Els correbous es mantenen en una trentena de municipis, la majoria governats per ERC i Junts
Les festes majors estiuenques incrementen la proliferació d'actes amb bous a Catalunya, especialment a les Terres de l'Ebre; i un nou equipament taurí a Amposta, amb un pressupost de 850.000 euros, desferma també les crítiques dels defensors dels animalistes contra el Govern municipal republicà
Barcelona--Actualitzat a
El passat 28 de juliol es van complir 15 anys d'una de les fites més importants del moviment animalista a Catalunya, l'aprovació al Parlament d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou! que aglutinava diverses entitats animalistes i persones a nivell particular. La ILP va comportar una important modificació de la llei de protecció dels animals vigent que, entre altres coses, prohibia les corrides de toros.
El moviment animalista va viure aquell estiu del 2010 a Catalunya una victòria, però incompleta. Es va posar punt i final a les corrides de toros convencionals, però carrers i places de diversos municipis catalans van continuar amb els espectacles taurins que es van excloure, en bona part, de la prohibició. Són els anomenats correbous, activitat habitual en les festes majors d'alguns municipis malgrat tenir com a protagonista el maltractament d'un animal. Uns correbous encara avui molt presents en una trentena de municipis catalans, especialment a les Terres de l'Ebre.
La prohibició dels toros va generar un fort debat en les files de partits com CiU, ERC o el PSC, amb força en els municipis de tradició taurina. Fins al punt que el PSC i CiU van optar per donar llibertat de vot als seus diputats i diputades per triar en consciència. Finalment, la majoria del Parlament va aprovar la norma impulsada per la Plataforma Prou!, però amb la condició de fer l'excepció dels correbous i deixar per més endavant la regulació d'aquesta activitat amb una llei específica que es va aprovar el 2013 al Parlament.
El 2016 la prohibició de les corrides de toros va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional -després que el Govern espanyol del PP declarés la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Immaterial de l'Estat-. Però la plaça Monumental de Barcelona va tancar portes després de l'última corrida de toros el 25 de setembre de 2011 amb un cartell protagonitzat per José Tomás, Juan Mora y Serafín Marín i l'anul·lació de la prohibició no va reactivar les corrides de toros a Catalunya. Però si els contraris a la prohibició, PP i Ciutadans –Vox encara no existia al Parlament-, van al·legar motivacions nacionalistes per "fer fora de Catalunya una tradició espanyola", la realitat és que la tauromàquia continua viva a la Catalunya actual en municipis molt majoritàriament governats pels principals partits independentistes, Junts i ERC.
La polèmica pel "museu taurí" d'Amposta
De fet, després de tres dècades de governs de CiU, Esquerra Republicana governa amb majoria absoluta des de fa 10 anys la ciutat d'Amposta, considerada la capital catalana de la tauromàquia, amb l'alcalde Adam Tomàs al capdavant. A les habituals crítiques dels animalistes se suma ara el rebuig al projecte d'un equipament dedicat a la tauromàquia amb una inversió municipal de 850.000 euros. Una xifra -apuntada pels animalistes- gens menyspreable per a una ciutat de 22.000 habitants. Per a Aïda Gascón, directora d'AnimaNaturalis, "és incomprensible que, en ple segle XXI, i precisament a Catalunya, on vam ser pioners en la prohibició de les corrides de toros, un ajuntament amb govern d'ERC decideixi invertir gairebé un milió d'euros en un museu dedicat a una pràctica que causa un patiment extrem als animals". També el Pacma ho qualifica d'"escàndol" i un "despropòsit ètic i polític".
És incomprensible que, en ple segle XXI, i precisament a Catalunya, on vam ser pioners en la prohibició de les corrides de toros, un ajuntament d'ERC decideixi invertir gairebé un milió d'euros en un museu dedicat a una pràctica que causa un patiment extrem als animals
El cert és que la ILP de la Plataforma Prou! que el 2010 va aconseguir la prohibició dels toros poc tenia a veure amb el debat independentista que en aquella època començava a coure's a Catalunya. Entre els seus dirigents, personalitats públiques de suport i les 180.000 signatures recollides, hi havia un fil transversal de defensa dels drets dels animals i una gran diversitat d'afinitats polítiques, també gent afí al PP i Ciutadans. Aquests 15 anys, els activistes han continuat la lluita contra el maltractament en els correbous, en ocasions amb força tensió i fins i tot alguna agressió per part dels defensors del correbous. Però a diferència de les corrides de toros, ara els animalistes no s'han d'enfrontar als partits espanyolistes, sinó als independentistes que governen majoritàriament als municipis taurins de Catalunya, a més del PSC.
Relacionat amb aquest tema
Mig miler d'actes taurins anuals en una trentena de municipis
Les xifres indiquen clarament que la utilització dels bous en actes festius no és un fet aïllat a Catalunya. Al llarg de l'any es programen espectacles taurins en una trentena de municipis que van ser reconeguts com de tradició taurina en la regulació posterior a la prohibició de les corrides de toros, fet que els habilita per fer aquest tipus d'espectacles. De fet, són alguns més perquè en determinats municipis els correbous s'inclouen en les festes de diversos nuclis de població o entitats municipals descentralitzades que formen l'àmbit municipal.
Uns 25 municipis pertanyen a les Terres de l'Ebre però també n'hi ha a la Catalunya Central com és el cas emblemàtic de Cardona, a les comarques gironines es manté el polèmic cas de Vidreres després que d'altres l'han anat eliminant i al Camp de Tarragona perviuen al Morell i a Miami Platja. En total són mig miler d'espectacles taurins que es programen a Catalunya cada any amb un cost per a les arques municipals dels ajuntaments implicats de prop d'un milió d'euros, segons l'estimació de Prou Correbous.
Relacionat amb aquest tema
Cardona, Vidreres, Montroig o el Morell, el color polític no importa
Cardona és l'epicentre taurí de la Catalunya interior i va protagonitzar una forta polèmica als anys 80 després que l'alcalde d'aleshores, el socialista Gervasi Arnaste, permetés la mort del bou a la plaça en contra de l'establert en la primera llei de protecció dels animals del 1988. Judicis, multes i una gran polseguera política van envoltar el cas. Finalment, Cardona va eliminar la mort de l'animal per poder continuar amb la festa taurina i s'ha mantingut així amb els posteriors governs de CiU i l'actual d'ERC. Esquerra governa a Cardona des del 2011.
Relacionat amb aquest tema
Vidreres és l'únic municipi que manté aquesta pràctica a les comarques gironines després que els taurins van guanyar una consulta popular amb el 53% dels vots celebrada el desembre del 2021. Governada amb majoria absoluta per Junts, la polèmica va saltar el 2019 quan un bou va escapar durant la festa major, provocant 19 ferits abans de ser abatut per la policia. L'incident va comportar la creació de la Plataforma Prou Correbous, en el manifest de la qual s'assegura que "els incidents ocorreguts en tots aquests anys [als correbous], fins i tot d'agressió manifesta cap a persones espectadores, així com les imatges de patiment dels animals i les constants denúncies interposades per aquests fets, demostren que no es pot garantir la seguretat de les persones participants i del públic i la protecció dels animals, que són les finalitats de la Llei 34/2010".
En el cas del Camp de Tarragona, el Morell manté els espectacles taurins amb vaquetes. El municipi proper a Tarragona està governat per Junts amb l'alcalde Eloi Calvet que va substituir l'històric Pere Guinovart en l'etapa de CiU. També a Miami Platja s'hi celebren vaquetes, en aquest cas en el nucli costaner de Mont-roig del Camp. Una agrupació independent vinculada al PSC, lidera actualment el municipi. Com es pot comprovar, l'adscripció política dels governs municipals no influeix en la posició sobre els bous. I a El Morell és ERC qui lidera la lluita política contra la celebració taurina, mentre la promou en altres municipis tot i la posició contrària de l'Executiva nacional del partit. El regidor d'ERC Albert Roig posa en dubte que es tracti d'una tradició i assevera que el fet que es continuï celebrant respon a motius "electorals". Alhora, insta a l'equip de Govern actual de Junts a impulsar una consulta ciutadana per recollir l'opinió de la població, mentre que l'alcalde Eloi Calbet es mostra partidari que en cas de celebrar-se, sigui impulsada a través d'una iniciativa ciutadana.
També és dispar la visió entre taurins i animalistes al Morell. Els primer defensen que no hi ha maltractament: "Com a màxim són de dotze a quinze minuts; a l'animal se'l tracta molt bé, se li posa un tendal perquè no passi calor, dins del recinte a la vaqueta no se la toca, ni se la pega, ni se li tiren pedres. Qui li fa alguna cosa a la vaqueta, automàticament va fora", afirma a l'ACN Jordi Leal, president de la Penya Taurina del Morell. Un argument que xoca frontalment amb les entitats naturalistes, com AnimaNaturalis, que titlla aquesta tipologia d'actes de "maltractament animal". "El fet que siguin vaquetes i no pas bous encara ho fa més abusiu i una burla més extrema cap a l'animal. Com que són animals de curta edat, els joves s'envalenteixen molt més. Crec que després del bou embolat i el capllaçat, en la tempta de vaquetes és on més pateix l'animal per aquest contacte físic", assenyala Aïda Gascón a l'ACN.
Les Terres de l'Ebre, epicentre taurí de Catalunya
Les Terres de l'Ebre és el territori català que concentra la major part de l'afició taurina. I on es practiquen les disciplines que els animalistes consideren més perjudicials pels animals, l'anomenat bou embolat i el capllaçat. En el primer es col·loquen boles de foc a les banyes del bou i a la segona el bou va estirat per una corda lligada a la testa. Es calcula que a les Terres de l'Ebre aproximadament la meitat dels 52 municipis organitzen espectacles taurins, especialment concentrats al Montsià i el Baix Ebre, i que una vintena ho fan amb l'embolat o el capllaçat. Aquestes modalitats són considerades les més perjudicials per als bous i ja s'ha iniciat la tramitació d'una ILP amb més de 500.000 signatures per a la seva abolició. El Parlament va activar una ponència a principis del 2024 per estudiar el tema que va quedar aturada per l'avançament electoral.
La majoria d'aquests municipis tenen alcaldies de Junts o ERC, tot i que a la Ràpita, destacat poble taurí, governa actualment una llista vinculada al PSC. Els socialistes van acabar amb la majoria absoluta d'ERC i els correbous es feien amb els republicans i es mantenen ara. De fet, la Ràpita ha estat governada anteriorment pel PSC juntament amb ICV i també per CiU i sempre ha mantingut els espectacles taurins, una mostra més que el color polític no pressuposa la posició respecte a la tauromàquia.
A la capital de les Terres de l'Ebre, Tortosa, no existeix tradició taurina, tot i que algun nucli del municipi programa correbous, però no a la ciutat. La qual cosa transforma Amposta en la capital taurina del territori i probablement de Catalunya. Amb el republicà Adam Tomàs al capdavant, que ha aconseguit per a ERC grans majories absolutes. Ara, a més de l'extensa programació taurina, l'Ajuntament impulsa un nou equipament com a Centre d'Interpretació de la Festa i Cultura dels Bous. El projecte s'ha iniciat amb la compra d'un terreny per valor de 150.000 euros, segons fonts d'AnimaNaturalis.
Un equipament per lloar "la crueltat contra els animals"
Tot i que alguns l'han anomenat com el museu taurí d'Amposta, l'alcalde Adam Tomàs ha volgut treure ferro a la qüestió. El republicà nega que es tracti de cap museu sinó d'un equipament per reordenar l'activitat taurina: "els actes taurins, en comptes de fer-los de forma itinerant, vam prendre la decisió entre el col·lectiu [les penyes taurines] i l'Ajuntament de comprar un solar que era d'un banc i començar a treballar un projecte". Projecte que consistiria en un edifici de doble planta que tindria els torils per als animals a la part inferior i la seu de les penyes taurines en la superior, a banda de diversos serveis.
Una explicació que no satisfà de cap manera als animalistes, que acusen l'alcalde d'ERC de "mentir a la ciutadania", i al qual retreuen que es dediquin 850.000 euros de les arques municipals a un equipament per lloar "la crueltat contra els animals". "Aquesta mena d'iniciatives, que busquen blanquejar i perpetuar la crueltat animal amb diners públics, són típiques de formacions com VOX en altres punts de l'Estat. Ens sorprèn que ERC, a Amposta, s'alineï amb aquestes polítiques regressives", assegura Aïda Gascón, directora d'AnimaNaturalis. L'organització denuncia també que l'alcalde d'Amposta ha fet altres "concessions" al que anomena "lobby taurí" de les Terres de l'Ebre, com ara la dedicació d'una plaça a la "festa i la cultura" dels correbous.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.