ERC ajorna la decisió d'entrar al Govern de Collboni per excés d'aforament al congrés extraordinari

ERC ajorna la decisió d'entrar o no al Govern municipal de Barcelona. La raó és que la massiva assistència de militants al congrés extraordinari que s'havia de celebrar a partir de les 19h a l'Orfeó Martinenc ha desbordat l'aforament de l'espai i la comissió organització de la Federació de Barcelona d'Esquerra ha decidit suspendre el decisiu conclave. L'espai té una capacitat per a 270 persones, molt per sota dels militants republicans que hi han acudit, i la direcció ha optat per ajornar el congrés quan passaven 45 minuts de les 19h.

La Federació de Barcelona d'ERC pretén així garantir el dret de vot i de participació de tots els militants, de manera que buscarà un nou emplaçament i una nova data per celebrar el congrés, que no s'ha anunciat aquest dijous.

L'assistència constata la importància que les bases republicanes donen a posicionar-se sobre l'entrada o no al Govern liderat pel socialista Jaume Collboni, una qüestió que genera qualsevol cosa menys consens dins del partit independentista. I més en un context en què, a nivell nacional, la formació hauria de decidir les properes setmanes si investeix o no el primer secretari del PSC, Salvador Illa, com a president de la Generalitat.

Què implica l'acord?

El pacte que hauran de votar les bases republicanes s'ha assolit aquesta setmana després de mesos de converses entre les dues parts, que ja havien comportat una entesa per als pressupostos municipals. Els comptes, finalment, tirarien endavant via qüestió de confiança, ja que els Comuns els van refusar.

A grans trets, fixa que els republicans tindran dues tinences d'alcaldia, a través de les quals encapçalaran les àrees de Turisme i Promoció Econòmica i la de Drets Socials i lideraran tres dels deu districtes: les Corts, Horta-Guinardó i Gràcia. La defensa i promoció de la llengua catalana, la qualitat urbana, la joventut, la gent gran o la projecció de la ciutat són altres àrees que recauen en la formació independentista, mentre que els socialistes mantenen àmbits com habitatge, seguretat o urbanisme.

Un dels àmbits on l'acord pot implicar més canvis és el turístic. Segons ha avançat Públic, el pacte estableix la reducció del nombre de pisos turístics a la ciutat, amb l'objectiu que sigui del 50% en les zones tensionades. La voluntat és fer-ho per "garantir la convivència als barris, incrementar l'oferta d'habitatge i millorar la gestió del turisme". Segons dades municipals, el 31 de desembre de 2023 Barcelona comptava amb 9.818 habitatges d'ús turístic (HUT), 416 més que l'any anterior, gairebé la meitat dels quals -4.465- ubicats a l'Eixample.

L'acord entre ERC i PSC contempla reduir un 50% els pisos turístics a les zones més tensionades

També inclou posar en marxa un fons dotat amb 40 milions anuals per compensar els efectes negatius del turisme, especialment a les zones més massificades de la ciutat. A més a més, si es confirma també es farà un nou pla d'usos a Ciutat Vella, amb l'objectiu d'impedir noves obertures d'establiments que afavoreixen el monocultiu turístic, a més d'impulsar directament el tancament de comerços de souvenirs o dedicats al cànnabis, i, alhora, fomentar l'obertura de comerços de proximitat, destinats als veïns.

Tensió interna

ERC havia estat 12 anys a l'Ajuntament de Barcelona, sempre com a soci minoritari de governs liderats pel PSC i en què també participava ICV-EUIA. En concret, els tripartits municipals van existir entre 1995 i 2007, en una època en què el líder de la formació a la ciutat era Jordi Portabella i els alcaldes van ser Joan Clos i Jordi Hereu. Els mals resultats obtinguts als comicis locals d'aquell darrer any van provocar que Esquerra passés a l'oposició.

El 2019, l'ERC d'Ernest Maragall havia estat la força més votada, però els vots de Barcelona pel Canvi -la plataforma de l'exprimer ministre francès Manuel Valls- van permetre que Ada Colau i els Comuns mantinguessin l'alcaldia, en aliança amb el PSC. Quatre anys més tard, i després de caure de 10 a 5 regidors, ERC havia arribat a un acord de govern amb Xavier Trias i Junts, però en aquest cas va ser el PP qui va moure's per decantar la balança i aliar-se temporalment amb PSC i Comuns per investir Collboni.

El preacord ha pogut avançar un cop Ernest Maragall va retirar-se

Tenint en compte aquests precedents, era previsible que una decisió com la possibilitat d'entrar al govern municipal de Barcelona generés tensions internes, sobretot en un context en què el partit a nivell nacional ha de decidir les properes setmanes si investeix o no el primer secretari del PSC, Salvador Illa, com a president de la Generalitat.

D'entrada, l'apropament dels republicans amb els socialistes a la capital s'ha produït un cop el seu antic líder, Ernest Maragall, s'ha retirat de la política, ja que ell no volia governar amb el PSC. La seva successora, Elisenda Alamany, sí que ho ha defensat, amb la voluntat de guanyar influència municipal i virar cap a l'esquerra les polítiques de Collboni, una opció que a nivell intern també ha defensat el fins ara president del partit, Oriol Junqueras.

La direcció actual del partit, liderada per Marta Rovira, no defensa pactar amb Collboni sense haver decidit sobre Illa

En canvi, l'actual direcció de transició que lidera la secretària general, Marta Rovira, fins a la celebració del congrés del 30 de novembre -en el qual Junqueras vol recuperar la presidència- no defensava la idea. I, sobretot, pretenia que la decisió no es prengués fins que el partit s'hagués posicionat definitivament sobre la investidura d'Illa, una elecció que probablement no es prendrà fins l'agost, quan s'apropi el límit per evitar la repetició electoral.

De fet, el grup municipal de Barcelona ja tenia encarrilada la seva entrada al govern de Collboni a principi d'any, però tot plegat s'havia endarrerit com a conseqüència de l'avançament electoral a Catalunya, per evitar segones lectures d'un moviment com aquest.

En tot moment, la direcció nacional ha insistit que el que succeeixi a Barcelona no té correlació amb les negociacions per a la investidura de la Generalitat, si bé és inevitable que pugui indicar una certa tendència i que el que passa a la capital té un inevitable impacte polític en el conjunt de Catalunya.