ELECCIONS 21DLa participació a les 18 h. es dispara per sobre del 68 per cent, 5 punts més que en el 2015

La participació a les eleccions al Parlament de Catalunya es dispara fins el 68,32 per cent del cens, més de cinc punts per sobre del resgistrat a la mateixa hora als comicis del 27 de setembre del 2015, que va ser del 63,12 per cent.

En aquelles eleccions, que els partits sobiranistes van qualificar de plebiscitàries, la participació final va ser del 74,94 per cent.

L'augment en l'afluència de votants s'ha posat de manifest en diferent proporció a cadascuna de les quatre circumscripcions.

A les comarques de Barcelona, a les 18 hores havia votat el 68,66 per cent del cens, 5'4 punts més (63,21%) que en el 2015 a la mateixa hora.

A les de Girona, la participació ha arribat al 68,21 per cent, davant el 65,08 de setembre de 2015.

A les terres de Lleida, 66,68 per cent, mentre que el 2015 va ser el 61,11.

I a les comarques de Tarragona, 66.85 el 21D, per 61,78 el 27S de 2015. 

Evolució al llarg de la jornada

Al llarg de la jornada els candidats de les formacions que es presenten a les eleccions d'aquest han cridat els ciutadans a acudir a les urnes després que, en el primer avanç de participació, les dades haguessin mostrat una lleugera caiguda  respecte a les del comicis del 2015.

Així, a les 13h havia votat el 34,69%. Un percentatge elevat, però lleugerament inferior al 35,10% del 2015, tot i que les enquestes vaticinaven que la participació d'aquests dijous batria tots els rècords. Cal tenir en compte, però, que el fet que les eleccions se celebren en dijous laborable fa més difícil la comparació amb comicis anteriors. 

Per demarcacions, a les 13 h. a Barcelona havia votat un 34,59% del cens, pel 34,72% del 2015;  a Girona ho havia fet el 35,20% (38,47% el 2015); a Lleida, el 34,41% (33,75% fa dos anys), i a Tarragona, el 35,11% (35,56% el 27S).

A diferència d'altres comicis, on la tònica era la normalitat més absoluta, en aquestes eleccions excepcionals s'estan registrant diversos incidents aïllats. La major part, relacionats amb Ciutadans. Així, s'ha denunciat l'aparició de sobres amb la papereta de la formació taronja a dins en col·legis electorals de l'Hospitalet de Llobregat, Reus, Canet de Mar i altres poblacions. Aquests sobres estaves dipositats en la pila d'on els agafen els electors.

Es consideren nuls els vots en què el sobre recull paperetes de més d'una candidatura, mentre que es compta com un sol vot vàlid si n'hi ha més d'una. Per tant, si algun votant ha introduït inadvertidament la seva pròpia papereta en els sobres ja preparats amb la de C's, el seu vot seria nul. Excepte si aquest vot era per a C's.

El partit taronja també ha estat notícia perquè en nombrosos col·legis ha presentat apoderats vinguts d'altres parts de l'Estat, i que no entenen el català. Aquesta pràctica també l'ha dut a terme el PP en alguns indrets.

També hi ha hagut incidents pel que fa al vot dels catalans residents a l'exterior. Ja des de dimecres s'havien produït queixes de ciutadans que no podran exercir el seu dret al vot per diversos problemes tècnics o burocràtics. Especialment criticat ha estat el cas dels catalans residents a Mèxic, la major part dels quals no ha pogut votar perquè les paperetes no han arribat dins del termini reglamentari als consolats espanyols al país. 

A primera hora de la tarda ja han començat a circular pels gabinets dels partits i pels mitjans els resultats parcials de les enquestes a peu d'urna que es publicaran a partir de les 20h, i algunes d'elles estan apuntant que hi poden haver sonores sorpreses.