Els demòcrates dels EUA trenquen el tabú i marquen distàncies amb els lobbies proisraelians

Enfrontar-se als grans lobbies proisraelians, com l'AIPAC, sempre ha estat gairebé un acte suïcida en la política nord-americana. Aquests grups de pressió s'han encarregat de regar durant anys amb milions tant les campanyes demòcrates com republicanes i han fet caure en el seu moment candidats i congressistes que els resultaven incomodes. Els casos més recents: els legisladors demòcrates Cori Bush i Jamaal Bowman. Tots dos van ser desbancats en els processos de primàries del 2024 per rivals que AIPAC va dopar.

Bush i Bowman precisament van perdre els seus seients per ser veus molt crítiques amb el genocidi israelià a Gaza. Tots dos, igual que altres congressistes de l'ala més a l'esquerra del Partit Demòcrata, responien a una militància cada vegada més crítica amb la massacre a la Franja. En les presidencials d'aquest mateix any, precisament, la incapacitat de la candidata Kamala Harris per poder posicionar-se de forma contundent sobre la qüestió li va comportar una sagnia important de vots protesta. Però dos anys després, amb més de 72.000 palestins morts des que va començar la guerra i amb un canvi d'opinió pública, s'ha trencat un tabú.

Per primera vegada, molts rebutgen obertament l'AIPAC i estan convertint el seu distanciament en un reclam electoral. És simptomàtic el gir d'Alexandria Ocasio-Cortez. La congressista per Nova York havia estat crítica amb la guerra de Gaza, però fins ara no s'havia oposat obertament a finançar militarment a Israel. "Coherent amb el meu historial de vot fins ara, no recolzaré que el Congrés enviï més diners dels contribuents ni ajuda militar a un govern que ignora de manera constant el dret internacional i la legislació dels EUA", deia la legisladora en un recent comunicat.

Anteriorment, Ocasio-Cortez havia fet una excepció amb la qüestió de l'ajuda militar, dient que Israel té dret a defensar-se, un mantra gairebé omnipresent dins de la política nord-americana. El seu posicionament també li serveix per marcar la diferència amb altres possibles candidats presidencials de cara a les eleccions de 2028, si és que la congressista arriba a presentar-se.

El rebuig arriba a la campanya per les legislatives

Aquest fenomen també s'està replicant de cara a les legislatives d'aquest any. A Chicago, el demòcrata Daniel Biss vol aconseguir un escó al Capitoli amb una campanya basada en anar en contra de l'AIPAC. Biss, jueu i nét de supervivents de l'Holocaust que van emigrar a Israel, s'ha dedicat a advertir que l'AIPAC i altres comitès d'acció política similars estan posant diners en la campanya per desbancar-lo.

Biss no és l'únic candidat demòcrata de l'àrea de Chicago que està seguint aquesta tàctica. Molts demòcrates de tot el país han començat a dir obertament que no acceptaran més donacions de l'AIPAC. Per exemple, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, va dir en una entrevista en un podcast que mai ha acceptat i que "mai acceptarà" donacions del grup. El mateix deien fa uns dies els senadors Rubèn Gallego i Cory Booker. Tot i que tots dos havien rebut donacions de l'AIPAC anteriorment, asseguraven que a partir d'ara ja no les acceptaran.

Aquest moviment també respon a un canvi en l'opinió pública nord-americana. A mesura que ha augmentat la xifra de palestins assassinats pels atacs israelians, la solidaritat amb Palestina ha anat creixent en detriment de la simpatia cap a Tel Aviv.

Més simpatia pels palestins que pels israelians

Una enquesta publicada per Gallup just abans que els Estats Units i Israel comencessin la seva guerra il·legal contra l'Iran el 28 de febrer, assenyalava que, per primera vegada des de principis dels 2000, els nord-americans senten més simpatia pels palestins que pels israelians: un 41% enfront d'un 36%. Fins l'any passat, la tendència era a la inversa.

Aquesta visió negativa s'ha vist alimentada també per la guerra de l'Iran, en què la lectura dels crítics és que Tel Aviv ha arrossegat Washington al conflicte. Segons un altre sondeig realitzat per la NBC just en els primers dies de campanya militar a l'Orient Mitjà, actualment un 39% dels ciutadans valoren negativament Israel, quan el 2023 –just després dels atacs del 7 d'octubre de Hamàs– només era un 24%. On més s'ha accentuat la pèrdua de simpatia és entre els votants demòcrates i independents: un 57% i un 48%, respectivament, veuen Israel de manera negativa.

Relacionat amb aquest tema

L'escalada militar al Líban reforça l'estratègia de Netanyahu i complica el diàleg entre els EEUU i l'Iran

Juan Antonio Sanz

Malgrat les punyalades que hi ha hagut dins de les bases MAGA i les crítiques d'alguns sectors contra el president, la perspectiva que tenen els republicans no s'ha vist tan afectada. Només un 18% veu negativament Israel, sis punts més que el 2023.