Plans a Catalunya o Euskadi i falta de mesures a Madrid o Castella i Lleó: què fan les comunitats davant la guerra

"Què faran els governs autonòmics del PP?", va preguntar Pedro Sánchez aquest dimecres directament a Alberto Núñez Feijóo durant la compareixença al Congrés sobre la situació a l'Orient Mitjà. "Emetran ajudes directes per a la ciutadania a les petites i mitjanes empreses? Es quedaran de braços creuats? Esperaran que ho fem nosaltres des del Govern d'Espanya?", va afegir.

El líder socialista va reclamar que les comunitats autònomes també prenguin mesures per pal·liar els efectes econòmics de la guerra a l'Iran igual que ho ha fet el Govern espanyol. En aquest sentit, va destacar que en els governs on participa el PSOE ja ho estan fent. Va esmentar de manera expressa Euskadi, Navarra i Catalunya, i va retreure que en una situació similar, al començament de la guerra a Ucraïna, els territoris governats pel PP es limitessin a "demanar compensacions" per les rebaixes fiscals. "S'han de tenir penques", va proclamar.

Si bé és cert que aquestes tres comunitats autònomes esmentades per Sánchez han fet passos importants, no són les úniques. Els avanços en tot cas són variats. Respecte a les comunitats governades pel PSOE, tant Euskadi com Catalunya són les que més al capdavant es troben. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va aprovar aquest dimarts el primer paquet d'ajudes i mesures per ampliar el pla de protecció del Govern d'Espanya davant la guerra a l'Orient Mitjà. El decret encara ha de ser aprovat pel Parlament. Es mobilitzaran 400 milions d'euros en un conjunt de 40 mesures entre les quals es troben la supressió de l'impost de diòxid de carboni, línies d'ajudes i de préstecs per a empreses i autònoms i unes altres per a famílies.

A Euskadi, on governa el PNV d'Imanol Pradales en coalició amb els socialistes, la setmana passada el Consell de Govern va aprovar un "escut industrial" per valor de 1.047 milions d'euros. S'inclouen mesures molt diferents que van des de les línies de préstecs, programes de foment a la contractació, ajuts per a la diversificació de les empreses o diferents inversions per afavorir l'autonomia energètica del territori.

A Navarra, el Govern que lidera la socialista María Chivite va anunciar aquest dimecres que serà el proper 1 d'abril quan es donin llum verda a les mesures. L'objectiu, segons va destacar la mateixa presidenta navarresa, és alinear-se amb el pla desenvolupat pel Govern de Sánchez. S'aprovaran en aquest sentit rebaixes fiscals que afectaran "almenys hidrocarburs, l'IVA, i podran incloure, per exemple, deduccions i reduccions que mitiguin l'impacte econòmic". També s'incorporaran ajudes als sectors més afectats, com el transport o l'agricultura.

Des del Govern del Principat d'Astúries que lidera Adrián Barbón s'ha anunciat una nova línia d'avals, dotada amb cinc milions per donar suport a petites i mitjanes empreses i autònoms afectats per la falta de liquiditat com a conseqüència de la guerra a l'Iran. A més, des del Govern asturià asseguren treballar per avaluar els efectes en la comunitat del conflicte bèl·lic i "definir accions que ajudin a pal·liar el seu impacte econòmic i social". En aquest sentit, s'ha creat un comitè de seguiment format per representants de les conselleries d'Hisenda, Ciència, Mobilitat, Medio Rural i Drets Socials. Aquest grup s'encarregarà d'elaborar un pla d'acció que es desplegarà en cas que l'actual situació a Orient Mitjà es prolongui. A més, Barbón ha sol·licitat al Govern de Sánchez que suspengui la regla de despesa per tenir més marge pressupostari.

Mentrestant, a Castella-la Manxa no s'han abordat encara mesures concretes. Fonts del Govern autonòmic que lidera Emiliano García-Page assenyalen que no descarten aplicar plans específics. "Veurem com evoluciona. Desitgem no haver de fer-ho perquè ja no sigui necessari", assenyalen. El president castellanomanxec va reclamar fa uns dies, abans de l'aprovació del pla de Sánchez, que tot s'abordés "des del finançament pur de l'Estat central" i que no repercutís en un descens d'ingressos. Una queixa que precisament va retreure Sánchez al Congreso en relació amb el PP.

Galícia, Múrcia i les Illes Canàries fan passos

Respecte a les comunitats del PP, les mesures van a diferents ritmes. Just en paral·lel a les declaracions de Sánchez, el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, va anunciar al Parlament gallec l'aprovació d'un pla de 270 milions d'euros. Aquest serà de 150 milions en mesures pròpies i de 120 "per finançar les iniciatives del Govern central". A falta de detalls, Rueda va assenyalar que contindrà "tot el necessari dins de les possibilitats pressupostàries" per "proporcionar capital circulant a les empreses que treballen amb Orient Mitjà, resoldre sol·licituds en un termini de 10 dies, agilitar l'ajuda a la inclusió social o ajudar ràpidament als sectors agrícola i marítim". Fonts de la Xunta confirmen a aquest mitjà que serà dilluns que ve quan s'aprovi.

Just aquest dijous arribava des de la Regió de Múrcia que presideix Fernando López Miras l'aprovació d'un paquet de 10 milions d'euros. S'inclouran, segons la nota oficial del Govern regional, el fraccionament de tributs, línies de crèdit i un mecanisme extraordinari de bestreta de liquiditat dirigit al teixit empresarial. També l'anomenat "Xec d'Internacionalització", una línia d'ajuts a la internacionalització empresarial, el reforç dels serveis d'assessorament, promoció i informacions a empreses, ajuts a l'autoconsum i l'eficiència energètica per a pimes i l'impuls dels Certificats d'Estalvi Energètic.

Relacionat amb aquest tema

Sánchez reforça Cuerpo per llançar un missatge de continuïtat: "El futur econòmic està en joc"

Miguel Muñoz

A les Illes Canàries s'ha triat una via diferent, la de la negociació amb el Govern de Sánchez a través del Ministeri de Política Territorial que dirigeix Ángel Víctor Torres. "Hem acordat amb el Govern de Canàries finançar, a través de compensació, mesures addicionals anticrisi per a les illes. Per pal·liar els efectes socioeconòmics de la guerra a l'Iran. En el transcurs del cap de setmana ens intercanviarem documents tècnics perquè es puguin tancar les partides i quantitats, abans del Consell del Govern de Canàries del dilluns. El mateix dilluns celebrarem una nova reunió per segellar-ho", va assenyalar Torres a la xarxa social X després d'una trobada amb Fernando Clavijo, president insular del partit Coalició Canària, que governa al costat del PP. "Canàries comptarà amb mesures específiques de l'Estat per fer front a la pujada de preus provocada per la guerra a l'Iran", va assenyalar per la seva banda Clavijo.

Precisament el ministre ha reclamat durant aquests últims dies que les comunitats autònomes posin sobre la taula mesures pròpies. I ha destacat que ja el Real Decret-llei aprovat pel seu Govern compta amb mesures específiques per als territoris.

Properes aprovacions

Des de les Illes Balears, on governa Marga Prohens, fonts oficials assenyalen a aquest mitjà que durant les dues últimes setmanes s'han dut a terme reunions amb els sectors econòmics. I que abans de Semana Santa el Govern aprovarà un paquet de mesures complementàries. Aquest dimecres, el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Toni Costa, es va reunir amb els grups parlamentaris per abordar aquest assumpte.

En una situació semblant es troben al País Valencià. La Generalitat valenciana, en mans de Juan Francisco Pérez Llorca, va iniciar la setmana passada una ronda de contactes amb sectors i empreses per veure el grau d'afectació, segons assenyalen fonts del Govern consultades. Aquestes fonts apunten al fet que compten amb un informe preliminar, però que el panorama és molt canviant. "A partir d'aquí, determinarem accions concretes que puguem fer des de Generalitat. Estàvem esperant també a veure les mesures que posava en marxa el Govern, que es van anunciar divendres passat. Ara hem de veure com cauen en els sectors i tornar a monitoritzar la situació", afegeixen. Aquestes fonts asseguren que "la setmana que ve hi haurà notícies".

"S'ha creat un grup de treball amb els sectors implicats, s'han sol·licitat al Ministeri unes peticions, algunes incorporades al decret, i es tornaran a reunir i es valoraran", apunten les fonts consultades a l'Executiu que lidera María José Sáenz de Buruaga.

Relacionat amb aquest tema

Aquestes són les principals mesures del Govern per fer front a l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà

Públic

A Aragó, pendents encara de conformar un nou Govern, l'Administració que lidera en funcions Jorge Azcón va anunciar el 13 de març que flexibilitzarà els requisits i condicions per a l'ajornament i fraccionament dels deutes tributaris que les empreses afectades negativament per la guerra a Orient Mitjà poguessin tenir amb la hisenda aragonesa. Aquesta flexibilització forma part, segons el Govern aragonès, d'un paquet de 56 mesures que manegen en l'equip d'Azcón.

En aquest context, la secretària general del PSOE a Aragó, Pilar Alegría, alerta de la lentitud d'Azcón. "La guerra il·legal de l'Iran ja està afectant sectors clau a Aragó com l'agricultura, la indústria i el transport. Avui, a Almuniente, al costat d'agricultors afectats, tornem a demanar un pla de xoc urgent amb ajudes directes. Altres comunitats ja han actuat; a Aragó, Jorge Azcón segueix en hibernació i sense donar resposta", va escriure aquest dijous a la xarxa social X.

A La Rioja, les fonts consultades es remeten a les declaracions realitzades dimarts passat pel portaveu i conseller d'Hisenda, Governança Pública i Societat Digital, Alfonso Domínguez. "El que fem és un seguiment molt estret i continu juntament amb la Federació d'Empreses de La Rioja per verificar quins són els problemes que es poden donar en l'economia de La Rioja", va assenyalar. A partir d'aquestes anàlisis, va dir, "s'anunciaran mesures". "De moment, ens trobem en una fase d'anàlisi de les mesures adoptades pel Consell Ministres. Veurem quins són els seus efectes reals sobre l'economia. Parlarem tots els dies amb tots i cadascun dels sectors econòmics i actuarem en funció de les necessitats que cadascun d'ells tingui", va afegir Domínguez.

A Castella i Lleó, amb encara el nou Govern d'Alfonso Fernández Mañueco per formar, previsiblement amb Vox, es limiten a assenyalar que "la major part del finançament" de les mesures aprovades pel Govern de Sánchez són fons que corresponen a les comunitats autònomes. El conseller d'Economia i Hisenda i portaveu, Carlos Fernández Carriedo, va fer aquestes declaracions en roda de premsa aquest dijous. Respecte a si prendran mesures pròpies, el portaveu no va descartar tenir algunes "mesures complementàries". "Han de ser mesures molt concretes una vegada analitzat que ja hem posat a sobre de la taula un cost important", va afegir. Ja durant la campanya electoral el candidat del PSOE, Carlos Martínez, va exigir a Mañueco que s'anessin planificant unes mesures específiques que de moment no han arribat.

Pocs avenços hi ha hagut en canvi a Andalusia, on Juan Manuel Moreno Bonilla ha dissolt les Corts i convocat eleccions. Fonts oficials de la Junta andalusa es remeten únicament a unes declaracions realitzades la setmana passada per la consellera d'Economia, Hisenda, Fons Europeus i Diàleg Social, Carolina España. En elles mostren la seva "disposició" a renunciar i cedir a l'Estat el seu percentatge de recaptació en l'IVA.

Extremadura, en plenes negociacions entre PP i Vox, fonts de l'Executiu de María Guardiola en funcions assenyalen a aquest mitjà que "estan estudiant la possibilitat de complementar amb alguna mesura a nivell autonòmic" encara que adverteixen que "hi ha poca viabilitat pel poc marge d'actuació" que tenen. "Valorem que hi hagi ajudes, però considerem que són clarament insuficients, perquè estan plantejades a curt termini. Estem davant d'un conflicte la durada del qual és incerta, i no es pot respondre amb mesures temporals a una situació que pot prolongar-se en el temps", assenyalen fonts del Govern de Guardiola sobre el decret aprovat per l'Executiu de Sánchez.

Finalment, a la Comunidad de Madrid tampoc han anunciat mesures pròpies ni que s'estigui treballant en elles. Les últimes declaracions al respecte d'integrants del Govern d'Isabel Díaz Ayuso es refereixen únicament a crítiques del pla de Sánchez, que han qualificat com "barroer". Al tancament d'aquest article, el Govern de la Comunitat de Madrid no ha contestat a Público sobre si té previsions de desenvolupar algun pla propi.