ERC estabilitza el partit, guanya temps i ordena el procés de reestructuració, amb Junqueras disposat a liderar-lo

Dels tres partits majoritaris de Catalunya és Esquerra Republicana, sens dubte, el damnificat més gran dels resultats electorals de diumenge. El resultat és considerat internament com a "molt dolent" amb la pèrdua de la presidència de la Generalitat i de 13 diputats, quedant-se amb només 20 escons que els situa en el pitjor resultat de les últimes dues dècades, si es descompten els 10 diputats del 2010 quan va tocar fons com a conseqüència del final d'etapa dels tripartits de les esquerres.

Una patacada en tota regla que cap dirigent d'Esquerra amb què ha parlat Públic discuteix o minimitza, i que òbviament ha impactat a l'interior del partit. Amb una primera conseqüència de gran rellevància com és l'anunci del president de la Generalitat en funcions i coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, que es retira de la primera línia política.

La marxa d'Aragonès és el primer pas d'un procés de reordenació interna –algunes fonts parlen de "reconstrucció" del partit– no exempt de fortes tensions, que caldrà veure com es desenvolupa. Un procés que s'haurà de compatibilitzar amb la presa de posició d'ERC respecte a la governabilitat de Catalunya i el paper en les negociacions que el PSC obrirà els propers dies per unir els suports necessaris per a la investidura de Salvador Illa.

A l'oposició, però sense postura fixada respecte a Illa

En plena ressaca electoral res no està clar sobre la posició que fixarà ERC, ni qui acabarà prenent-la. A més, Esquerra és un partit de profundes arrels assembleàries i la militància hi tindrà molt a dir. De moment, els dirigents consultats asseguren que s'ha arribat a un consens ampli que ERC ha de passar a l'oposició després d'aquest mal resultat, tal com va anunciar la nit electoral el mateix Aragonès. "La gent no entendria que després del missatge que ens han enviat continuéssim al Govern com si res", expliquen. També descarten participar en una "investidura impossible" com la que planteja Carles Puigdemont, atès que l'independentisme ha perdut la majoria absoluta.

ERC haurà de decidir entre facilitar la investidura d'Illa d'alguna manera perquè formi un Govern en solitari o votar-hi en contra

Per tant, ERC haurà de decidir entre facilitar la investidura d'Illa d'alguna manera perquè formi un Govern en solitari o votar-hi en contra, amb el que es podria produir el bloqueig que ens portaria a la repetició electoral. La decisió està absolutament verda. Diversos membres de la direcció apunten que "una repetició electoral pot ser molt perjudicial per a nosaltres". Però hi ha divisió de parers i altres membres de l'Executiva asseguren que "no es pot descartar la repetició electoral i fins i tot que les rèpliques de la política catalana acabin forçant unes eleccions generals anticipades", expliquen.

Sense candidat per a una repetició electoral

El problema per a ERC en una repetició electoral seria trobar un candidat o candidata solvent

El problema per a ERC en una repetició electoral seria trobar un candidat o candidata solvent, ja que Aragonès ja no es presentaria i Oriol Junqueras continua inhabilitat. Els assessors jurídics d'ERC no creuen que l'aplicació de l'amnistia arribi a temps per alliberar Junqueras de la seva condemna, a causa de les preguntes prejudicials que es preveu que presentaran els jutges i que allargaran el procés. Per tot això, des de la direcció d'ERC intenten treure's de sobre la pressió i asseguren que "cal relativitzar això que ERC té el paper decisiu per desbloquejar la investidura. El PSC i Junts han tret uns resultats que els obliga a prendre decisions i atès que han fet una pinça rotunda per desgastar el Govern i forçar el final de la legislatura, posant-se d'acord en temes com el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport el més lògic seria que ara s'entenguin per fer Govern o desbloquejar la situació".

Més enllà de la decisió sobre Illa i el bloqueig, l'impacte de la desfeta electoral i les discrepàncies sobre l'anàlisi dels resultats han provocat tensions molt importants a Esquerra. Però fonts de la direcció asseguren que s'ha aconseguit un cert consens per evitar una crisi interna plena de confrontació entre dirigents. Confrontació que podia haver tingut "conseqüències impredictibles, però amb tota seguretat nefastes", en paraules d'una font.

Convulsions històriques

Esquerra és un partit que ha tingut convulsions internes històriques de dimensions extraordinàries com les que es van produir el 2008 amb un congrés que va provocar nombroses escissions i un greu enfrontament entre els líders del partit del moment, Josep-Lluís Carod-Rovira -que va acabar abandonant el partit- i Joan Puigcercòs. A les eleccions de dos anys més tard, ERC va tocar fons amb només 10 diputats. Aquest és un element que s'ha tingut molt en compte aquests dies per evitar una situació semblant.

La relació entre Oriol Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonès "no passa pel millor moment"

La veritat és que amb l'entrada d'Oriol Junqueras i Marta Rovira com a màxims dirigents del partit el 2011 la pacificació ha estat absoluta i el lideratge de la direcció inqüestionable. Hi ha contribuït els continus creixements electorals d'Esquerra fins ara. Amb només algun sector crític molt minoritari que no ha recollit mai més enllà del 2 o el 3% dels vots contraris a la direcció. És l'anomenat Col·lectiu Primer d'Octubre que ja ha demanat la dimissió de tota la direcció nacional després de la marxa d'Aragonès. Però la veritat és que la relació entre els dirigents d'Esquerra s'ha anat esquerdant i deteriorant. I totes les fonts consultades admeten que la relació entre Oriol Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonès "no passa pel millor moment, per dir-ho suau".

Fràgil estabilització per a la transició

Tots els dirigents consultats admeten que, de moment, després de l'Executiva Permanent -una direcció ampliada on participen càrrecs institucionals-, en què Aragonès va anunciar la marxa aquest dilluns passat, i també després d'una tensa reunió de l'Executiva nacional dilluns per la tarda amb 4 hores de durada, s'ha estabilitzat el partit i s'ha ordenat el procediment per a la reestructuració de la formació. O almenys s'ha intentat fins ara, encara que reconeixen que amb "fràgils equilibris".

Els dirigents d'Esquerra van preparar tres escenaris preveient actuacions diferents en cada cas

Un objectiu forjat, no sense poques discussions i tensions, al 'war room' del partit durant els últims dies de campanya, el dia de reflexió i la nit electoral, ja que eren conscients que s'apropava un mal resultat, encara que sense saber-ne la dimensió. Els dirigents d'Esquerra van preparar tres escenaris preveient actuacions diferents en cada cas: que al final els indecisos permetessin revalidar o fins i tot millorar resultats, cosa poc probable. Que la caiguda fos fins als 25 diputats. O que fos inferior a 25 diputats com finalment ha passat. En aquest cas, la retirada d'Aragonès estava assegurada i s'ha executat amb precisió mil·limètrica.

Sense congrés extraordinari, de moment

Un dels principals acords que s'han establert aquest dilluns ha estat ajornar la convocatòria d'un congrés extraordinari que plantejaven per al mes de juliol alguns pesos pesants del partit. Això hauria clarificat i accelerat la reconstitució dels lideratges del partit, però "amb un greu perill d'enfrontaments interns pel lideratge que podria derivar en una contraproduent guerra civil fracturant totalment el partit", segons explica un assistent a la reunió. Si més no, de moment aquest és el plantejament i el congrés extraordinari no es convocarà si no passen coses imprevistes o es tensa la situació interna.

Rovira: "Hem de fer una transició tranquil·la"

Amb tot, cal veure si aquesta estabilització es manté en el temps. L'assumpció de responsabilitats és un dels cavalls de batalla interna, que poden generar controvèrsies i enfrontaments. Aragonès va anunciar la seva retirada en una compareixença en solitari -sense cap membre de la direcció al seu costat-. I amb les seves paraules, parlant de "responsabilitats personals i col·lectives", posava sobre la taula que la seva defenestració no podia ser l'única. A l'Executiva d'aquest dilluns han sonat molt dues paraules: "transició tranquil·la". Les va verbalitzar des de Ginebra -en videoconferència- la secretària general del partit, Marta Rovira. Amb la idea que la direcció actual hauria de pilotar la crisi actual, però obrint pas a nous lideratges i transferir el poder quan el partit estigui preparat.

Junqueras vol seguir al capdavant d'ERC "per a la reconstrucció"

Un plantejament que no casa gaire bé amb la pretensió de l'actual president d'ERC, Oriol Junqueras, que ja ha manifestat públicament en una carta a la militància i a la ciutadania, la seva voluntat de continuar al capdavant del partit. Segons Junqueras especifica a la carta: "Em veig amb ànim i força de continuar treballant pel nostre país. I fer-ho, com sempre, des del lloc que determini la militància d'ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin".

Junqueras: "Em veig amb ànim i força de continuar treballant pel nostre país. I fer-ho, com sempre, des del lloc que determini la militància d'ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin"

Fonts properes al president d'Esquerra asseguren que Junqueras "està disposat a treballar per la reconstrucció del partit, encara que sigui una feina dura i complicada". Aquestes mateixes fonts recorden que la repressió, amb l'empresonament i la inhabilitació de Junqueras, "no li ha permès dirigir el partit amb totes les seves potencialitats". Fonts que també asseguren que Junqueras hauria demanat a Marta Rovira treballar conjuntament en aquesta reconstrucció. Fonts properes a la secretària general no veuen gaire factible aquesta operació: "ERC no és de ningú, és del conjunt de la militància i un instrument del país. Hem de ser conscients del moment crític que vivim i fer el millor per al partit que és fer el millor pel país. I això passa per una transició, tranquil·la i ordenada però cap a un relleu als lideratges".

Un relleu de lideratges, que al marge de si Junqueras es manté al capdavant d'ERC, té una primera dificultat i requereix temps. Atès que ara mateix no s'entreveu cap nom que despunti per protagonitzar aquest procés. La configuració del grup parlamentari abans del 10 de juny pot donar alguna pista, encara que gens concloent. Per exemple, caldrà veure quina posició ocupa la vicepresidenta en funcions del Govern i número dos de la llista, Laura Vilagrà, després de la retirada d'Aragonès. O si l'actual president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, revalida el càrrec de president del grup parlamentari.

Però també caldrà esperar a veure com són les reaccions internes a la decisió de Junqueras de postular-se al capdavant del partit. Altres dirigents que consideren que el relleu ha de ser profund i incloure el mateix president del partit podrien moure fitxes inesperades. "És difícil creure que la pèrdua de 13 diputats és exclusivament atribuïble a Aragonès i al Govern i altres actors principals de la direcció es poden aïllar o esquivar la responsabilitat", assegura un dirigent destacat.

El debat estratègic, sobre la taula

ERC se centra ara en el debat dels lideratges, que alguns consideren que "no només cal renovar, sinó que cal reformular l'estil del lideratge que hem de tenir", en una crítica implícita a un cert presidencialisme. Però també hi ha a ERC un debat de gran profunditat sobre la posició estratègica del partit, que potser fa menys soroll que el que popularment s'anomena "tallar caps", però que tindrà una importància nuclear per al futur del partit.

També hi ha a ERC un debat de gran profunditat sobre la posició estratègica del partit

Debat en l'àmbit sobiranista sobre com articular una proposta independentista netament definida i creïble que recuperi el perfil d'ERC en aquesta qüestió. O a l'apartat ideològic, optant entre un perfil de partit socialdemòcrata però nítidament d'esquerres, o un partit d'ampli espectre que es pot dirigir a un electorat que va des dels límits de l'antiga Convergència fins a la CUP, passant pel PSC o els comuns .

En paraules d'Oriol Junqueras: "Volem tornar a obrir el partit als corrents més innovadors i políticament fèrtils, des del catalanisme més pragmàtic fins al més idealista, que sota la divisa republicana i progressista vincula tots els demòcrates, moderats i radicals. Som l'esquerra nacional transformadora, feminista i verda, de socialistes, liberals, sindicalistes, que abraça totes les sensibilitats del centre cap a l'esquerra: des de democristians i socialdemòcrates fins a comunistes i llibertaris".

I finalment, analitzant també estratègicament la relació dels republicans amb el poder, ja que malgrat considerar internament que s'ha fet una bona gestió de Govern, l'electorat ha castigat Esquerra i ja ho va fer el 2010 en l'anterior etapa governamental dels tripartits. O penalitzant els republicans a les últimes municipals on les principals alcaldies d'ERC, com les de Tarragona i Lleida, van caure estrepitosament sense que hi hagués temes de gestió polèmics.

Dies que marcaran anys

ERC ha estat un partit d'aparença monolítica els darrers anys sota la direcció de Junqueras i Rovira. Però ha estat sempre un partit poc predictible i amb tendència a la convulsió. On, a més, malgrat els lideratges forts com els actuals, les bases de la militància tenen un poder i una capacitat de decisió formidables. Un membre de la direcció es mostrava satisfet de com s'ha afrontat la debacle electoral: "El partit ha guanyat els dos darrers dies una fortalesa orgànica que no tenia, malgrat els resultats desastrosos, i no podem oblidar que som un partit gairebé centenari que ha viscut moltes coses, molta repressió històricament i molts debats interns, com els que ja tenien Macià i Companys". Passarà el que hagi de passar a ERC i la militància decidirà, però no és només una qüestió interna d'un partit, perquè el que passi afectarà, ni més ni menys, la formació del nou Govern i fins i tot l'estabilitat del Govern espanyol.

Els passos que es facin els propers dies a Esquerra cap a una "transició tranquil·la", o en camí contrari, seran decisius. Així doncs, ERC afronta uns dies complexos i delicats, que marcaran el que passi els propers anys en aquest partit fundat un 19 de març del 1931, al discret carrer Cros de Barcelona al cor de l'obrer barri de Sants. Una Esquerra Republicana de Catalunya que va canviar la història amb una aclaparadora victòria electoral a les eleccions electorals celebrades pocs dies després del seu naixement i la consegüent proclamació de la República.