Els instal·ladors detecten pèrdues de més del 75 % durant la setmana de l'estat d'alarma

L’impacte del confinament en l’economia travessa sectors i afecta fins i tot als àmbits que continuen amb l’activitat. És el cas dels instal·ladors d’aigua, gas, electricitat i telecomunicacions. Considerats un sector essencial pel Reial Decret del Govern de l’Estat, que establia l’estat d’alarma i el confinament, l’aparent normalitat que hauria de regir el seu dia a dia s’ha traduït en un enfonsament de la seva feina en només una setmana. De fet, la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (Fegicat) ja ha comptabilitzat pèrdues de més del 75 % en un 70 % de les seves empreses.

El president de Fegicat, Jaume Alcaide, explica que "poder treballar de forma habitual, en el nostre cas, no ha significat que es mantinguin els serveis". El gremi, que agrupa a 5.600 companyies a Catalunya i dona feina a 30.000 persones, ha realitzat una enquesta als seus associats en la qual admeten aquesta davallada d’ingressos. A part del 75 % que ha constatat set de cada deu firmes, gairebé un 90 % situa les pèrdues per sobre del 50 %.

El president de Fegicat recorda que els empleats no disposen de mascaretes ni guants per protegir-se ni alcohol per desinfectar-se mentre estan al seu lloc de treball.

L’entitat, que pertany a la Pimec i a Foment del Treball, recorda que el perfil de l’instal·lador és el d’un professional, generalment autònom o propietari d’una microempresa, que afronta més riscos. La seva quotidianitat també ha canviat: de reparar fuites de gas, d’aigua o avaries elèctriques a comunitats de veïns, han passat a resoldre emergències sanitàries. Es a dir, "només fem serveis mínims".

L'efecte de l'alerta sanitària

La crisi del coronavirus ha provocat que les visites professionals dels instal·ladors als domicilis professionals siguin mínimes. "Davant de l’alerta sanitària, com és lògic, els ciutadans són molt aprensius i no et deixen que entris a casa seva", denuncia Alcaide. A més, el president de Fegicat recorda que els empleats no disposen de mascaretes ni guants per protegir-se ni alcohol per desinfectar-se mentre estan al seu lloc de treball. "La manca de mesures de seguretat ens acabarà passant factura".

Alcaide reivindica la funció social que fa el sector, ja que "podem oferir una resposta ràpida a avaries en equipaments vitals aquests dies com els hospitals, mercats o supermercats o en comunitats de veïns que han patit una fuita d'aigua o de gas o una avaria elèctrica". A més, a conseqüència de l’excepcionalitat de la situació, explica que "les empreses instal·ladores hem hagut de reciclar-nos perquè ens trobem amb personal de baixa o que han preferit no treballar i ens ha obligat a reestructurar les plantilles".

El decret llei sobre les limitacions a l’activitat econòmica no concretava si els instal·ladors podien exercir totalment la seva tasca, i alguns tallers van rebre una amonestació per obrir.

Les firmes petites són les que més patiran aquest context, segons matisa Alcaide, ja que les més grans es poden acollir a la rotació de personal en disposar de més treballadors i repartir-se els torns de feina per no coincidir ni en temps ni en espai.

La indefinició administrativa

El decret llei sobre les limitacions a l’activitat econòmica de fa una setmana no concretava si els instal·ladors podien exercir totalment la seva tasca. Així, el passat dilluns, primer dia laborable del confinament, alguns tallers van rebre l’amonestació de les autoritats policials per estar oberts. Tot i que dos articles del text aprovat pel Govern central al·ludien a garantir els subministres i assegurar els serveis essencials, no detallaven si l’obertura dels establiments era necessària.

Davant d’aquesta indefinició normativa, Fegicat va rebre avisos de socis advertint del tancament de les seves empreses per part dels Mossos d’Esquadra, emparant-se en els requeriments de l’estat d’alarma. A més de l’amenaça de sancions, alguns professionals no van poder realitzar serveis d’urgències i emergències pels quals eren requerits. La preocupació del col·lectiu va fer que Jaume Alcaide contactés amb el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, que va obrir la porta a què els instal·ladors poguessin reprendre la seva activitat habitual.

En alguns casos, com el Gremi d’Instal·ladors de Girona, els treballadors i les direccions de les empreses s’estan posant d’acord per modificar jornades de feina o protocols de treball per evitar els Expedients de Regulació d’Ocupació Temporals (ERTO) o els acomiadaments per caiguda de l’activitat.

Fegicat alerta que, més enllà de la crisi del coronavirus, la instal·lació elèctrica de les llars i edificis públics catalans es troba en un estat molt deficient.

Instal·lacions elèctriques deficients

Fegicat alerta que, més enllà de la crisi del coronavirus, la instal·lació elèctrica de les llars i edificis públics catalans es troba en un estat molt deficient. Per aquest motiu, el gremi reclama crear un observatori català sobre els incendis que recopili les causes i l’origen d’aquests, especialment els de l’àmbit domèstic. En aquest sentit, sol·liciten que s’estableixi un protocol per determinar les polítiques que s’haurien de desenvolupar.

En una enquesta recent sobre una mostra de gairebé 7.000 empreses, Fegicat ha constatat que un 46,3% de les accions realitzades a instal·lacions en habitatges i locals s’ha produït a conseqüència d’un incendi. Els problemes de seguretat s’han detectat en quadres elèctrics, cables, endolls i cablejat interior.

Amb aquest context, es desenvolupa la feina diària dels instal·ladors. La certa tranquil·litat que els hi oferia l’autorització de l’administració per treballar ha mutat en la incertesa de comprovar una baixada de la facturació i unes pèrdues importants en pocs dies.