Duplicar la taxa turística no impactarà en la demanda de visitants, segons els experts

Arran de l'acord parlamentari entre el PSC, ERC i els Comuns, a partir de l'1 d'abril, la taxa turística es duplicarà, de forma que es desplegarà totalment l'any 2027. En el text pactat entre les formacions polítiques, s'inclou l'obligatorietat que el 25% del recàrrec vagi destinat a polítiques d'habitatge per part de la Generalitat de Catalunya, un percentatge considerat com insuficient per part dels experts. A més de la taxa, s'obre la possibilitat d'articular un recàrrec municipal, una acció que ja es feia a la ciutat de Barcelona. 

En el cas de la capital catalana, a partir del mes d'abril, la taxa serà de 7 euros per a cada turista que s'allotgi en un hotel de cinc estrelles i de 3,40 euros als de quatre estrelles. Per als pisos turístics serà de 4,50 euros. La norma permetrà que els ajuntaments decideixin quan i com la posen en marxa per trencar la uniformitat territorial. Tot i aquestes dues aportacions, els especialistes vaticinen que la iniciativa no afavorirà què es redueixi la demanda turística, especialment en grans ciutats com Barcelona, ni aconseguirà desestacionalitzar-la ni reduir la massificació de l'espai públic. 

El recàrrec, que ara podran endegar els ajuntaments, serà d'un màxim de 4 euros, i no podrà superar en cap cas l'import de la taxa de la Generalitat per tal de garantir l'equitat i seguretat jurídica. La recaptació serà per als mateixos consistoris.

Paral·lelament a aquest acord, el Govern ha presentat recentment el balanç turístic de l'any 2025. En el marc de la fira Fitur, celebrada a Madrid, la Generalitat esgrimeix que Catalunya ha consolidat un model turístic de més valor. Així, segons les dades aportades per l'Administració, la despesa turística ha crescut un 4,5%, gairebé quatre vegades més que el nombre de turistes. 

A més, en la seva anàlisi, afegeix que la desestacionalització ha millorat cinc punts en la darrera dècada, de manera que dos de cada tres turistes arriba fora del període d'estiu. Des del punt de vista territorial, les marques tradicionalment amb menys turistes han mostrat més increments percentuals de l'afluència en els darrers anys, com per exemple les Terres de l'Ebre i Terres de Lleida. 

Model més equilibrat?   

Amb aquestes xifres, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, considera que "el turista que ens visita s'hi està més temps, gasta més, valora millor l'experiència i viatja fora de la temporada alta. Això vol dir que avancem cap a un model més equilibrat, que reparteix millor la riquesa al llarg de l'any i del territori i que genera benestar per a tothom". 

En relació amb l'acord per duplicar la taxa turística, el director acadèmic de la Càtedra UB de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT, Eugeni Osácar, matisa les bondats de la mesura. "Hem d'anar a la lletra petita, ja que no és el mateix el que passa a Barcelona que a la resta de Catalunya". De fet, precisa que "la situació i el posicionament adquirit per la ciutat no afectaran la demanda de turisme". En el cas de la capital catalana, la mesura aportarà més de 100 milions les arques municipals. Per aquesta raó, Osácar demana que "es faci un exercici de pedagogia per explicar millor el destí dels impostos que es recapten". 

Tot i que encara no s'aplica l'increment de la taxa, Osácar preveu que "pot afectar la realitat del turisme al Pirineu, a l'interior, la Costa Brava o Daurada". Segons puntualitza, l'impacte en aquests territoris serà la conseqüència del seu alt grau d'estacionalització. En aquest sentit, recorda que la temporada alta a Barcelona se situa entre els mesos de febrer i març i que aquest tipus de taxa només s'aplica a Catalunya i Balears, cosa que els hi fa perdre possibilitats davant d'altres territoris, com Aragó i Navarra. Per aquesta raó, l'expert insta a desenvolupar-la de forma més modular i flexible. 

Reconversió turística   

Respecte al balanç oficial de les xifres de turisme, en les quals es constata una despesa més elevada per estança i menys turistes internacionals, Osácar ho desvincula d'una possible constatació d'un canvi de model, centrat en el valor afegit. "No crec que sigui un canvi de tendència, però sí que ens serveix com a evidència que el turisme no pot créixer exponencialment, sinó que ha de tenir límits i controls". 

Per la seva banda, l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) denuncia que  la recaptació d'aquesta taxa turística es destina majoritàriament a la promoció turística permanent de la ciutat a través del consorci Turisme de Barcelona. Des del seu punt vista, les mesures que s'estan prenent resulten insuficients per fer front a l'emergència d'habitatge i climàtica, en un context en què un 75% de la població de Barcelona ja opina que hi ha massa activitat turística.

L'ABDT reitera la seva demanda de dissoldre el consorci Turisme de Barcelona, alhora que reclama que es destini el 100% de la taxa turística a revertir la petjada del turisme i la constitució d'un ens públic-comunitari que articuli la reconversió de la indústria turística a la ciutat.

Igualment, l'entitat també posa de manifest la indefinició de la política municipal al voltant de l'anunciada eliminació dels 10.000 habitatges d'ús turístic l'any 2028. En un comunicat, sol·licita "polítiques públiques d'habitatge que acompanyin la mesura per tal que els antics Habitatges d'Ús Turístic passin a ser residencials i assequibles".

En l'àmbit de la desestacionalització, els experts coincideixen que el fenomen s'ha de veure amb una mirada llarga, ja que el territori català és heterogeni. Ara, la tendència en indrets com el Pirineu és esdevenir alternativa a l'estiu de les destinacions de sol i platja. Dibuixen un canvi de tendència, però no de model.