La defensa de Forn negarà cap delicte de rebel·lió, reivindicarà l'1-O i admetrà l'acatament del 155

L'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn, en presó preventiva des del 2 de novembre de 2017, demanarà que declarin com a testimonis en l'imminent judici de l'1-O al Tribunal Suprem l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero, membres de l'excúpula del Ministeri d'Interior i l'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo. L'advocat de Forn, Xavier Melero, ha presentat aquest dimarts el seu escrit de defensa, que se suma al d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que es va conèixer diumenge, i al de Jordi Cuixart, que es va anunciar dilluns.

En l'escrit es demana l'absolució de Forn dels delictes de rebel·lió i malversació, dels que l'acusa la Fiscalia i pels quals en demana 16 anys de presó. Entre d'altres testimonis, Forn demana citar l'exsecretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior José Antonio Nieto; el secretari general tècnic del mateix Ministeri, Juan Antonio Puigserver, i l'exdirector del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat Diego Pérez dels Cobos. Segons el text de Melero, Forn no va cometre cap delicte de rebel·lió perquè "no ha fomentat cap tipus d'enfrontament ni d'aldarull, ni ha manipulat l'actuació del cos policial dels Mossos d'Esquadra contravenint l'ordenat pel Tribunal superior de Justícia (TSJC)".

L'exconseller admet que, en sintonia amb la voluntat del seu partit polític, del govern de coalició del que va formar part i dels seus electors, va impulsar "un procés tendent a la consecució de la independència de Catalunya per mitjans pacífics". Així mateix, va recolzar "la celebració del referèndum de l'1 d'octubre com una manifestació del dret a la llibertat d'expressió i a la participació política d'un sector concret -si bé estimable- de la població de Catalunya".

Argumenta també que si la rebel·lió es caracteritza per "col·locar l'Estat en una situació límit", legitimant-lo per recórrer al poder militar, cap dels esdeveniments ocorreguts a Catalunya durant el 2017 revesteix aquestes característiques, i prova d'això és que posteriorment el Govern de Rajoy va aplicar l'article 155 sense la menor resistència. En la mateixa línia, afegeix que l'Estat no es va veure en la necessitat d'activar en cap moment els mecanismes que la llei posa a la seva disposició per conjurar una crisi de naturalesa insurreccional, ni es va declarar l'estat de setge previst per aquests casos.

L'advocat lamenta que el relat de fets que fa la Fiscalia reculli com a indiscutibles fets que "no són més que les esbiaixades i parcials conclusions" dels atestats de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Sobre l'1-O, assegura que Forn "no va participar en el disseny de l'operatiu policial ni interferir en el mateix des del punt de vista polític, ni, encara menys, tècnic", que no hi va haver infradotació de mitjans en el dispositiu, i que ni tan sols va estar present a la Sala de Coordinació dels Mossos, ni va emetre cap directriu als responsables de la mateixa. Tampoc va incitar a part de la població "a alçar-se violentament davant de les forces de seguretat per dur a terme a qualsevol preu la jornada de votació declarada il·legal".

També defensa que va acatar l'aplicació de l'article 155 "fins i tot abans que li fos comunicat oficialment el seu cessament" i que ho va explicar al personal del seu departament i no va tornar a acudir al seu despatx. A més, ressalta que ni en l'exercici de les seves funcions com a conseller d'Interior ni en qualsevol altra condició va "incitar les masses a oposar violenta resistència a l'actuació de la comissió judicial" del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona amb l'objectiu d'impedir que aquesta pogués dur a terme els registres i detencions del 20 de setembre, concentrats sobretot a la seu del Departament d'Economia.

Finalment, Melero afegeix que Forn va considerar en tot moment "que una negociació amb l'Estat era possible i dades objectives descarten que aquesta fos una creença irracional": el mateix dia 26 d'octubre, el dia abans de la declaració unilateral simbòlica d'independència, fins i tot era possible una convocatòria d'eleccions per part del president de la Generalitat .