Debat de renovables al Berguedà: dubtes amb una central hidroelèctrica a la Baells

El debat sobre el futur del sistema energètic arriba al Berguedà. Darrerament han aparegut diversos projectes relacionats amb l'energia renovable, que han generat inquietud en alguns ciutadans de la comarca. El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà ja ha manifestat la seva disconformitat en amb projecte relacionat amb l'embassament de La Baells.

En concret, la setmana passada coneixíem que una empresa privada projectava construir una central hidroelèctrica reversible a la comarca i un nou embassament a una zona de pastures de La Nou del Berguedà, just a sobre de la Baells. De moment, la idea es roba en fase d'avantprojecte, i està impulsat per l'empresa d'energies renovables catalana Capital Energy.

La iniciativa contempla un sistema que agafaria aigua del pantà, transvasat a través d'una canonada. Aquesta s'emmagatzemaria a l'espera d'un pic en el preu de la llum per generar l'energia elèctrica, per treure'n el màxim rendiment econòmic. Llavors, es deixaria anar l'aigua cap a les turbines de la nova central hidroelèctrica a través d'una altra canonada.

En concret, el projecte contempla la creació d'una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un pantà d'uns cinc hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, una zona de pastures de La Nou. Segons els impulsors, el sistema de central hidroelèctrica reversible permet tornar a pujar l'aigua, de nou, cap a l'embassament superior, a l'espera de tornar a produir electricitat.

L'empresa argumenta en el seu avantprojecte que la iniciativa té el suport de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Defensa que la nova central hidroelèctrica que proposen és una "bona opció" per "començar a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, fer front a la vulnerabilitat derivada de l'impacte del canvi climàtic i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions de CO2, competitiva, innovadora i eficient en l'ús dels recursos".

A més, assegura que, quan s'hagi de redactar l'estudi d'impacte ambiental, establirà "les mesures preventives o correctores corresponents per evitar o minimitzar els impactes potencials".

L'empresa ja ha iniciat la tramitació administrativa de l'avantprojecte als Ajuntaments de La Nou i Cercs, així com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i al Ministeri per a la Transició Ecològica. Segons ha confirmat l'ACA a l'ACN, tècnics del seu departament ja estan estudiant el projecte per veure si és viable que tiri endavant o no.

Centrals solars

Però aquest no és l'únic projecte de renovables a la comarca. No massa lluny de la Baells, una empresa danesa projecta també una central solar de 42.000 plaques i 32 hectàrees, l'equivalent a uns 50 camps de futbol professional. S'ubicaria en un terreny privat situat entre Fígols i Cercs. Si tira endavant, serà la primera central fotovoltaica del Berguedà.

El projecte es troba en tràmits administratius, a l'espera de l'aprovació de la Generalitat. Però de moment els ajuntaments de Cercs i Fígols veuen amb bons ulls la proposta. Segons ha explicat a l'ACN l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, ara negocien amb la companyia l'obtenció de contrapartides en benefici pels veïns, com la factura elèctrica o col·laboracions econòmiques.

A més, l'alcalde ha detallat que el projecte també comportaria la creació de 6 o 7 llocs de treball pels veïns dels pobles afectats, i suposaria un augment en la recaptació municipal.

D'altra banda, al mes de juliol, veïns de Castellar del Riu també van denunciar que als prats del Casó s'hi havia projectat un macroparc solar de 8 hectàrees "que faria desaparèixer les pastures i destrossaria el paisatge". Ajuntament i veïns estaven en contra, i van crear la iniciativa 'Volem vaques, no plaques'. Ara, aquesta pressió hauria propiciat el trencament de l'acord entre el propietari del terreny i els impulsors.

Ecologistes en contra del projecte a la Baells

Els ecologistes ja han posat el crit al cel i han denunciat l'impacte ambiental que suposaria el projecte de la Baells. El Grup de Defensa del Berguedà ha demanat, ja que es retiri el projecte, essencialment per la "trinxadera i l'impacte ambiental". El grup ja ha anunciat que presenta cinc al·legacions per aturar la central i una moció a cada ajuntament.

El portaveu de l'entitat, Hèctor Aranda, ha detallat a Públic que l'impacte que tindria no justifica la inversió, perquè es perd més del que es guanya, segons considera: "Farien falta milers d'anys per recuperar-ho", assegura.

El representant ha afegit que se n'anirien en orris unes terres de pastures riques, que també tenen funció de prevenció d'incendis. També son crític amb el qual suposaria pel que fa a les reserves d'aigua, que no veuen amb bons ulls en un context de sequera i una tendència climatològica preocupant.

El risc més gran, però, seria en l'àmbit geològic. Asseguren que el projecte se sustenta en una zona amb molta inestabilitat, amb plaques de guix i plecs. "Al Pirineu tenim molts moviments sísmics, i tenim por que pugui acabar baixant", diu Aranda. La preocupació també queda reflectida en l'estudi previ, que insisteix que calen més estudis per determinar si és possible ubicar-ho en una de les tres ubicacions estudiades.

Critiquen en model de centrals solars

Pel que fa a les centrals solars, el grup ecologista critica el model en si. No els agrada el sistema perquè porta la llum directament a la xarxa, i no als pobles. "Si anem fent centrals solars com a bolets i nomes substituïm les fonts d'energia de combustible fòssils per renovables, no canviem el model, la crisi energètica seguirà. S'ha convertit en un bé d'especulació, i hem de garantir llum accessible per a tothom. Volem evitar la política de terra cremada", argumenta el seu portaveu.

Tot i això, Aranda detalla que no s'oposen concretament al projecte previst a sobre l'antiga colònia de Sant Corneli, entre Cercs i Fígols, on abans hi havia unes explotacions de carbó a cel obert. Quan es van tacar les mines de Cercs, es van tapar, però el resultat ha estat un terreny poc fèrtil i les plantacions que s'hi han provat han tingut resultats pobres.

El representant ecologista desvincula els dos projecte, més enllà de la coincidència en el temps. Però apunta que estan tenint "catifa vermella" els projectes amb energia renovable, gràcies a les subvencions que reben per part de l'Estat espanyol gràcies als fons Next Generation, obligat a complir amb les exigències europees.