La doble cara de les xarxes socials en l'adolescència: entre la connexió i la distorsió de la realitat

Des de WhatsApp fins a Instagram, passant per X, Youtube o l'addictiu TikTok, les xarxes socials s'han convertit en eines gairebé indispensables en la vida dels adolescents. No pas perquè siguin estrictament necessàries per comunicar-se, sinó perquè són una manera d'expressar-se, entretenir-se, connectar amb el món, crear comunitat i evitar ser una rara avis entre els companys d'institut.

Entre els 12 i els 18 anys, els adolescents construeixen la seva identitat i perfilen el seu caràcter. Un període decisiu per al seu desenvolupament, però també un moment vulnerable davant la influència del contingut digital que consumeixen. Els vídeos i fotografies que els suggereixen els algoritmes —segons com han estat entrenats, però també en funció de l'edat, el gènere i la localització de l'usuari— tenen una doble cara.

Per una banda, poden divertir els joves i motivar-los a provar coses noves. Per l'altra, poden distorsionar fàcilment la realitat i les seves necessitats, especialment en el cas de les noies, que sovint reben més pressió per ajustar-se a un cànon estètic idealitzat. "A vegades em comparo amb la vida 'perfecta' d'algunes persones. Sé que segurament no és real, però em poden incitar a comprar coses que no necessito", explica la Sasha, una jove barcelonina de 14 anys, a Públic.

La investigadora de la UPF Clara Virós explica que és "difícil" extreure conclusions categòriques sobre com afecten realment les xarxes socials als adolescents, ja que les repercussions negatives, com la depressió, l'ansietat o els trastorns de conducta alimentària —per citar només tres exemples—, poden tenir múltiples causes.

No obstant això, el que sí que ha pogut analitzar, al costat de les doctores Mònika Jiménez (UPF) i Mireia Montaña (UOC), és la percepció que tenen els joves sobre com els influeixen dues aplicacions: TikTok i Instagram. Concretament, en nou aspectes: el benestar psicològic, l'habilitat per argumentar i debatre, la socialització entre iguals, la comunicació amb adults, l'autoexpressió, la pertinença grupal, la capacitat d'organització col·lectiva, l'acceptació de les normes socials i la presa de decisions.

Les xarxes impacten més la salut mental de les noies

Sota el títol Adolescents, TikTok i Instagram: percepcions sobre l'impacte de les tecnologies digitals en la seva vida social, l'estudi de la UPF i la UOC publicat aquest març ha determinat que "les noies valoren més negativament que els nois" l'impacte d'aquestes dues xarxes sobre el seu benestar psicològic. No es tracta d'un decalatge abismal —de l'1 al 5, elles van puntuar un 2,99 i ells un 3,13—, però és l'únic ítem on es va detectar una "diferència rellevant per gènere". 

Relacionat amb aquest tema

Ni filtres ni influencers: BeReal, la xarxa social "antipostureig" de la qual tothom parla

Judit Castaño

Els resultats surten d'una enquesta amb una mostra representativa de 1.043 adolescents espanyols de 12 a 18 anys (el 50,5% noies i el 49,5% nois), dels quals el 70,7% són usuaris de TikTok i el 63,8% d'Instagram. "A excepció de la salut mental, en la resta d'ítems vam detectar percepcions neutres, és a dir, que hi havia adolescents que ho puntuaven positivament, i d'altres que no", afegeix Virós. Els aspectes amb pitjor puntuació van ser el benestar psicològic i la comunicació amb els adults, ambdós amb un 3,06. Els més ben puntuats van ser la capacitat d’organització col·lectiva (3,52), la pertinença grupal (3,51) i la possibilitat d’expressar-se tal com són (3,48).

"Tampoc cal demonitzar les xarxes. A vegades predomina el discurs social que tot és culpa del mòbil, però difícilment podem prohibir les aplicacions o controlar al 100% l'ús que se'n fa. Més que prohibir, s'ha d'optar per fomentar un ús conscient i responsable", assevera Virós. Des del seu punt de vista, "ni la desconnexió total ni l'ús abusiu" són la solució ideal. Ja va expressar aquesta idea en una entrevista a la UPF a finals de 2024, després de publicar un altre article vinculat als patrons d'ús de TikTok. L'article Can’t stop scrolling! Adolescents' patterns of TikTok use and digital well-being self-perception, publicat a la revista Nature, va determinar que les noies l'utilitzen de manera "més intensiva". El 24% de les enquestades passaven més de dues hores a Tiktok, enfront del 15% dels nois.

Relacionat amb aquest tema

L'ASMR o com sentir que et fan un massatge a través de la pantalla

Emma Pons Valls

Les xarxes promouen estereotips de gènere?

A diferència de la Sasha, la seva amiga, Ella, també de 14 anys, assegura que les famoses que admira la fan sentir "més segura" i l'ajuden a "tenir més autoestima". Ella té TikTok i YouTube i segueix a persones com Celia Reina —publica contingut sobre parelles, moda, trends de ball, bellesa i comèdia—, Angela Machado Beauty o la cantant argentina Emilia Mernes. L'Ella nega que aquest contingut li creï un malestar, però, al cap i a la fi, en sigui conscient o no, totes tres influencers generen una sèrie d'expectatives sobre les noies joves que volen tenir els mateixos cossos o maquillar-se tan bé com elles.

Una qüestió que va encendre recentment les alarmes entre famílies i farmacèutics va ser, precisament, les rutines d'skincare —que inclouen tota mena de cremes i sèrums facials— entre les nenes d'entre 10 i 12 anys. La farmacèutica Virtu Roig, després de participar en una ponència sobre salut mental i imatge corporal al congrés Infarma —una trobada europea de farmàcia celebrada del 25 al 27 de març a Barcelona—, va advertir en unes declaracions a l'ACN que "es genera una necessitat cosmètica que la seva pell evidentment no necessita".

En canvi, l'Arnau (15 anys) explica a Públic que el seu influencer preferit és l'Ibai, un youtuber que locuta esports i que va crear La Velada del Año, un esdeveniment de boxa anual que enfronta streamers i celebritats. Més enllà de xatejar amb amics i penjar fotos de la seva vida a Instagram, l'Arnau consumeix vídeos d'esport, videojocs i actualitat. "Les xarxes no m'influeixen massa en el meu dia a dia. Si veig alguna cosa que m'agrada i li puc treure algun profit, aleshores ho compro", afegeix.

Preguntada per si els algoritmes de les xarxes promouen els estereotips de gènere, Virós respon que és una barreja entre l'entrenament que reben i les dades personals que se'ls hi ofereix en obrir-se un perfil. "És un punt mig. TikTok, per exemple, sap perfectament què agrada a cadascú, però és cert que, en un principi, ofereix vídeos predeterminats d'acord amb el contingut que consumeixin les persones del mateix gènere, edat i zona", explica.

La Joana (16 anys) admet que li apareix algun vídeo de la Lola Lolita a TikTok —una influencer amb més de 13,6 milions de seguidors—, malgrat que no és el perfil que més li interessa. Ella prefereix consumir contingut de bàsquet, d'animals, del Barça o d'humor. Això demostra que no totes les noies miren contingut de bellesa o moda de manera conscient. Però sí que és més fàcil que hi estiguin exposades, ja que a TikTok es mostren perfils encara que no els segueixin i a Instagram cada vegada apareixen més recomanacions.

Veure vídeos de noies molt atractives no és un problema en si mateix. El risc és construir una imatge idealitzada de com ha de ser una noia i modificar el comportament per encaixar-hi. També cal parar atenció als comentaris que reben moltes influencers per la quantitat de pell que mostren o com es mouen. Sovint són agressius, i poden marcar com han de comportar-se les nenes si no volen ser sexualitzades o insultades.

Els nois també poden ser víctimes de contingut que promou el model del "mascle alfa" i dona pautes tòxiques sobre com relacionar-se amb l'entorn. Un fenomen que, per cert, la recent sèrie britànica Adolescence ha reflectit molt bé. Encara no hi ha estudis concloents sobre aquesta qüestió, però Virós admet que caldria aprofundir-hi per entendre'n els efectes reals. "Les xarxes afecten la manera com acceptem o rebutgem normes socials. Els joves construeixen la seva identitat segons el que veuen i acaben creant una idea de què està ben vist i què no", conclou la investigadora de la UPF.