Els agents de l'1-O defensen els cops: eren "tècniques policials" per a la dispersió dels votants

Quatre policies nacionals investigats per la càrregues de l'1-O, entre ells un inspector en cap, han insistit aquest dimecres a defensar l'actuació policial i s'han escudat en què els cops propinats als concentrats, en alguns casos a la cara, eren "tècniques policials" per defensar-se de possibles agressions. Segons han informat fonts jurídiques, davant del titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona han declarat com a investigats quatre agents més de la Policia Nacional, dels 24 que estan imputats en total per les càrregues de l'1-O: un inspector en cap, dos inspectors i un agent.

Els antiavalots citats a declarar aquest dimecres van intervenir a l'escola pública Dolors Monserdà i a les concertades Fedac Horta i Infant Jesús de Barcelona. Els agents, per tant, han seguit amb un discurs allunyat de qualsevol autocrítica i d'un mínim reconeixement de la brutalitat policial d'aquella jornada.

En la seva declaració davant del jutge, un inspector i un dels agents han explicat que dues de les agressions que investiga el jutge -el cas d'un cop de puny a la cara d'una dona i el d'un altre en què arrosseguen per la mandíbula a una de la concentrades- eren "tècniques policials" per a la dispersió de manifestants. En el cas del cop a la cara, els agents han adduït que l'objectiu era deixar "atabalada" la dona, que estava molt nerviosa, per garantir que no entorpís la intervenció dels antiavalots. Els agents han destacat que van actuar amb contundència contra els manifestants donat el "risc" que aquests comportaven per als agents a causa de l'extrema agressivitat que mostraven.

Segons han explicat els policies nacionals investigats, els agents poden utilitzar les porres contra manifestants quan així ho ordenin els comandaments del operatius, o bé sempre que ho necessitin en "legítima defensa". Els imputats han detallat que, dos dies abans de l'1-O, ja els van adjudicar els locals de votació de Barcelona en què havien d'intervenir, en les reunions que es van mantenir amb els comandaments policials per dissenyar l'operatiu contra el referèndum.

En aquest sentit, els agents que van actuar a les escoles concertades han assegurat que desconeixien que els centres eren de titularitat privada, motiu pel qual el jutge instructor creu que la seva actuació no estava emparada per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els ordenava impedir l'1-O, atès que aquest només al·ludia a locals públics.

Un inspector qüestiona que hi hagués ferits amb sang

Un altre inspector en cap de la Policia Nacional investigat per les càrregues de l'1-O va declarar dimarts davant del jutge que no va veure cap actuació desproporcionada per part dels efectius, i va negar haver vist persones lesionades amb ferides obertes i, quan se li va exhibir imatges de ferits, va indicat que era "presumpta sang" perquè també podia ser pintura. Un argument similar al que en el seu dia va fer servir Alfonso Dastis, el darrer ministre d'Exteriors de l'era Rajoy.

Així, va defensar que no hi va haver cap actuació irregular en el dispositiu a l'Escola Mediterrània i a les Escoles Pies de Sant Antoni. Quan se li va mostrar la imatge d'un policia colpejant amb la porra directament la cara a Alejandra Rayas en el primer centre va dir que depenent del "nivell d'escometiment" pot estar justificat pegar a la cara.

Fonts jurídiques han explicat que tant aquest inspector, amb el qualificatiu de Camel 1 durant l'operatiu, com un sotsinspector investigat per actuacions a l'Escola Mediterrània i Pau Claris, que també va declarar aquest dimarts, van defensar que els votants tenien actitud agressiva i de "gran hostilitat".