Manipulació de l'algoritme, polarització i rumors: el model de negoci dels tecnooligarques Elon Musk i Pavel Durov
Els propietaris de X i Telegram denuncien una suposada "censura política", però el que busquen és mantenir els seus ingents beneficis, basats en part en la manipulació de l'algoritme
Moltes veus sostenen que el model de negoci de les grans tecnològiques no és compatible amb la legislació europea, sobretot pel que fa a la privacitat, protecció de dades i transparència

Madrid--Actualitzat a
La intenció del Govern espanyol de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, anunciada dimarts passat per Pedro Sánchez, ha desencadenat una tempesta amb evidents repercussions polítiques i reaccions irades per part d'Elon Musk, propietari de la xarxa social X, i de Pavel Durov, fundador de Telegram, contra el president espanyol. Però els atacs d'aquests dos tecnooligarques (com els va anomenar Sánchez) tenen també un evident rerefons econòmic, malgrat que ni X ni Telegram tenen presència física a Espanya ni tributen al país. Encara que enarborin la bandera de la llibertat d'expressió i denunciïn una suposada "censura política" per part del cap de l'Executiu espanyol, Musk i Durov en realitat volen protegir el seu model de negoci a qualsevol lloc.
"El que busquen és seguir maximitzant beneficis, per això emprenen batalletes [com les d'aquesta última setmana] contra tot el que es posa pel mig", certificava aquest passat divendres a Públic l'economista Antonio Cabrales, expert en xarxes socials i professor d'Economia a l'University College London i investigador de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). "Hi ha tres o quatre grans empreses tecnològiques al món que guanyen moltíssims diners a força de comprar i vendre els nostres perfils de consumidor, les nostres dades i els nostres gustos a tercers. Són dades molt valuoses per als anunciants. Un major control limita els seus beneficis”, abundava aquest economista expert en xarxes socials en la conversa amb aquest mitjà.
Seguint aquesta línia de negoci, els menors d'edat reporten grans beneficis a les tecnològiques. Són un públic ampli i al mateix temps molt influenciable, assenyalen els experts. I són molt rendibles. Un estudi publicat per la Universitat de Harvard a finals del 2024 assenyala que les sis majors xarxes socials s'embutxaquen una mitjana d'11.000 milions de dòlars (9.310 milions d'euros) a l'any només als Estats Units per la publicitat dirigida a nens i adolescents. Aquest mateix estudi també alerta que el percentatge de menors que fan servir les xarxes socials s'ha duplicat en els últims deu anys fins a arribar a un 50%. El fenomen és extrapolable a Espanya o a Catalunya. Perdre aquesta audiència objectiva suposaria un dur cop econòmic per a aquestes empreses.
Esther Paniagua, periodista especialitzada en tecnologia, innovació i ciència, autora de diversos llibres sobre internet, també confirma que tot i que la mesura anunciada per Sánchez sobre els menors "no és realment una novetat" (Austràlia, per exemple, la va adoptar a finals de l'any passat), sí que causa "un perjudici econòmic" a aquestes plataformes. L'experta sosté, però, que "hi ha altres mesures que poden afectar més" el model de negoci de X i Telegram, així com de la resta de les grans tecnològiques.
Paniagua al·ludeix a la tipificació com a delicte de "la manipulació algorítmica i l'ampliació del contingut il·legal", també anunciada per Sánchez. Traduït al cristià: aquesta manipulació algorítmica permet la creació de continguts a la carta en benefici de la dreta i de l'extrema dreta que deriva en rumors i discursos d'odi. "Una tipificació legal de la manipulació algorítmica els afectaria, no només per la influència que tenen aquestes plataformes en modificar aquests algoritmes, sinó pels diners que guanyen de tota la gent que els paga per guanyar influència, aparèixer els primers en els seus resultats de cerques i viralitzar els seus continguts", apunta Paniagua.
Hi ha una altra pota del negoci que també es ressentiria, especialment en el cas de la xarxa social X: els continguts il·legals i pornogràfics. "Ja hem vist recentment el que ha passat amb Grok [assistent d'intel·ligència artificial integrat en X] i amb tots aquests continguts il·legals i com les plataformes dificulten la seva retirada", explica Esther Paniagua. De fet, Elon Musk va impulsar un gir estratègic en la seva companyia d'intel·ligència artificial, xAI, per permetre la generació de contingut sexualment explícit amb l'objectiu d'augmentar el temps d'ús de Grok, ignorant advertències internes sobre riscos ètics i legals, segons va revelar recentment The Washington Post.
"I després també, com assenyalen diverses investigacions periodístiques de The New York Times, de Reuters i Investigate Europe, aquestes plataformes s'estan finançant amb totes les ciberestafes i continguts generats per intel·ligència artificial, que són, per exemple, estafes de criptomonedes i tot aquest tipus de coses", continua Paniagua. El 2024, prop d'un 10% dels seus beneficis es generaven per aquests anuncis anomenats scams, fets per intel·ligència artificial, que promocionen productes prohibits o falsos", afegeix.
Molts experts, sobretot a Europa, sostenen que el model de negoci de les plataformes de xarxes socials no és compatible amb la legislació europea, sobretot pel que fa a la privacitat, protecció de dades, transparència o drets fonamentals. Paniagua narra com X i altres plataformes "s'alimenten de les dades privades dels usuaris, i de maneres de vegades qüestionables" per als seus negocis d'Intel·ligència Artificial. Per aquest motiu és que les grans tecnològiques tenen tants plets oberts en els tribunals europeus i s'enfrontin a multes milionàries per part de la Unió Europea i dels seus països membres. I això no agrada als tecno-oligarques als quals es referia Sánchez, ja que, com assenyala Paniagua, retalla el model de negoci que els dóna tants beneficis.
Semblances i diferències
Paniagua recorda que X i Telegram comparteixen algunes sinergies malgrat que "són xarxes diferents". L'experta assenyala que Telegram es ven com una xarxa segura i "es beneficia de refugiar als grups que promouen continguts fins i tot més polaritzants, més radicals, més violents que en X". "A Telegram ho fan d'una forma més privada passant desapercebuts a l'ull públic, mentre que X és més una espècie de plaça pública on s'amplifica un tipus de debat, encara que també es beneficia de la polarització, de la modificació de cert tipus de continguts", analitza Paniagua.
"Tots dos tenen sistemes de pagaments amb cripto, de monetització, subscripcions, però en essència, són xarxes socials diferents, el que passa és que tots dos es beneficien de la compartició de contingut il·lícit i d'arribar a tot tipus de públics, entre d'altres, als menors i al públic infantil. Si els menors deixen de ser-hi, el seu negoci se'n ressentirà", afegeix Paniagua.
A més, Paniagua assenyala que aquesta guerra europea contra les grans plataformes no arriba en el millor moment per a Elon Musk. X no acaba de ser rendible, malgrat que l'home més ric del món la va comprar fa ja més de tres anys, el 2022. Els comptes no acaben de quadrar-li. "Musk té bastants problemes. La compra de X no li va sortir bé i potser per això està fent tots aquests canvis, inclòs l'últim moviment de fusionar SpaceX amb la seva startup d'intel·ligència artificial xAI", conclou Esther Paniagua.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.