Els 'fills' del canvi climàtic

A l'hivern és possible creuar en vaixell el Cercle Polar Àrtic, per la menor quantitat de gel que s'hi acumula. Paral·lelament, en el darrer mes, a l'Estat espanyol i a Catalunya s'han produït una sèrie de fenòmens meteorològics extrems, més propis d'altres latituds, com la ciclogènesi explosiva o els tornados. Aquests fets han tornat a encendre el debat sobre els efectes del canvi climàtic i el comportament de la natura. Al centre, se situa l'increment de la temperatura de l'atmosfera, que genera moviments de masses d'aire més brusques i constants. Així, neixen les ciclogènesis: el pas ràpid d'una situació anticiclònica a un altre ciclònica.

Agafant com a base el resum de l'any 2017 de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), l'organització ecologista Greenpeace destaca que s'hi ha detectat una doble sequera: la meteorològica, que es refereix a la caiguda de les pluges, i la hidrològica, ocasionada per una mala gestió dels recursos. L'Aemet situa el 2017 com l'any més sec des de fa tres dècades. En aquest període, la demanda d'aigua no ha parat de créixer per l'activitat econòmica, turística o agrícola. Per a Greenpeace, "existeix una manca de previsió brutal en el país amb més embassaments per càpita del món". A més, denuncia “un excés de conreus de regadiu”.

Sequeres i borrasques amb nom propi

Les dades de l'Aemet constaten que al mes de gener del 2017 la neu va arribar a nivell del mar al Mediterrani, mentre el mes de juny va ser el més càlid del segle. L'excés de calor va seguir al juliol, on es va registrar la temperatura més alta captada per una estació meteorològica a l'Estat. El setembre es va tancar com el mes més sec en 100 anys, i el desembre va anar acompanyat de la primera borrasca amb nom propi: Ana. Aquesta es va formar per culpa d'una ciclogènesi explosiva amb vents de fins a 200 quilòmetres per hora. El portal de medi ambient Ambientum defineix el 2017 com el de "la pitjor sequera del segle i el primer en el qual s'han normalitzat les borrasques".

Catalunya no ha estat aliena a aquests episodis. L'any 2018 s'ha iniciat amb un tornado que el passat 7 de gener va afectar els municipis de Cistella, Terrades i Darnius, a l'Alt Empordà, i que va arrencar arbres i teulades, produint danys a cases i granges, comptabilitzant-se vents de més de 150 quilòmetres per hora. Des del Servei Meteorològic de Catalunya s'adverteix que “els tornados se solen presentar entre finals d'estiu i mitjans de la tardor, però són poc habituals a l'hivern”. El darrer d'un mes de gener es va enregistrar el 1997 a Lloret de Mar.

La concentració de CO2, en màxims

Més enllà de la pujada de les temperatures, els experts alerten que la tendència preocupant és l'augment imparable de la presència de CO2 a l'atmosfera. A finals de desembre, l'Organització Mundial de Meteorologia va informar que s'acabava de batre un nou rècord d'aquest indicador, que ja és de 403,3 parts per milió. El 1896, el premi Nobel de Química Svante August Arrhenius el va situar en 300, i fa només 25 anys, era de 360 parts per milió.

"L'augment de la temperatura mitjana, la presència cada vegada més gran de diòxid de carboni a l'atmosfera, el gel dels pols fonent-se i la sortida del metà que acumulen comportaran que s'incrementi la freqüència d'episodis climàtics extrems". Aquest còctel és el que defineix el catedràtic d'Economia de la UAB i professor de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), Joan Martínez Alier.

En aquest context, Martínez Alier considera que s'està fent poc per combatre el canvi climàtic. Tot i que els fenòmens meteorològics es podrien entendre com fills d'aquesta situació, "continuar cremant energies fòssils, com el carbó o el petroli, no sembla la solució més adient per lluitar contra l'escalfament global". En aquest sentit, afegeix que "resulta incongruent treure carbó i a la vegada parlar que estem intentant combatre el canvi climàtic".

El Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya ressalta que "es tracta d'una realitat incontestable sobre la qual cal actuar en positiu, corregint els errors que esmorteixin l'efecte hivernacle". Davant el negacionisme o tremendisme, proposen una actitud constructiva per evitar que la situació empitjori.

La 'fal·làcia' del canvi climàtic

Sempre hi ha hagut inundacions, tempestes i onades de calor. Aquest és l'argument que utilitzen els col·lectius que neguen la realitat del canvi climàtic. El Grup d'Experts en Canvi Climàtic creu que aquesta negació és "una fal·làcia que no es manté". L'entitat avisa que si la crema de combustibles fòssils segueix a aquest ritme, la temperatura mitjana global podria créixer entre 2 i 6 graus en poc temps.

Com a conseqüència d'aquesta pujada, la distribució de la vegetació canviaria en moltes zones, disminuint les àrees conreables, incrementant-se les desèrtiques i les temperades es transformarien en clima tropical. La pregunta immediata és: encara som a temps de rectificar? Per fer-ho possible, els especialistes plantegen la necessitat de reduir a curt termini els 13.500 milions de litres de petroli que es cremen diàriament. Com a estratègia de futur, proposen un canvi de model energètic que impliqui una aposta més clara per a les energies renovables. Al final del 2016, el consum d'aquestes a l'Estat espanyol era del 16%, encara quatre punts per sota del compromís del 20% que ha fixat la Unió Europea per al 2020.