Denuncien nou activistes per demanar a un festival no contractar un músic defensor de crims israelians

L'agost de 2015, el cantant nord-americà Matisyahu va actuar al Rototom Sunsplash, un festival de música reggae que des de fa més de dues dècades se celebra a Benicàssim. L'actuació va arribar després que nombrosos activistes, alguns dels quals vinculats a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, demanessin al festival que cancel·lessin la invitació a Matisyahu. La raó era el suport explícit que el músic ha donat en més d'una ocasió a actuacions de l'exèrcit hebreu que han estat considerades crims de guerra i/o violacions de Drets Humans. La campanya va canalitzar-se estrictament a través de les xarxes socials i els seus impulsors subratllen el seu caràcter "no violent".

Un any després dels fets, el jutjat d'instrucció número 19 de València ha admès a tràmit la querella criminal que ha presentat Abdel Isaac de Bedoya Piquer, president de la nova associació Comité Legal para la Lucha contra la Discriminación, contra nou dels activistes, als que acusa dels delictes de coaccions o amenaces i incitació a l'odi, penats amb fins a quatre anys de presó. En concret, la denúncia els acusa d'un presumpte delicte "de promoció i incitació pública a la discriminació i l'odi per motius referents a la ideologia, religió o creences, o subsidiàriament, per lesió a la dignitat de les persones per raons de la seva ideologia, religió o creences del capítol 510 del Codi Penal", a banda d'un altre presumpte delicte d'amenaces o coaccions. És la primera vegada que s'acusa activistes pels drets humans a través de l'article 510 del Codi Penal, utilitzat habitualment per la Fiscalia de delictes d'odi contra grups neonazis.

Reclamaven "coherència" al festival

La campanya va portar-se a terme en considerar que "per coherència", el Rototom no podia convidar Matisyahu, atesa la contradicció entre l'historial de defensa dels drets humans del certamen i determinades actuacions de l'artista, al que defineixen com a "sionista". Entre d'altres manifestacions, el músic ha celebrat intervencions militars com l'assalt a la Flotilla de la Llibertat de 2010, que va suposar l'assassinat de deu activistes que intentaven trencar el setge patit per la franja de Gaza. Matisyahu també ha mostrat el seu suport al moviment dels colons israelians, que viuen en assentaments en territori palestí considerats il·legals pel dret internacional.

Després de conèixer l'acusació, s'ha activitat una campanya de suport als afectats, que ja suma més de 500 adhesions de persones a títol individual i entitats i que reclama l'arxivament del cas. La campanya, que es presentarà dimecres en una roda de premsa a València, s'articula a través d'un manifest -Defensem els Drets Humans-, en què els activistes es defineixen com a "defensores dels Drets Humans i de la lluita no violenta del poble palestí pels seus drets establerts per l’ONU".

El text considera que la querella criminal "és una violació flagrant de la llibertat d’expressió i un intent de criminalitzar i reprimir el nostre dret democràtic a la defensa dels Drets Humans tant als nostres territoris com internacionalment". Sobre la campanya, recalquen que "es va dur a terme a través de canals públics com Twitter, en exercici de la nostra llibertat d’expressió i de l’acció política legítima no violenta". I rere l'acusació hi veuen una "estratègia molt més àmplia, finançada i dirigida per Israel i els seus grups de pressió, per criminalitzar les campanyes pacífiques i els suports als Drets Humans del poble palestí, i, en particular, dirigida contra el moviment BDS per la llibertat palestina, la justícia i la igualtat".

Aquest moviment, que entre d'altres qüestions denuncia l'ocupació de Palestina, va néixer el 2005 i des d'aleshores no ha deixat de guanyar força, amb suports de col·lectius, entitats i administracions d'arreu del món. En aquest sentit, la mateixa Unió Europea, a través de Federica Mogherini -cap de la diplomàcia comunitària-, ha defensat que les accions de BDS formen part del dret a la "llibertat d'expressió", una posició assumida també per diversos governs comunitaris.