La crisi climàtica ja 'fitxa' a la teva feina: "Cal repensar la prevenció de riscos laborals"

L'impacte de la crisi climàtica no és només mediambiental, sinó també econòmic. No es tracta només de les pèrdues que deixen al seu pas els desastres naturals —recents informes les xifren en més de 300.000 milions d'euros a l'any a tot el món—; es tracta de la petjada cada vegada més profunda que deixa la crisi climàtica en el món laboral i el repte que suposa per a la salut de les persones treballadores. L'escalfament global, les onades de calor cada vegada més freqüents i llargues, la major freqüència de fenòmens meteorològics extrems, la pitjor qualitat de l'aire i un clima en general més hostil estan reconfigurant les polítiques de riscos laborals.

"El canvi climàtic no és només un concepte científic o un debat polític; és una realitat quotidiana que entra als centres de treball, impacta en la salut de les persones i obliga a repensar què entenem per prevenció de riscos laborals", apunta Xavier Baraza, professor i director dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les xifres confirmen les paraules del professor Baraza. L'Organització Internacional del Treball (OIT) certifica que l'escalfament global i les onades de calor van provocar 18.970 morts a la feina l'any passat a tot el planeta, al que cal sumar 22,87 milions de "lesions" a la feina. Cada vegada més exposats als rigors de la crisi climàtica, l'OIT afirma que les altes temperatures "creen una combinació de riscos que pot afectar un 70% dels treballadors a tot el món".

Relacionat amb aquest tema

"S'aborda la precarietat dels temporers com una emergència humanitària, però no hi ha canvis estructurals"

Ona Falcó

La intensitat de la crisi climàtica ha provocat l'aparició d'un nou terme: l'estrès tèrmic. Com explica Xavier Baraza, "les persones que treballen a l'aire lliure saben que la calor ja no és la mateixa: ara arriba abans, dura més i s'intensifica fins a alterar els ritmes, desgastar físicament i, fins i tot, posar en risc la vida".

Les últimes dades publicades en el seu últim informe (PDF) per l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) abunden en aquesta idea expressada pel professor de la UOC. A finals de l'any passat, l'organisme europeu va realitzar una enquesta entre treballadors de tots els països de la Unión Europea (UE) per conèixer les seves experiències i preocupacions en diversos àmbits, entre ells els riscos relacionats amb la crisi climàtica.

La principal conclusió de l'estudi referent a això és contundent: un terç dels treballadors europeus declara estar exposat a riscos relacionats amb la crisi climàtica —com la calor extrema, desastres naturals o la mala qualitat de l'aire— i un altre 31% es mostra preocupat per l'impacte sobre la seva salut i seguretat.

Aquest percentatge s'eleva al 50% en el cas dels treballadors espanyols, més sensibilitzats amb els possibles efectes de la crisi climàtica que la major part dels seus col·legues europeus. Només els grecs, amb un 51%, estan més preocupats per l'impacte sobre la salut dels fenòmens meteorològics més extrems.

Relacionat amb aquest tema

La mort d'una treballadora del servei de neteja de Barcelona posa en alerta els sindicats: "Falla l'aplicació pràctica dels protocols de la calor"

Judit Castaño

Espanya és un dels estats europeus més afectats per la crisi climàtica, d'acord amb el que suggereixen les estadístiques. I no només té un problema amb la calor: el país arrossega també un problema de pobresa energètica. Segons les últimes dades publicades per Eurostat, el servei estadístic de la UE, Espanya és el quart país europeu on més persones van tenir dificultats per escalfar les seves llars adequadament, un 17,5%.

Els experts corroboren que, des d'un punt de vista laboral, la crisi climàtica ja repercuteix en més costos sanitaris, deteriorament de la qualitat de l'ocupació i pèrdues de productivitat. Diversos estudis corroboren aquest escenari: fa poc menys d'un any, un informe titulat Les amenaces físiques del canvi climàtic i el seu impacte social a Espanya (PDF) assegurava que la crisi reduirà en gairebé un 18% la renda per càpita d'Espanya abans de 2050.

La crisi climàtica està deixant de ser un mer epígraf en la política de prevenció laboral de molts països. A Espanya va deixar de ser-ho aquest passat dimarts. El Ministerio de Treball i els sindicats CCOO i UGT van signar un acord per millorar i modernitzar la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, que en el seu moment va suposar un avanç fonamental, però que en els últims anys s'havia quedat una mica obsoleta en molts terrenys.

Entre moltes altres coses, l'acord, que no han subscrit les patronals empresarials CEOE i Cepime, reconeix les catàstrofes naturals i els fenòmens meteorològics adversos com a factors de risc laboral. "En molts sectors, la disponibilitat d'aigua, la qualitat de l'aire o la irregularitat meteorològica condicionen l'organització de les tasques d'una manera que hauria sorprès qualsevol no fa tants anys", confirma Xavier Baraza.

Tot i que encara ha de ser aprovat pel Congrés, l'acord signat dimarts entre Treball i els sindicats suposa un punt d'inflexió en la prevenció de riscos laborals. El model tradicional que contemplava una certa estabilitat climàtica aviat deixarà de ser útil. El que ahir era excepcional avui comença a ser freqüent; per això, Baraza proposa "repensar el model econòmic i laboral". El missatge és simple però directe: si el planeta canvia, la feina —i la manera de cuidar-la— ha de canviar amb ell.

En aquest sentit, el professor de la UOC advoca per la prevenció i el disseny de "mesures, formació, control i correcció que deriven de canvis ràpids, extrems i imprevisibles". La idea és revisar horaris, pauses, hidratació, accessos a ombra o climatització, criteris de càrrega física i, sobretot, la capacitat real de parar de treballar quan la seguretat de la persona treballadora estigui compromesa ."En definitiva, treballem en un planeta amb condicions canviants, i la prevenció ha d'aprendre a dialogar amb aquesta nova realitat", recomana Baraza.

Malgrat la gravetat de la situació, Baraza és optimista: considera que si la transició ecològica és justa, planificada i amb visió preventiva, es podrà generar ocupació de qualitat, impulsar tecnologies netes i reforçar la salut de les persones i del planeta. "El futur no està escrit", conclou l'expert.