsià enceten el debat d'expropiar i enderrocar habitatges en zones inundables

Judit Castaño

També se sotmetrà a votació una moció impulsada per Junts que demana revisar les zones inundables, "ampliar les actuacions a altres barrancs de les Terres de l'Ebre i reduir a un màxim de 2 anys el termini d’actuació del Pla Director d’actuacions per reduir el risc d'inundacions a les Terres de l’Ebre". A més, els juntaires volen que el Govern presenti al Parlament, en el primer trimestre del 2026, el projecte de llei d'Emergències de Catalunya.

Revisar el sistema d'alertes 

Per altra banda, tant Junts com ERC insten l'Executiu català a "revisar" i "millorar" el sistema d'alertes anomenat ES-Alert, que envia alertes als telèfons mòbils en cas de tempestes fortes que poden provocar inundacions. ERC vol que es revisin "per tal d'utilitzar-se per donar indicacions concretes a la població que córrer un risc imminent i, així, garantir la coherència en les restriccions". El text de Junts concreta que cal "garantir una major anticipació i coordinació amb els serveis meteorològics i d'emergències locals, buscant un equilibri entre l'excés i el defecte".

Aquest sistema d'alerta es va posar en marxa a principis del 2023 i es va utilitzar per primera vegada en casos d'inundacions el setembre d'aquell mateix any a pels episodis d'inundacions que hi va haver a Ulldecona i Alcanar. Actualment hi ha dos grans tipus d'avisos per precipitacions: pluja sobtada de més de 30 litres per metre quadrat en mitja hora, o acumulacions de més de 100 litres en 24 hores. 

Fa un any es va crear un avís específic per tempestes molt locals i que descarreguen amb intensitat forta durant força estona al mateix punt i que provoquen inundacions sobtades. De fet, aquest tipus d'inundacions són el risc greu que ha provocat més víctimes mortals en els últims anys a Catalunya, més de 100 persones en 40 anys, i també pèrdues econòmiques de milers de milions.

Relacionat amb aquest tema

Les inundacions podrien afectar el 40% dels residents al centre de Barcelona el 2050, segons un estudi

Públic

700.000 persones viuen en zones inundables

Segons Protecció Civil, un 9% de la població catalana, unes 700.000 persones, viuen en zones inundables. Els municipis afectats tenen l'obligació d'elaborar plans d'autoprotecció per inundació. Hi estan obligats 521 municipis, però un 11%, en total 60, no l'han fet mai. Molts altres el tenen caducat. 

L'Inuncat, el pla que s'activa en cas de tempestes molt fortes, és nivell de tot Catalunya, però l'aplicació directa i pràctica en cas de risc a cada municipi l'ha de fer el consistori corresponent amb el seus mitjans i protocols.