Entitats veïnals denuncien la transformació de les zones rurals en "colònies energètiques"

En temps de sortejos de loteria, entitats veïnals del món rural, com és el cas de la plataforma Pobles Vius, lamenten que la grossa del biogàs reparteixi 12 milions en subvencions a empreses de Madrid. Més enllà de la destinació dels diners per finançar els projectes, la denúncia d'aquestes entitats va adreçada a què es tracta d'iniciatives protagonitzades per inversors externs al territori. 

"Aquests ajuts demostren que l'estratègia catalana del biogàs no està pensada per a plantes petites de pagesos, sinó per fomentar els beneficis de la indústria energètica, el que acaba convertint les zones rurals en veritables colònies energètiques". Aquesta és la reflexió que fa Gerard Batalla, pagès, membre d'Assemblea Pagesa i un dels portaveus de la plataforma Pobles Vius. De fet, en la primera resolució per concedir els ajuts a la constitució de plantes de biogàs a Catalunya, publicada per la Generalitat, més de la meitat d'aquests han anat a parar a companyies de fora del territori. En tots els casos, són projectes de grans dimensions.

Gerard Batalla critica "que la solució del biogàs es vengui com una energia renovable per resoldre els problemes de nitrats dels ramaders, quan acaba sent un engany". En aquest context, la plataforma adverteix que s'està produint una allau de projectes que aterren a les diferents àrees d'Urbanisme dels ajuntaments. "Són propostes que ocupen el sòl agrari amb una activitat energètica que es fa veure que serveix per gestionar els residus".

"Són propostes que ocupen el sòl agrari amb una activitat energètica que es fa veure que serveix per gestionar els residus"

Els ramaders veuen que amb els purins com a pretext, aquestes firmes, amb fons d'inversió al darrere, reben el vistiplau per muntar les instal·lacions que, segons detallen, necessiten d'altres tipus d'energia per ser rendibles. "És una excusa per continuar produint gas, ja que el purí es caracteritza per generar molta aigua i poc biogàs", apunta. Un altre element que fa que les entitats veïnals de l'àmbit rural posin en dubte el futur d'aquests projectes és que el 100% del gas que es generi a les plantes serà distribuït per Nedgia, una filial de Naturgy.

Model extractivista

Davant d'aquestes pràctiques, Batalla veu discutible que "es tracti de formes d'energia descentralitzades". Són accions que es produeixen i afecten un entorn rural. Per aquest motiu, insta a articular un canvi de model productiu, ja que el biogàs està derivant en un element més de la indústria agroalimentària: "el biogàs no és renovable, atès que requereix l'extracció de gas i petroli, i no resol els problemes de gestió dels purins", recorda.

De fet, Batalla insisteix que el procés destrueix un residu orgànic, transformant-lo en un subproducte que necessita una nova gestió. Actualment, existeixen més de 30 projectes en marxa a les comarques de Ponent i a la zona de la Franja. Tots ells, explica Pobles Vius, tenen com a denominador comú la destrucció del sòl agrari i l'extractivisme del món rural.

Després de la concessió dels primers ajuts, les entitats i plataformes mostren la seva sorpresa perquè s'hagin pogut adjudicar quantitats de 4,5 milions d'euros a empreses com La Sentiu Bioenergy SL, que encara no disposen de cap permís ambiental, urbanístic o d'obertura. "Resulta preocupant que l'administració estigui disposada a entregar aquests diners públics a projectes que tenen mancances de tota mena i que no compleixen la més fonamental normativa de distàncies", assegura la plataforma en un comunicat.

Més enllà de la macrocentral de la Sentiu de Sió, hi ha altres projectes menys coneguts, però que també operen des de la capital de l'Estat i que rebrien ajudes. Concretament, el de Verdalia Bio Pujalt SLU amb 4,5 milions i el de Mediterrània de Inversiones Medioambientales SLU amb 3,26 milions.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya justifica aquests ajuts en el marc de l'Estratègia catalana del biogàs 2024-2030, que té la finalitat de fomentar la valorització de les dejeccions ramaderes i dels residus orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per a la generació de calor, d'electricitat o de biometà, i per produir biofertilitzants.

L'objectiu és assolir la gestió per a la producció de biogàs de 8,9 milions de tones/any de materials orgànics, tres vegades més que en l'actualitat; multiplicar per 3,3 la producció d'energia primària del biogàs, fins a 2 TWh a l'any; i reduir en més de 350.000 tones de CO₂ equivalent a l'any les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Viabilitat ambiental

A mitjan de desembre, Balaguer i Bellcaire d'Urgell van acollir unes jornades crítiques amb el desplegament del biogàs i el model actual de transició energètica. Els experts i investigadors van reflexionar sobre el sistema energètic i les conseqüències derivades del desenvolupament accelerat de les centrals de biogàs. Durant les intervencions, es va coincidir que les energies renovables no podran satisfer tota la demanda actual sense un canvi en el model productiu i de consum.

Així mateix, es va posar de manifest que les tecnologies proposades no seran suficients si no s'acompanyen d'una transformació social més profunda. També es va alertar que algunes solucions plantejades per combatre el canvi climàtic podrien agreujar altres problemes globals, com ara la toxicitat i els contaminants, fent evident la necessitat d'avaluar amb cura les alternatives.

Més de 25 organitzacions han plantejat la seva preocupació pel gasoducte H2MED i l'ús no eficient de l'hidrogen verd

En una línia similar, més de 25 organitzacions han plantejat la seva preocupació pel gasoducte H2MED i l'ús no eficient de l'hidrogen verd. En aquest cas, les entitats ZERO - Associació per a la Sostenibilitat de la Terra i la xarxa Gas No és Solució, juntament amb 25 més, han publicat el seu posicionament públic conjunt, recollint els arguments en contra del projecte. 

La crítica rau en el fet que en plena crisi climàtica, l'hidrogen verd es promou cada vegada més com la panacea per a la transició energètica en diversos sectors i com un factor clau per a aconseguir la neutralitat climàtica. Tot i això, persisteix la preocupació sobre si les iniciatives estan abordant adequadament els possibles inconvenients o explorant alternatives més sostenibles.

En tots dos casos, la inquietud i preocupació de les entitats se centra a saber si els projectes, que per desenvolupar-se necessiten una gran injecció de diners públics, només respon a interessos privats interessats a continuar fent créixer una bombolla energètica i que les plantes, com va passar amb les de la primera generació del biogàs, acabin fent fallida.