Desallotjades 400 persones sense alternativa d'habitatge en el desnonament més gran de la història de Catalunya

Albiol se n'ha sortit amb la seva. Aquest dimecres s'ha executat el macrodesnonament de l'antic institut B9, l'assentament al barri de Sant Roc de Badalona on, fins ara, malvivien al voltant de 400 persones migrades, la majoria molt vulnerables atesa la seva situació d'irregularitat. A les set tocades del matí ja hi havia un gran desplegament policial dels Mossos d'Esquadra, amb més d'una vintena de furgones que custodiaven totes les entrades a l'espai.

Cap a les vuit s'han vist els primers cotxes de la Policia Nacional. Fonts del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) han explicat a Públic a peu de carrer que l'objectiu era identificar les persones que hi havia dins a mesura que anessin sortint per "obrir-los procediments" per a expulsar-los del país o bé internar-los al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona. En paral·lel, també hi havia Guàrdia Urbana controlant la zona i el trànsit. La premsa ha tingut moltes dificultats per acostar-se a la protesta que hi havia convocada tot just al davant d'una de les entrades a l'institut, al carrer Alfons XIII. Constantment s'han sentit proclames antiracistes i contra la policia i els polítics. L'alcalde badaloní no ha fet acte de presència.

Quan ha arrencat l'actuació policial, ja a les nou, els Mossos han carregat contra els manifestants per obrir pas. La tensió s'ha palpat des de primera hora, especialment a la plaça que hi ha al costat, on també hi havia persones concentrades. Al llarg del matí s'ha vist un degoteig dels inquilins del B9, que sortien carregats amb maletes o empenyent carros amb ferralla i algunes poques pertinences. Fonts de la plataforma Badalona Acull han explicat als mitjans que, davant els rumors d'un desallotjament imminent, molts dels migrants ja havien marxat, tot i que la gran majoria ha sortit aquest matí.

L'ocupació del B9 va començar el 2023 i poc a poc havia anat sumant persones que havien marxat d'altres assentaments. Els 400 desallotjats no tenen cap mena d'alternativa habitacional. De fet, en sortir de l'institut, simplement s'han quedat a la plaça, completament desamparats. No s'ha vist cap mena d'atenció social municipal, només de les entitats socials de Badalona i pel dret a l'habitatge, que els han ofert suport i alguns productes alimentaris.

Un cop executat el desnonament, la portaveu del SHSC, Gisela Bermúdez, ha denunciat en una atenció als mitjans que el que ha passat és una "conseqüència directa d'un sistema capitalista que fa negoci" amb les "necessitats més bàsiques" de la ciutadania, com és l'habitatge. "Els polítics tindran la poca vergonya de dir-nos que la solució al problema de l'accés a l'habitatge és construir més, quan a Catalunya hi ha més de 420.000 pisos buits", ha reblat.

Albiol endureix la seva política antiocupació

Aquest no és el primer desallotjament d'un assentament a Badalona. Jaume Ventura, membre de Justícia i Pau ―entitat integrada dins de la plataforma Badalona Acull― va explicar a Públic aquest octubre ―quan es va presentar una denúncia davant l'Oficina per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació― que la política antiocupació d'Albiol s'havia endurit molt des que va tornar a l'alcaldia el 2023.    

Segons Ventura, al mateix carrer Alfons XIII ja es van desnonar una trentena de persones que vivien en un assentament, i posteriorment un altre al carrer Progrés, on n'hi havia prop de 200. El darrer desnonament va tenir lloc aquest juny, al carrer Antoni Bori: es tractava d'un antic magatzem frigorífic de carn habitat per una quarantena de persones.

"L'estratègia de tancar assentaments per part de l'Ajuntament només aconsegueix desplaçar els migrants cap a altres espais. […] No és el mateix fer un tancament d'un local amb 30 persones, que el B9. Aquest assentament tan gros, que està tocant a Sant Adrià del Besòs, és el que acull els desplaçats d'altres llocs", va assenyalar aleshores.

Relacionat amb aquest tema

Fort desplegament policial a Badalona per executar el desnonament de 400 persones d'un edifici ocupat

Públic

Prèviament, l'any 2020, ja s'havia incendiat una altra nau industrial abandonada al barri del Gorg. El foc va provocar cinc morts i més d'una trentena de ferits. Es calcula que a l'interior de la nau hi malvivien prop de 200 persones, la majoria provinents de l'Àfrica subsahariana.

El desnonament del B9 es cola al Parlament

El president la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquest dimecres en la sessió de control al Parlament el desallotjament del B9 al·legant que "s'han de complir totes les lleis". Davant la crítica dels Comuns en relació amb l'operatiu policial, Illa ha recordat que ho havia "ordenat una jutgessa" i que "no és el Govern qui l'ha instat, sinó l'Ajuntament de Badalona". La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha titllat el desnonament de "vergonya" i de "vulneració dels drets humans".