Entrevista a Marc Bosch i Matas"Hem d'anar cap a un procés de desmercantilització molt radical de l'habitatge"
Parlem amb l'investigador i analista de dades, que publica l'assaig 'Viure de renda. Habitatge, sòl i desigualtat a l'era del rendisme' (Saldonar)

Barcelona-
Pocs dies després de la històrica vaga general per l'habitatge, ens trobem amb l'investigador i analista de dades Marc Bosch i Matas (1992), que està especialitzat en avaluació de polítiques públiques. Acaba de publicar Viure de renda. Habitatge, sòl i desigualtat a l'era del rendisme (Saldonar), on analitza un fenomen clau per explicar l'actual emergència habitacional.
L'obra, guanyadora del darrer Premi d'assaig Irla, aborda el rendisme, i els seus múltiples i negatius impactes, en detalla el marc institucional i les decisions polítiques que l'han fet -i el fan- possible, i planteja la desmercantilització de l'habitatge com l'única alternativa viable per garantir que tothom pugui accedir a un sostre. Un horitzó, admet, a llarg termini que només serà transitable si continua l'organització i la mobilització social.
L'accés a l'habitatge és des de fa uns anys cada cop més complicat. Quin paper juga el rendisme immobiliari en aquesta situació?
El rendisme immobiliari implica fer diners o enriquir-se pel fet de posseir immobles, ja sigui cobrant lloguers o revenent-los més cars. I aquí el que passa és que ens augmenta aquest valor d'intercanvi i ho fa perquè augmenta la demanda d'ús rendista. A més a més, hi ha molt capital disponible per invertir en habitatge, especialment per part d'actors financers i de conglomerats globals, un capital que busca retorn. Tot plegat fa que s'acabi apujant el preu de l'habitatge, perquè hi ha actors amb gran capacitat d'extreure la gran quantitat de valor que es crea. Que, en definitiva, no és més que el treball de les persones, l'acció comunitària, etcètera.
Per què els incentius econòmics s'estan orientant de manera tan persistent en el sector immobiliari?
L'argument que s'ha de construir més habitatge i prou és trampós
La rendibilitat que se n'extreu és molt alta. A més a més, el sòl és monopolístic. Això és el que sempre explica en Jaime Palomera, que diu que tu pots fabricar mòbils o ordinadors, però no pots fabricar sòl, hi ha el que hi ha. Aleshores, per una qüestió d'economia bàsica, no es vendrà mai a preu competitiu. No pots fer sòl i per això l'argument que s'ha de construir més habitatge i prou és trampós.
De fet, ja es va veure a l'època de la bombolla, en què es va construir moltíssim però els preus es van disparar.
Correcte. A vegades sembla que tinguem molt poca memòria en aquest sentit. A Catalunya encara està ple de construccions a mig fer o acabades i buides que amb la crisi no van culminar-se o no van trobar compradors i allà estan acumulant pols.
Una de les coses que planteges en l'assaig és que el rendisme no pot deslligar-se del sistema econòmic i, alhora, de les decisions polítiques que el fan possible. És a dir, al final si estem així és per decisions polítiques?
L'economia de mercat com a sistema general no és l'estat natural de la humanitat
Exacte. Jo me'n vaig a [l'economista Karl] Polanyi que l'any 1945 a La gran transformació diu que no hi ha cap mercat neutral. Mercats n'hi ha hagut sempre, hi ha moltes coses que s'intercanvien a partir de mecanismes de mercat, però l'economia de mercat com a sistema general no és l'estat natural de la humanitat. I amb el sòl encara menys. De fet, si mirem la història de la modernitat, ens trobem en un gran procés de convertir el sòl en una mercaderia. Si ens n'anem a Anglaterra, tenim les enclosures, és a dir, el gran tancament dels comuns, la seva privatització; a l'Estat espanyol, les desamortitzacions haurien tingut un paper semblant. És un procés que porta molt de temps.
Hi ha hagut breus parèntesis durant el segle XX on el sòl ha deixat de ser una mercaderia, però especialment a partir dels anys 70-80, al món occidental s'exageren aquestes dinàmiques [de transformar l'habitatge en mercaderia] i s'exagera més l'accés del sector rendista al mercat del sòl. Hi ha privatització de sol públic, desregulacions... Sembla que ens estem posant les mans al cap amb les regulacions actuals dels lloguers quan no fa tants anys existien els lloguers indefinits, o sectors on el mercat privat tenia un rol molt més petit que no pas actualment. Parlem del model socialdemòcrata holandès, o uns quants anys abans la Viena roja... Hi ha una desregularització i hi ha una financerització que té un paper molt important, és a dir, una facilitat d'accés al crèdit i un augment del crèdit disponible. I això és un dels efectes inflacionaris més grans sobre el preu de l'habitatge. Tornant a l'època de la bombolla immobiliària, si et donaven una hipoteca pel 120% de l'habitatge, el teu habitatge ja no val el 100%, sinó el 120%.
També exposes que el rendisme, més enllà d'afectar la situació dels llogaters o les persones que volen comprar un habitatge simplement per viure-hi, també impacta negativament en l'economia productiva. Com es materialitza aquest perjudici?
Quants comerços han tancat al teu barri en els últims anys? Moltíssims, oi? Doncs ja hi som. Ens trobem que no pots llogar un local comercial, ja que també és caríssim perquè està sotmès a les mateixes dinàmiques especulatives. I al final només s'hi poden posar espais comercials que generin unes rendibilitats molt altes o que estiguin dopats de capital. Un altre autor clàssic, Henry George, diu que tot el que fem amb el treball en absència de regulació acaba absorbit pel rendisme. Per què? Perquè amb el nostre sou paguem lloguers, es paguen lloguers comercials amb els beneficis i això tendeix a pujar cada cop més.
Els sous no estan atrapant els lloguers i això ens passa a tots nosaltres, fins i tot amb feines que tradicionalment s'havien dit de classe mitjana
Henry George deia allò que els treballadors del tren a Califòrnia paguen més pel privilegi d'anar a posar vies de tren en una zona pròspera. Se'ls hi va vendre com una oportunitat i van acabar quedant-se igual perquè amb els sous més alts pagaven lloguers més alts i això és el que ens està passant. Els sous no estan atrapant els lloguers i això ens passa a tots nosaltres, fins i tot amb feines que tradicionalment s'havien dit de classe mitjana o ben pagades. Una part cada cop més important del sou es destina simplement a l'habitatge i queda en poques mans.
El rendisme no és un fenomen local i té un especial impacte en el que tu anomenes ciutats globals, entre les quals hi ha Barcelona. No sé si les eines polítiques que tenen una ciutat com Barcelona, una autonomia com Catalunya i, fins i tot, un estat com l'espanyol són suficients per abordar un problema d'aquesta magnitud?
Hauríem de començar a parlar de regulacions d'habitatge a nivell europeu molt més ambicioses
És molt just. Jo penso que s'ha d'actuar a tots els nivells. A nivell municipal hi ha eines per desmercantilitzar part del sòl, però hem vist que algunes iniciatives a nivell local han tingut un èxit relatiu. I hi ha una qüestió de regulació del capital que està a nivell global. Sembla que tornem una mica 20 anys enrere quan parlàvem de la taxa Tobin i totes aquestes coses però és d'aquests moments en què cal acció a un nivell bastant gran. Com a mínim, l'acció a nivell estatal sigui quin sigui l'Estat, l'haurem d'acabar necessitant per posar normes al mercat financer a nivell especulatiu. Potser, fins i tot, hauríem de començar a parlar de regulacions a nivell europeu molt més ambicioses, però és molt complicat que ens en sortim a curt termini. Els fons d'inversió són un monstre molt més gran del que eren fa 50 anys i cada cop és més complicat enfrontar-s'hi.
En el cas de Barcelona ciutat, portem més d'una dècada en què l'habitatge sens dubte ha estat al centre de l'agenda política, i progressivament s'ha situat al capdavant de les preocupacions ciutadanes. Però les iniciatives que s'han portat a terme no han permès garantir el dret a l'habitatge.
Cal un canvi de marc conceptual on l'habitatge es concebi com un dret garantit essencialment fora del mercat
Una ciutat com Barcelona pot fer molt poc ara mateix. Sempre faig broma amb aquest tema i dic que podríem densificar Pedralbes, que és l'espai on es pot construir de Barcelona sense destruir el parc de Collserola, el parc de Montjuïc o els Tres Turons. Tenim una manca d'espai enorme. Què es pot fer? Es pot seguir exercint el dret de tanteig i retracte, es pot construir on es pot construir i hi ha instruments que poden afectar positivament l'assequibilitat de l'habitatge: es poden fer subvencions condicionades. Hi ha eines que serveixen, però és cert que és poc. Penso que en algun moment cal un canvi de marc conceptual on l'habitatge es concebi com un dret garantit essencialment fora del mercat. De la mateixa manera que en salut hi ha un mercat privat però que té un rol bastant residual.
Més enllà dels impactes econòmics que generen el rendisme i aquest model d'accés a l'habitatge, també es donen els impactes socials, exemplificats en la gentrificació, és a dir, l'expulsió o la substitució del veïnat tradicional per persones d'un major poder adquisitiu. Per dir-ho d'alguna manera, això acaba suposant la mort dels barris, perquè sovint s'hi estableix gent menys arrelada que no participa al teixit social?
És possible. La mort d'un barri és un concepte molt gran però, efectivament, ens trobem un afebliment del teixit associatiu per culpa del rendisme immobiliari, que és el que causa els processos de gentrificació. Jo, per exemple, estic vinculat a la Festa Major de Gràcia i des de fa cosa d'un any no visc a Gràcia, justament pel preu de l'habitatge. La gentrificació és aquesta substitució i implica un afebliment dels llaços comunitaris, que potser se substitueixen per uns altres perquè pot ser que un barri es gentrifiqui i després s'hi torni a estabilitzar una població. Però el mal ja l'has fet amb les persones que hi vivien anteriorment i que han de començar des de zero a un altre barri, si és que poden.
A l'hora d'abordar el paper de les institucions, una de les coses que mostres al llibre és que a vegades, fins i tot involuntàriament, actuacions per millorar la qualitat de vida del veïnat, com poden ser els eixos verds o les superilles a Barcelona, de retruc poden generar uns processos de gentrificació i d'expulsió del veïnat. De quina manera es poden fer les millores sense provocar aquests efectes indesitjats?
Doncs limitant tant com es pugui el rendisme immobiliari, aquesta extracció de valor. Aquí un dels articles que més em va xocar era una anàlisi d'uns professors neerlandesos sobre com l'impacte de construir habitatge social en un barri podia fer pujar el preu dels pisos al seu voltant. Respecte als eixos verds, en concret, l'evidència encara és una mica justa, però la lògica ens porta a pensar que és bastant probable que estigui passant com ha passat amb altres intervencions semblants. Estem en aquest problema, que es pot absorbir aquest valor. Soc de l'opinió que no podem deixar d'actuar per millorar la vida dels ciutadans i crec que ningú que visqui en algun carrer que han pacificat voldria tornar enrere. Però si no hi ha aquesta regulació, el valor que crees l'extreu algú només pel fet de posseir el sòl. Algú s'acaba aprofitant de coses que hem generat entre tots amb els nostres impostos, que ens ha donat la natura o la història. I això ho trobo èticament vergonyós i econòmicament perjudicial per a tothom, excepte per a la persona que s'enriqueix.
Si ho aterrem a l'escala estatal, per acotar-ho una mica: el franquisme és el punt d'inflexió en què es comença a mercantilitzar de manera progressiva l'accés a l'habitatge?
Franco va fer thatcherisme 'avant la lettre', amb la gran privatització d'habitatge públic a l'Estat que es va fer durant la dictadura
Exacte. És un moment clau que ha marcat el mercat de l'habitatge i les seves dinàmiques a nivell de l'Estat. Un dels articles que he llegit pel llibre deia que Franco va fer thatcherisme avant la lettre, amb la gran privatització d'habitatge públic a l'Estat que es va fer durant la dictadura. Quantitats ingents d'habitatges que es van construir pagats amb impostos públics es van privatitzar. Pot ser que les famílies que el tenien se'l van vendre de manera legítima perquè se'n volien anar a un altre lloc, però l'efecte agregat ha acabat sent un encariment de l'habitatge i una privatització de beneficis ingents. I fins fa relativament pocs anys s'han seguit fent moltes promocions d'habitatge social de compra que expiren amb el temps. És a dir, en algun moment pisos pagats en gran part amb diner públic es privatitzen i el benefici se'l queda primer la família que se'l ven, i qui el compra després pot seguir especulant amb el que era un bé públic. I aquí tornem a ser on érem: en absència de control, tot el benefici que generem com a societat acaba a les butxaques del rendista.
Lligat amb les reivindicacions del Sindicat de Llogateres, la sortida passa per la desmercantilització, com a mínim, del primer habitatge?
Jo penso que sí, penso que hem d'anar cap a un procés de desmercantilització molt radical. Més que res perquè no veig alternativa. Fa no massa es va publicar una síntesi d'evidències sobre polítiques d'habitatge i l'única mesura que funciona sempre i pràcticament sense contres és construir habitatge de lloguer social. Problema? És car i lent. I tota la resta de mesures que pots fer, els controls dels lloguers, les subvencions, etc... tot té pros i contres. Els controls dels lloguers són una bona eina de treball a curt termini, però els efectes a llarg termini poden ser una mica més discutibles i conviuen molt malament amb la desregulació d'aspectes com el lloguer d'habitacions o el lloguer temporal perquè donen escapatòries. Calen aquestes eines a curt termini perquè no desmercantilitzarem el sòl d'un dia per l'altre, però ara mateix penso que hem d'actuar a un horitzó a llarg termini de desmercantilització de l'habitatge.
Venim d'una vaga per l'habitatge i en contra del cost de la vida que ha tingut unes mobilitzacions massives, i les mesures que reclamaven els convocants i que s'escoltaven no eren "volem el decret de l'habitatge" que va aprovar el Govern espanyol i que el Congrés va tombar, sinó de voler anar més enllà, cap a la desmercantilització de l'habitatge. Creus que aquesta vaga tindrà algun impacte en el que queda de la campanya i pot condicionar el resultat de les eleccions?
És una pregunta molt complexa. el comportament polític l'he treballat molt poc. Crec que la vaga de la setmana passada s'ha de deslligar de la campanya i del decret MariCarmen, perquè és una cosa que fa anys que es ve treballant amb una mobilització per l'habitatge cada cop més gran. És evident que aquestes eleccions ja anaven d'habitatge abans de la vaga o seguiran anant-hi fins a cert punt. Si l'actual Govern o les forces d'esquerres ho capitalitzaran més o menys això és una incògnita. És evident que les reclamacions desborden el marc institucional i tant de bo s'hi doni resposta.
Fins a quin punt l'organització social i el moviment per l'habitatge són actors fonamentals per aconseguir aquests canvis, ni que siguin més a mitjà i llarg termini?
El Sindicat de Llogateres ha estat capaç de generar un marc discursiu brutal a favor del dret a l'habitatge
Són imprescindibles. No hauríem tingut la regulació de lloguers catalana sense una mobilització prèvia, no hauríem tingut els decrets a l'Estat espanyol sense aquesta mobilització prèvia, i probablement s'haurà de seguir en tots els àmbits. Més enllà de la tasca imprescindible que fa el Sindicat de Llogateres a nivell de barri i a nivell de cada desnonament, ha estat capaç de generar un marc discursiu brutal a favor del dret a l'habitatge en els entorns català i estatal. Ha posat el rendisme al centre del debat, quan fa tres anys no en parlava absolutament ningú. I ho ha sabut fer mobilitzant un sector de població que a priori haguessis dit que no anava amb ell, encara que només sigui perquè els fills de classe mitjana no trobem on viure de manera digna i sense deixar-nos la meitat del sou. Hi ha hagut una construcció d'un discurs i una creació d'una hegemonia que és cada cop més gran. No sé si ens sortirem o no, però sense aquests actors segur que no hi arribaríem mai.





Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.