Denuncien una actuació "desproporcionada" de la Guàrdia Urbana en un club LGTBIQ+ de Barcelona

Organitzacions de la comunitat LGTBIQ+ han denunciat públicament una actuació policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona "totalment desproporcionada" en un club gai de la capital catalana. Segons han informat diferents testimonis, aquest dimarts va tenir lloc una batuda en un local que es troba al carrer Calàbria, a l'Eixample, en què van participar més d'una desena d'agents. Els policies van registrar tots els clients i van inspeccionar el local durant dues hores. L'encarregat de l'espai afirma que mai no havia passat una cosa semblant.

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona han confirmat a Públic que l'operació efectivament va tenir lloc i expliquen que va consistir en una "inspecció administrativa rutinària" en el marc de les inspeccions dels locals de pública concurrència. Una versió que difereix de la que ha ofert Javier Rodríguez Núñez, responsable del Comissionat de Política d'Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, que ha justificat l'actuació, al seu compte de X (abans Twitter) en base a què "s'ha actuat per queixes veïnals que denunciaven 'menudeig' -venda de drogues de poca quantitat-". 

Segons el consistori, al local es van detectar quatre infraccions i es va detenir una persona per tràfic de drogues. "Durant l'inici de la inspecció es van presentar al local tres agents de la Guàrdia Urbana, però després de la detenció hi van anar quatre agents més", detallen des de l'Ajuntament. Testimonis que eren presents en el moment de l'actuació contradiuen, però, el consistori i eleven la xifra a 13 agents personats al local.

La comunitat LGTBIQ+, organitzada en col·lectius i associacions, denuncia que, des de fa anys, moltes persones de l'entorn han patit tota mena de batudes arbitràries i humiliacions amb l'excusa de les drogues i el chemsex (fenomen sociocultural que consisteix a mantenir relacions sexuals en un ambient de consum de substàncies psicoactives). Público es va fer ressò d'aquest tipus d'actuacions a mitjans de febrer, en una exclusiva on tres persones van relatar-ne el testimoni i van confessar haver viscut diferents tipus d'abusos policials. El Moviment Marika de Madrid també continua monitoritzant i recollint informació sobre això.

Una actuació "desproporcionada" i "militarista"

Luis Villegas, gerent de l'ONG Stop, ha expressat la seva preocupació en una conversa amb Públic. Villegas assenyala que aquesta intervenció policial ha suposat un impacte important en la comunitat LGTBIQ+, especialment per a les persones que es trobaven al local en el moment de l'operatiu: "Suposo que va ser un impacte brutal per als que hi eren en aquell moment, el fet de veure's envoltades d'agents...".

Suposo que va ser un impacte brutal per als que hi eren en aquell moment, el fet de veure's envoltades d'agents..."

Des de l'ONG expliquen que tenen una relació estreta amb l'establiment intervingut, ja que en aquest espai fan tasques de prevenció i distribució de material informatiu. Per a Villegas, aquest tipus d'operatius, sense avís previ i amb una presència policial tan nombrosa, generen una situació de vulnerabilitat extrema: "Que de sobte entrin més de deu policies en un club on se suposa que es generen espais de molta intimitat és molt violent".

A Stop adverteixen que aquesta intervenció "no és un fet aïllat" i que els últims mesos han observat un "increment de la pressió policial en espais freqüentats per la comunitat LGTBIQ+", especialment en zones de cruising. "Ens hem assabentat que aquest mateix cap de setmana hi ha hagut batudes en un parc públic, una zona de cruising històrica a Barcelona, fets que la gent no vivia des de la Transició", denuncien.

Relacionat amb aquest tema

L'Observatori contra l'LGTBI-fòbia registra un nou record d'incidències amb 318 casos el 2024

Públic

L'ONG ha traslladat aquestes preocupacions a diverses instàncies, incloent-hi els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana i el Comissionat LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, però segons Villegas no han rebut respostes clares. "Ens diuen que això no anirà a més… però les batudes continuen", lamenta. El Ministeri de l'Interior, sota el comandament de Fernando Grande-Marlaska, també té coneixement d'aquest tipus d'actuacions. De fet, el departament va respondre l'octubre del 2024 a un escrit d'un activista que es va dirigir personalment al director del gabinet del ministre per informar-lo d'aquests abusos. La resposta, tal com va avançar Público, va consistir a instar-los a qu presentessin denuncies formals als canals corresponents.

Des de Stop critiquen que l'acció policial sembla tenir un caràcter “estigmatitzant”. Villegas es pregunta per què "mentre es criminalitzen aquests espais de socialització de la comunitat LGTBIQ+", no s'adopten mesures semblants en altres entorns. "No se'n van a la sortida d'una multinacional a vigilar tots els executius que surten a veure quanta cocaïna porten: per què a nosaltres sí i a ells no?".

Relacionat amb aquest tema

PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP impulsen una reforma per enfortir els drets LGBTI i combatre l'LGBTI-fòbia

ACN

Així mateix, denuncia que aquest tipus d'actuació reforcen la criminalització de les persones més vulnerabilitzades, com els usuaris de chemsex, un fenomen sociocultural que, segons Stop, requereix un abordatge des de la salut pública i no des de la repressió policial. "És una autèntica cacera de bruixes. Estan penalitzant el consum, no el tràfic, d'una manera escandalosa", assenyala Villegas. 

A més, afirma conèixer casos de detencions i registres injustificats, com la d'un voluntari d'una altra entitat que va ser escorcollat i intimidat per la policia mentre feia tasques de salut comunitària: "Estem molt enfadats. Això no té cap sentit. Si més de 0,3 grams de metamfetamina es considera tràfic i la dosi mínima de consum és entre 0,5 i 1 gram, i segons els estudis a Barcelona un 12% dels GBHSH (homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes) practiquen chemsex amb tina, la policia detindrà tota aquesta població?", conclou Villegas.

L'Observatori Contra la LGTBIfòbia, per part seva, ha denunciat l'actuació a l'Oficina per a la No Discriminació (OND) de l'Ajuntament de Barcelona i ha activat el seu protocol contra la LGTBIfòbia. També informarà de l'actuació policial al Síndic de Greuges de Barcelona perquè valori si ha estat correcta o no.

Eugeni Rodríguez, president de l'entitat, reclama explicacions per part del Govern municipal de Jaume Collboni (PSC), independentment del motiu de l'actuació. "Que entrin en un local 13 agents de la Guàrdia Urbana és un operatiu absolutament desproporcionat i militarista, que infringeix l'ordenament jurídic de qualsevol Estat de Dret i democràtic com és l'espanyol. És desproporcionat, amb tot allò que comporta criminalització i incriminació del col·lectiu", ha retret.

Rodríguez lamenta que aquest tipus de "batudes arbitràries" en bars d'ambient, "que ja es donaven fa 40 anys", estigmatitzen aquest tipus de locals i les practiques que s'hi desenvolupen. "Hi ha altres maneres de solucionar possibles incidències més enllà d'actuacions policials d'aquest tipus, com parlar amb les entitats, la mediació…", assenyala en declaracions a Públic.

No és un cas aïllat

Barcelona en Comú, el principal grup de l'oposició, també ha mostrat la seva preocupació per una actuació policial que consideren "sobredimensionada". Sospiten que no es tracta d'una cosa puntual, sinó que formaria part d'un conjunt d'actuacions que darrerament es donen contra aquest tipus de locals i pràctiques concretes. 

Jessica González, regidora dels Comuns, ha anunciat que demanaran explicacions a l'Executiu municipal. "Presentarem una pregunta per escrit perquè el Govern respongui amb transparència. Utilitzarem totes les eines per aclarir els fets", han confirmat fonts de Barcelona en Comú consultades per aquest diari.

Per la seva banda, Susanna Segovia, portaveu del grup parlamentari dels Comuns, ha registrat aquest dijous preguntes escrites adreçades al Departament d'Igualtat i Feminisme per aclarir una actuació que considera "d'estigmatització claríssima contra un col·lectiu, i una més que possible homofòbia institucional".