La dura pugna a quatre entre Junts, PSC, Comuns i ERC manté obert l'escenari electoral a Barcelona

Les eleccions municipals de Barcelona del proper 28 de maig es presenten com les més ajustades i emocionants que es recorden, amb un total de quatre candidats amb aspiracions raonables a arribar a l'alcaldia de la capital catalana. Quan falten poc més de tres mesos, l'escenari està totalment obert i l'aritmètica podria ser endimoniada, fins al punt que difícilment cap pacte a dos sumarà la majoria absoluta de 21 regidors i políticament no semblen factibles les aliances que impliquen tres formacions. Ara mateix, Xavier Trias se situaria a la pole position, però extremadament igualat a Jaume Collboni i amb molt poc marge sobre l'alcaldessa, Ada Colau, mentre que el republicà Ernest Maragall apareix més endarrerit, però sense estar en cap cas descartat.

Segons l'estudi de l'observatori Key Data per a Públic, que recull les últimes tendències de les enquestes electorals publicades, Junts seria la força més votada, amb el 21,2% dels sufragis i 10 regidors. Això confirmaria l'encert de l'aposta per Xavier Trias -alcalde de la ciutat entre 2011 i 2015- com a candidat, ja que en els anteriors comicis Junts tot just va rebre el 10,5% de les paperetes, que li van comportar 5 edils.

En xifres absolutes, la projecció és que la llista de Trias sumaria gairebé 150.000 sufragis, uns 4.500 més que el PSC de Jaume Collboni, que es quedaria en un suport del 20,6%, que es traduiria també en 10 representants municipals. Suposa 2,2 punts i dos regidors més que els obtinguts en les eleccions de 2019. La diferència entre Trias i Collboni, per tant, se situa en l'empat tècnic.

L'estimació col·loca Barcelona en Comú just un regidor per sota, és a dir, amb 9. La formació d'Ada Colau arribaria al 18,2% dels vots, 2,5 punts menys que quatre anys enrere, quan va acumular 10 regidors i va ser la segona força més votada, a menys de 5.000 paperetes de l'ERC d'Ernest Maragall. El partit independentista, precisament, és el darrer que manté certes opcions d'aspirar a l'alcaldia de la ciutat, si bé els darrers sondejos el situen per darrere de Junts, PSC i BComú. En el cas de la projecció de Key Data, la candidatura d'Ernest Maragall sumaria 7 representants, després de rebre el 15,1% de les paperetes -més de 106.000, amb una estimació de participació del 64,9%-, el que implicaria un retrocés de 6,3 punts i 3 regidors respecte l'anterior votació.

El PP sembla tenir garantida la presència al Consistori, mentre que la CUP supera per poc el llindar mínim del 5%

Key Data també preveu que el PP i la CUP obtinguin representació al ple municipal, mentre que en quedarien fora Ciutadans, que s'enfonsa, Vox i Valents. En el cas del PP, el partit de dretes només capitalitzaria parcialment la desaparició de Cs, ja que passaria de 5,0% al 6,6% del suport i de 2 a 3 representants. En tot cas, sembla que la candidatura que encapçalarà Daniel Sirera té garantida la presència al consistori, mentre que fa quatre anys la llista liderada per Josep Bou va estar a punt de no assolir-la. Qui retornaria al ple és la CUP, que el 2019 no va arribar al llindar mínim del 5% per aconseguir representació. L'estudi li dona el 5,3% dels vots i dos regidors. De 2015 a 2019 el partit de l'Esquerra Independentista va tenir 3 regidors a la capital.

Finalment, Cs mantindria la tendència a la irrellevància -i molt probable desaparició com a partit- que arrossega des de fa uns anys i passaria de 6 a cap regidor i d'un suport del 13,2% al 3,1%. El 2019 la formació va presentar-se en coalició amb la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls i l'exprimer ministre francès liderava una candidatura que, amb tot, va quedar molt per sota de les seves pròpies expectatives. L'extrema dreta de Vox milloraria els resultats de l'anterior cita municipal i creixeria de l'1,2% al 4,5% dels sufragis, però no arribaria al 5% exigit per aconseguir regidors. En tot cas, hi està a prop.

Pactes complicats

L'escenari de fragmentació del vot fa anys que es repeteix a Barcelona i, de fet, ara mateix no hi ha cap aliança entre dos partits que sumi la majoria absoluta de 21 regidors, una situació que Key Data preveu que continuarà després del 28 de maig. La xifra només podria assolir-se amb pactes a tres bandes. A la pràctica, però, políticament són difícilment viables. Això afavoriria la força més votada, ja que en unes eleccions municipals es garanteix l'alcaldia si la resta de formacions no són capaces d'articular una majoria absoluta.

Els partits que integren l'actual govern municipal -BComú i PSC- s'enfilarien fins als 19 regidors, un més dels que tenen ara, però amb els socialistes de primera força. No entra a l'escenari de les possibilitats que si la CUP obté dos regidors decideixi donar l'alcaldia a Jaume Collboni, com tampoc sembla viable que els Comuns pactin amb el PSC i el PP de Daniel Sirera cedeixi els seus vots per evitar l'alcaldia d'un Trias amb qui comparteix en gran part del model de ciutat. En el mandat que està a punt d'acabar, els grans projectes de ciutat han tirat endavant amb el suport d'ERC, però plantejar que els d'Ernest Maragall pactaran amb PSC i Comuns per barrar el pas a Trias també sembla una situació altament improbable.

Per tant, si partim de la projecció de resultats que fa Key Data, Xavier Trias tindria un escenari relativament favorable per recuperar l'alcaldia de Barcelona vuit anys després. Ni que fos amb un govern en solitari en primer terme i amb la possibilitat d'ampliar-lo en un futur, ja sigui amb una aliança amb un PSC amb qui comparteix gran part de la visió econòmica i de model de ciutat -rebaixar les regulacions al turisme, aposta pels macroprojectes i l'ampliació de les grans infraestructures i enterrar al calaix la idea d'anar reduint l'espai disponible per als cotxes- o amb ERC. En qualsevol cas, això no deixen de ser hipòtesis a partir d'una estimació electoral que mostra un escenari electoral absolutament obert i que no permet concloure qui serà l'alcalde de Barcelona després dels comicis del 28 de maig. La batalla a quatre continua.