La crisi de la pesta porcina africana reobre el debat sobre les condicions laborals dels treballadors dels escorxadors

Els Expedients de Regulació Temporals d'Ocupació (ERTO) per força major, el mecanisme que ha activat el Govern de la Generalitat per a evitar els acomiadaments al sector dels escorxadors per la caiguda de l'activitat a conseqüència de la crisi de la pesta porcina africana, similar a l'utilitzat durant la pandèmia de la Covid-19, ha destapat la realitat d'un àmbit que arrossega un llarg capítol de precarietat laboral.   

Tot i que ja fa uns anys que s'han deixat enrere fórmules com els falsos autònoms o les cooperatives de treball, totes dues amb el propòsit d'amagar les relacions de vinculació laboral, l'anunci del Grup Jorge de presentar un ERTO per a 458 treballadors del centre osonenc de Santa Eugènia de Berga ha reactivat les crítiques sindicals pel model d'ocupació que representen les pràctiques empresarials en aquest sector.

La peculiaritat de la mesura és que els acomiadaments es produeixen en persones contractades a través d'una Empresa de Treball Temporal (ETT). Tant per UGT Catalunya com per CCOO Catalunya, la modalitat no estava justificada abans de la pesta porcina africana, ja que el volum de feina era elevat.

De moment, els sindicats no tenen constància que s'hagin presentat més ERTO, a part del registrat pel Grupo Jorge, que ha estat aprovat pel Govern. En aquest sentit, la secretària del sector agroalimentari de la Federació d'Indústria, Construcció i Agro (FICA) de la UGT Catalunya, Alícia Buil, admet que l'activitat ha davallat, però per sort no s'ha estès l'afectació als llocs de treball estables.

Precisament, aquesta circumstància és la que esgrimeix Buil per a recordar la lleugera millora de les condicions laborals dels treballadors dels escorxadors. "Hem avançat en la laboralitat, el que comporta que el gruix dels empleats estiguin contractats i s'hagi acabat amb les falses cooperatives o les empreses pantalla. De fet, si no tinguessin aquesta condició, no es podrien acollir als ERTO".

Alícia Buil (UGT Catalunya): "Els empleats exerceixen l'activitat en unes condicions molt dures, en un context en què no es valora la feina"

Entre els avenços que ha recollit el conveni dels escorxadors del sector carni, que té vigència fins al 31 de desembre d'enguany, es troben la reducció en 12 hores de la jornada laboral anual i els increments salarials. Tot i això, Buil precisa que "els empleats exerceixen l'activitat en unes condicions molt dures, en un context en el qual no es valora la feina, i on s'hauria d'incorporar la robòtica i l'automatització per a rebaixar la intensitat del treball". Per aquesta raó, en el marc de la negociació del nou conveni, la responsable sindical insta a "regular el temps de descans, ja que ara és d'una intensitat brutal i acaba generant baixes laborals per fatiga".

Equiparació als treballadors industrials  

Una de les mancances per a avançar en aquest procés, segons Buil, és que l'increment salarial i les primes de producció, quan les empreses han registrat beneficis, s'han de negociar centre a centre i no queden fixades als convenis sectorials. Des d'UGT Catalunya van un pas més enllà i exigeixen "millores econòmiques, però també en la salut de les plantilles, equiparant les seves condicions a les d'altres empleats industrials".

Alícia Buil denuncia que, en el cas del Grupo Jorge, igual que en altres firmes del sector, s'està produint "un excés de contractació abusiva i desproporcionada a través de les ETT". A més, demana investigar si abans de presentar l'ERTO, la companyia ha desviat la producció a altres plantes de l'Estat espanyol.

  S'està produint "un excés de contractació abusiva i desproporcionada a través de les ETT"  

Per la seva banda, el secretari general d'Indústria de CCOO Catalunya, Josep Rueda, admet que "els dels escorxadors continua sent un sector molt irregular, amb salaris d'entre 1.200 i 1.300 euros mensuals i un treball dur amb plantilles formades en un 90% dels casos per treballadors migrants, sobretot africans i d'Europa de l'Est". Per Rueda, l'única opció que resta per a millorar aquestes condicions precàries és "incorporar les condicions a l'hora de negociar el conveni, que siguin mesures obligatòries, com la rebaixa dels ritmes excessius de treball".

Relacionat amb aquest tema

Catalunya aspira a reduir a la meitat una població de senglars que oscil·la entre 125.000 i 180.000

Públic

Tot i la modernització de la feina dels escorxadors carnis, Rueda explica que encara hi ha molta activitat que depèn del factor humà, que actua com a mà d'obra barata en els moments de pics d'activitat. De moment, precisa que l'ERTO del Grupo Jorge afecta més de 450 persones, de les quals 300 són d'una ETT que treballa per a aquesta empresa i la resta per a altres firmes del sector.

Evitar la destrucció d'ocupació  

Malgrat que la Generalitat ha aprovat una línia d'ajudes de 10 milions, ampliable a 10 més, adreçada a les explotacions ramaderes per a contribuir a mitigar l'impacte econòmic i sanitari de la pesta porcina africana, a més de declarar l'emergència per a totes les actuacions destinades a contenir, prevenir i pal·liar els efectes i contagis d'aquesta malaltia, Josep Rueda considera que les mesures són insuficients i que aquestes haurien d'anar destinades directament a les granges i escorxadors.

Des de CCOO Catalunya s'emfatitza la importància del sector dels escorxadors del sector carni, que dona feina a més de 47.000 treballadors, dels quals més de 12.000 a la demarcació de Barcelona. Rueda apunta a la necessitat que l'Administració "conegui l'origen del virus, injecti diners directament als sectors més afectats i articuli accions perquè no es perdi ocupació i evitar el tancament de les granges".

Després de la victòria parcial que els sindicats van assolir l'any 2019, quan més de 1.500 treballadors contractats pel Grup Jorge com a falsos autònoms o subcontractats a través de terceres empreses en escorxadors passessin a tenir una relació laboral, ara la batalla se centra en la temporalitat. És a dir, que cada ETT té el seu propi conveni laboral, que no coincideix amb el de l'empresa on el treballador exerceix la feina, el que acaba deteriorant i rebaixant els drets i les condicions laborals de les plantilles.