Gairebé un de cada quatre autònoms catalans es troba en situació de pobresa laboral

A Catalunya, existeixen 573.586 treballadors autònoms, dels quals més de 133.000 obtenen un rendiment net que se situa per sota dels 900 euros mensuals. Aquesta dada exemplifica de forma il·lustrativa la situació d'un col·lectiu, el dels empleats per compte propi, sovint invisibilitzat, amb una alta dosi de precarietat laboral i que acostuma a quedar fora del radar de les decisions de les administracions per afavorir el desenvolupament empresarial.   

En paraules del president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), Daniel Garcia Tenorio, "es tracta d'un col·lectiu que treballa per ser pobre". Tot i que les xifres oficials mostren com la xifra d'autònoms creixen, en sectors com el comerç el tancament d'establiments per la manca de viabilitat deriva en situacions precàries.

  Daniel Garcia Tenorio: "es tracta d'un col·lectiu que treballa per ser pobre"  

En aquest àmbit, es van donar 405 baixes només el desembre de 2025, acumulant 2.195 persones que van cessar l'activitat durant tot l'any passat. La situació acaba sent més dramàtica per la manca de mesures de protecció efectives, com la prestació pel cessament de l'activitat, el conegut com l'atur dels autònoms, o el suport per fer front als baixos rendiments econòmics obtinguts.

Segons les dades aportades per la CTAC, basades en l'Observatori Econòmic del Treballador Autònom d'UPTA, l'entitat estatal a la qual està adherida la CTAC-UGT Catalunya, un 23% de les persones treballadores autònomes a Catalunya es troben en situació de pobresa laboral. D'acord amb dades de l'Agència Tributària, 133.434 autònoms i autònomes declaren rendiments iguals o inferiors als 670 euros mensuals. D'aquests, 83.877 desenvolupen una activitat econòmica habitual i única, mentre que la resta corresponen a situacions de pluriactivitat, col·laboració familiar o activitats temporals.

Amb aquestes xifres, Daniel Garcia Tenorio recorda que "no tots els autònoms són emprenedors ni startups". En aquest sentit, al·ludeix a la realitat del petit botiguer o l'electricista, que "sovint no tenen cap altra opció laboral, no presenten actituds emprenedores i es troben desemparats perquè el mercat no és capaç d'absorbir-los i oferir-los oportunitats de feina".

En ple context de negociació entre el Govern central i els agents socials sobre la pujada de les quotes mensuals, que ara es troba congelada, el president de la CTAC adverteix que "el cessament de l'activitat, que hauria de ser un dret adquirit pels treballadors, no funciona". Per a obtenir-lo, els treballadors per compte propi han de demostrar i justificar pèrdues del 10% respecte a l'any anterior.

La prestació, l'assignatura pendent  

El resultat d'aquest fenomen és que la prestació per cessament d'activitat es denega en gairebé sis de cada 10 sol·licituds dels casos (un 58%). "Necessitem que es flexibilitzi la concessió de la prestació, de forma que eviti l'endeutament de l'autònom abans de trobar una nova feina, i que l'import que rebi li permeti seguir endavant".

Paral·lelament, la CTAC exigeix adaptar la base de cotització al rendiment net (benefici) dels treballadors. Actualment, els que ingressen menys de 700 euros al mes n'han de pagar uns 225, mentre que els que tenen un rendiment superior als 6.000 euros, han d'abonar una quota de 530 euros. Com a exemple, Garcia indica que més del 60% dels autònoms catalans acollits a la tarifa plana, aquella que permet rebaixes a la quota durant els dos primers anys d'activitat, declaren ingressos inferiors als 700 euros mensuals.

La CTAC denuncia que determinades polítiques de foment indiscriminat de l'autoocupació —com la tarifa plana, les ajudes a l'inici d'activitat o alguns incentius públics— han generat expectatives irreals i han empès al règim d'autònoms a persones sense un projecte viable, sense estructura ni capacitat econòmica per sostenir una activitat.

Relacionat amb aquest tema

Que els qui més guanyen paguin més: claus del malestar dels autònoms després de la rectificació del Govern espanyol

Jorge Otero

En el cas del comerç, caracteritzat per uns marges de benefici molt estrets, el sindicat alerta que el col·lectiu "sobreviu amb ingressos insuficients mentre el mercat laboral assalariat mostra una evolució més favorable". Tot i que els sous no són elevats, els ingressos mínims del treball per compte d'altri superen de mitjana en uns 500 euros els rendiments declarats pels autònoms.

Segons el sindicat CTAC, el col·lectiu d'autònoms  "sobreviu amb ingressos insuficients"

Cotitzacions i protecció  

El passat octubre, el Ministeri de Seguretat Social va proposar incrementar les quotes dels professionals autònoms entre 2026 i 2028. Davant del plantejament, que ara està congelat, la patronal Pimec mostra el seu rebuig, adduint que el col·lectiu ja suporta una càrrega burocràtica, fiscal i administrativa molt elevada.

La presidenta de Pimec Autònoms, Elisabet Bach, afirma que "estem totalment en contra d'aquests increments i d'aquest plantejament. No es pot parlar només de quant paguen els autònoms, sinó també de què reben a canvi". En aquest sentit, Bach apunta que "si es vol avançar cap a un model més equiparable al dels assalariats, també cal millorar de manera real i efectiva les prestacions. No pot ser que se'ns demani cotitzar més, però sense millorar la protecció social".

A mitjà termini, les principals demandes dels autònoms són no pagar la quota mentre estan de baixa per malaltia, l'exempció de l'IVA per als qui facturin menys de 85.000 euros a l'any i reduir a dues les declaracions fiscals anuals. Aquestes peticions es complementen amb altres més recurrents, com afinar les quotes a les bases de cotització, de forma que els trams de renda més baixos aportin menys i els més alts l'incrementin. Una de les darreres mesures de redistribució fiscal reclamada pels sindicats és rebaixar el percentatge d'IRPF que abonen els autònoms, alhora que s'augmenti el que paguen en concepte d'Impost de Societats les empreses que facturin més de quatre milions anuals.