Els MIR que treballen a primera línia: "És començar de 0 a 100"

"És una situació totalment anòmala. Tot l'hospital pràcticament està amb pacients de Covid-19. És un món apart del que vaig viure com a estudiant". Parla Gerard Garcia, metge de 26 anys de Terrassa. Graduat el juny passat, va fer el MIR al gener i fa poques setmanes una de les principals preocupacions que tenia era escollir l'especialitat, que havia de decidir a finals de mes: dubtava entre hematologia i oncologia. Però amb l'emergència sanitària pel coronavirus tot ha canviat. Des de la setmana passada, treballa a primera línia al Consorci Sanitari de Terrassa (CST).

"No m'imaginava gens començar a treballar així. És començar de 0 a 100", explica per telèfon a Públic. Per ara, l'han situat a la planta on, en principi, no hi ha pacients amb Covid-19, però explica que també n'està diagnosticant. "Quan algun dels malalts té algun símptoma, com tos, febre o veiem una radiografia que no surt del tot bé, li fem la PCR i a vegades surt positiva", continua. Aquest dimecres van traslladar dos pacients a la planta de Covid-19. "N'hi ha que tenen símptomes però donen negatiu. Aquests els tenim aïllats en habitacions individuals", aclareix. Al final, tot l'hospital està "bolcat en això".

"Sobretot vaig a veure els pacients, els controlo, parlo amb ells. Sempre supervisat per un metge resident o adjunt. No actuem amb autonomia total", puntualitza Garcia

Per això, apunta que el fet que la seva planta no estigui dedicada a coronavirus, no vol dir que no hi entri. "Aquestes plantes són quasi més brutes que les que estan dedicades exclusivament a pacients amb Covid-19". La protecció és menys extrema i el virus s'hi acaba colant. "Tenim persones amb coronavirus sense diagnosticar", apunta. També han tingut casos positius entre el personal. "En general tenim pacients que han tingut un ictus, insuficiències cardíaques, o de llarga estada... però cada cop són menys, i més Covid-19. Probablement al nostre equip ens redistribueixin i també ens posin a treballar-hi", afegeix.

Garcia explica que fa unes setmanes, quan va començar a veure que la situació s'agreujava, es va apuntar a diferents bases de dades per tal d'oferir-se a treballar. El van contactar des del Departament de Salut per saber la disponibilitat i tipus de tasques que estava disposat a fer. "Després em van trucar directament del CST, on havia fet la  major part de les pràctiques. Tothom a qui estan contractant són antics estudiants", assenyala. Això es dona amb la majoria d'estudiants de sisè i graduats que s'han incorporat als hospitals, ja que així ja coneixen la dinàmica del centre i el sistema informàtic.

Un aprenentatge de llarga durada

"Estem molt a l'expectativa del que podem fer. La corba d'aprenentatge és bastant llarga, i al principi estem més com a estudiants que com a metges", apunta Garcia. Els primers dies sentia "que no estava fent res" però poc a poc ha anat coneixent el servei i diu que, amb els dies, els van dipositant més confiança i els metges post MIR comencen a portar algun pacient. "Sobretot vaig a veure els pacients, els controlo, parlo amb ells. Sempre supervisat per un metge resident o adjunt. No actuem amb autonomia total", puntualitza.

Afronta la situació amb ganes: "Ho estic vivint amb la il·lusió de saber que puc ajudar i fer coses. Després de tants anys d'estudi i MIR, tenim coneixement com per donar un cop de mà"

Una altra feina cabdal que fa és tota la part d'informes i documents, "un procés feixuc i complicat" que treu temps als metges. Treballa vuit hores al dia, entre setmana. Al cap de setmana en principi no hi ha d'anar, però explica que diumenge passat s'hi va apropar per "donar un cop de mà". "En principi no fem guàrdies. De moment", afegeix.

Afronta la situació amb ganes: "Ho estic vivint amb la il·lusió de saber que puc ajudar i fer coses. Després de tants anys d'estudi i MIR, tenim coneixement com per donar un cop de mà". Recorda a la ciutadania que als hospitals hi ha "molta gent treballant molt, també a l'ombra". Fa una menció especial als caps de servei i àrees mèdiques, que, encara que no estiguin a primera línia amb els pacients, "estan treballant moltíssim per organitzar tot això en molts pocs dies".

Els estudiants de sisè, també al peu del canó

Una realitat una mica diferent és la que afronten alguns estudiants de sisè de Medicina. Encara sense graduar, no poden exercir com a metges, però sí que poden posar els seus coneixements a disposició del sistema sanitari. És el cas de Mar Cusó, de 23 anys, que és la connexió entre els pacients de l'hospital de Can Ruti i els seus familiars. "Els metges ens expliquen com està evolucionant cada pacient i nosaltres ho expliquem a les famílies. Fem com de traductors, i estalviem molt de temps als metges", destaca a Públic.

Cusó s'encarrega de parlar amb les famílies sobre l'evolució dels pacients: "Aportem un punt de proximitat necessari"

Cusó explica que al principi anava a fer la feina com a voluntària, però finalment la van contractar. "És la meva aportació", afirma. La diferència principal amb el rol que estan prenent els metges que ja han fet el MIR és que els de sisè no tenen responsabilitat mèdica: "No prenem cap decisió ni fem cap diagnòstic". Ella s'ha de graduar al juny, i explica que en principi els han dit que sí que ho podran fer. Només els quedaven unes setmanes de pràctiques quan van anul·lar les classes. El que està en dubte és el MIR, que havia de fer el gener que ve però ara és incert.

Amb la seva feina, els estudiants de sisè estalvien temps als metges que sí que estan a primera línia. A més, Cusó explica que "una part del tractament dels pacients és, també, la gent que forma part de la seva vida. Aportem un punt de proximitat necessari a la situació generada per un virus que obliga a interposar distància".

Durant la carrera, Cusó ha fet les pràctiques a Can Ruti, però no el va reconèixer quan hi entrar a treballar fa pocs dies. "Va ser molt impactant. Està totalment convertit, hi ha UCI per tot arreu. La biblioteca és UCI. L'UCI de nounats és UCI d'adults. El pati l'estan convertint. Tot està convertit a Covid-19".

Cusó està satisfeta amb la feina que fa. "A mi em motiva molt perquè crec molt en el valor de com es transmet la informació, i en una situació complicada crec que és prioritari. Tothom ens ho agraeix molt, la resposta que obtenim és de gratitud total".