El PP i Vox prometen una rebaixa fiscal massiva que amenaça el finançament de l'estat del benestar
Els dos partits proposen rebaixar l'IRPF, l'IVA i altres impostos a l'habitatge, l'estalvi i el capital. Molts analistes creuen que el descens en la recaptació obligaria a fer retallades socials
Aquesta sèrie analitza els plans del PP i Vox de cara al 29-N. Un recorregut per les lleis que podrien modificar si arriben al poder i les conseqüències que tindria per a la ciutadania

Madrid--Actualitzat a
Si alguna cosa caracteritza les propostes electorals del PP és la seva insistència a prometre baixades d'impostos. Elecció rere elecció —ja siguin generals, autonòmiques i municipals—, el programa econòmic dels populars sempre ofereix el mateix menú: rebaixes fiscals i control del dèficit i el deute públic. Les eleccions del proper 29 de novembre no són una excepció en aquest sentit. Vox també s'apunta a aquesta rebaixa d'impostos: de fet, les seves propostes en matèria fiscal són gairebé idèntiques a les del PP, encara que bastant més dràstiques.
Les baixades d'impostos que proposen els dos partits que aspiren a governar Espanya després del 29 de novembre no es limiten únicament a l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF). També volen baixar l'IVA i els impostos a les empreses, així com els associats a l'habitatge, l'estalvi i el capital. Vox fins i tot va més lluny i ofereix als seus electors "una rebaixa massiva d'impostos per protegir els espanyols de l'infern fiscal i burocràtic que impedeix la prosperitat", segons es pot llegir en el seu programa electoral.
El programa del PP és cristal·lí en parlar de fiscalitat: "Els espanyols pagaran menys impostos", afirma el document per si quedés algun dubte. Pel que fa a l'IRPF, el PP promet abaixar-lo per a les rendes mitjanes i baixes, deflactar-lo per compensar la inflació i aprovar una exempció progressiva per als joves entre els 18 i els 35 anys en el seu quatre primers anys de tributació. També proposa ampliar els incentius fiscals a les empreses, a l'estalvi, a la vivenda, a les famílies i suprimir l'IVA.
Vox, com ja és habitual, eleva l'aposta. La ultradreta proposa una "revisió i reducció sistemàtica de tots els impostos i taxes que llasten la prosperitat dels treballadors, famílies i empreses espanyoles". El tot a cent fiscal de Vox contempla baixades en l'Impost de Societats i també per als autònoms; proposa una "simplificació i baixada de l'IRPF" per a tots els contribuents, inclosos els que més guanyen; finalment, també aposta per reduir IVA en tots els seus trams. L'única pujada que proposa Vox és gravar més les remeses de diners que els immigrants envien als seus països d'origen.
Un avançament del que pot venir ja s'ha materialitzat en les quatre comunitats autònomes —Andalusia, Extremadura, Aragó i Castella i Lleó— on el PP i Vox governen en coalició des de fa uns mesos, així com en aquelles on l'extrema dreta és imprescindible per tirar endavant els pressupostos autonòmics, com el País Valencià o les Illes Balears. Els acords fiscals entre el PP i Vox ja inclouen rebaixes en el tram autonòmic de l'IRPF, la supressió de taxes mediambientals o bonificacions més elevades en l'impost de successions.
Molts experts alerten dels riscos que amaguen aquestes rebaixes fiscals i es pregunten com compaginar la caiguda de la recaptació que provocarien aquestes "massives" baixades d'impostos amb la disciplina fiscal i el manteniment d'una despesa pública adaptada a les exigències d'un estat de benestar digne.
Un d'aquests experts és l'economista Julen Bollain, professor a la Universitat de Mondragón. Bollain ha fet una anàlisi en el seu compte de X dels programes econòmics dels dos partits del bloc de la dreta. "El model econòmic del PP està clar que passa per menys impostos per al capital, menys drets laborals i menys recursos per als serveis públics", resumeix sobre les propostes del PP. "El model econòmic de Vox és el de la dreta de tota la vida. Menys drets per als treballadors, més poder per a la patronal i un Estado del benestar debilitat", escriu al seu torn sobre la ultradreta.
Un discurs contradictori
Alberto Núñez Feijóo, president del PP, sempre ha dit que si arriba a ser president del govern abaixarà els impostos. Però en el seu discurs ja ha aflorat alguna contradicció aquests últims dies. El passat 13 de novembre, just en l'arrencada de la campanya electoral, va condicionar la seva aposta per les rebaixes fiscals a l'estat dels comptes públics. "El meu plantejament és claríssim, baixar els impostos. Però també dic: jo necessito explicar als espanyols com és l'estat dels comptes del meu país. No em crec les dades", va dir en la seva entrevista amb el youtuber Jordi Wild. No obstant això, moltes vegades les paraules se les emporta el vent: quatre dies després, el 17 de novembre, el líder del PP va reiterar que baixarà els impostos i que millorarà els serveis públics.
A l'espera que Feijóo s'aclareixi, alguns analistes no ho tenen tan clar, sobretot perquè tant el PP com Vox reiteren la seva voluntat de reduir el deute públic i el dèficit. Això és missió gairebé impossible. Per aconseguir aquest objectiu caldria reduir la despesa pública, però el PP ofereix a la ciutadania mesures que van en direcció contrària. Els populars s'han compromès a augmentar la inversió en infraestructures, a reforçar la sanitat pública, a una millora integral dels serveis públics i a incrementar la despesa en defensa fins al 5% tal com demana OTAN. Només aquesta última mesura suposaria gastar al voltant de 55.000 milions d'euros més cada any.
Moltes mesures de Vox també suposen un increment de la despesa pública. El partit liderat per Santiago Abascal defensa augmentar la inversió pública en habitatge, sanitat, defensa i infraestructures.
Els comptes no surten. Daniel Fuentes, professor de la Universitat d'Alcalá i antic assessor de Pedro Sánchez, afirmava fa uns dies a X que amb les propostes fiscals del PP, de mantenir la tendència de despesa pública actual, el dèficit públic podria arribar al 5,4% del Producte Interior Brut (PIB). En 2025, el dèficit públic es va quedar en el 2,4% incloent les despeses per la DANA a València. Serien tres més punts de PIB, entorn de 50.000 milions d'euros de despesa afegida.
Cap dels dos partits explica com quadrar els comptes, ni com afectarien les seves rebaixes fiscals a Estado de benestar. Molts experts sostenen que si el PP i Vox aproven el seu programa fiscal, les retallades en educació, sanitat, dependència i altres serveis públics serien inevitables. Però el PP i Vox no en volen sentir a parlar; es neguen a pronunciar la paraula “retallades”. Perquè els números surtin, Vox ho fia tot al creixement econòmic i al control de la "despesa supèrflua i ideològica". El PP, per la PP banda, proposa fer una auditoria de la despesa pública i reduir la que no sigui important, però tampoc concreta res al respecte.




Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.