El PEN Català i el CIEMEN reclamaran una renovació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics

Segons dades de la UNESCO, més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer durant aquest segle si no s'estableix un marc internacional efectiu de protecció. En aquest context,  el CIEMEN i el PEN Català presenten conjuntament un projecte internacional per actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) per "adequar-la als canvis socials, tecnològics i polítics del segle XXI". 

Coincidint amb el trenta aniversari de la seva aprovació, les entitats volen "reforçar" la protecció dels drets lingüístics arreu del món i situar-los al centre de les agendes democràtiques, culturals i de drets humans. L'objectiu és aprofitar la finestra d'oportunitat que s'obre amb la commemoració del 80è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans el 2028.

El projecte compta amb el suport d'una àmplia xarxa d'entitats i institucions, entre les quals Linguapax, Plataforma per la Llengua, Xarxa Vives d'Universitats, GLIDE, GELA, Garabide, Kontseilua, Hizkuntz Eskubideen Behatokia, A Mesa pola Normalización Lingüística, Òmnium Cultural o ELEN, i es planteja com un procés obert, participatiu i d'abast global. 

Els reptes: IA i digitalització accelerada

L'actualització de la DUDL vol donar resposta a reptes emergents com la digitalització accelerada, l'impacte de la intel·ligència artificial, les migracions internacionals, els conflictes armats o els processos de minorització lingüística. També abordarà aspectes clau com els drets lingüístics en entorns digitals i educatius, així com la protecció davant processos d'assimilació forçada. 

El projecte es desenvoluparà en diverses fases fins al 2028, amb l'objectiu final de presentar la nova Declaració davant dels organismes de drets humans de l'ONU, coincidint amb el vuitantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. 

A partir de dimecres, institucions, experts i entitats d'arreu del món podran fer arribar les seves aportacions per contribuir a la redacció del nou text. L'1 d'octubre el comitè de redacció, format per experts, començarà a integrar esmenes i actualitzacions en el text. Aquesta versió se sotmetrà a l'examen d'un segon grup d'experts, el comitè de revisió. 

Finalment, un tercer grup d'experts, el Comitè d'harmonització, aprovarà el text definitiu, perquè s'enviï a les institucions col·laboradores perquè la validin. Aquest període s'estendrà fins al 28 de febrer de 2027.

Segons el president del CIEMEN, David Minoves, "els drets lingüístics no cauen del cel", i per això, "és tan necessari aquesta actualització". Minoves remarca que la Declaració "continua sent un referent trenta anys després, però el món ha canviat profundament; necessitem un instrument actualitzat que garanteixi que totes les llengües puguin viure amb dignitat i en igualtat de condicions en un context global cada cop més complex".

Per la seva banda, Vicenta Tasa, coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, directora de la càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i coimpulsora del projecte, ha afirmat que la declaració ha servit fins ara per augmentar la pressió sobre els estats i per contribuir a revertir les polítiques lingüístiques assimilacionistes i uniformitzadores de les seves minories lingüístiques. 

Relacionat amb aquest tema

"La IA ens ha igualat: la cultura catalana passa de ser no hegemònica a tenir un problema que tenen totes les cultures"

Ona Falcó

Tasa ha afirmat que "totes les persones tenim dret a viure en la nostra llengua en el nostre país. Els drets lingüístics són drets humans bàsics i previs a la possibilitat de gaudir-ne d’altres". Tasa reafirma que sense el reconeixement i garantia real dels drets lingüístics no són possibles altres drets humans de forma plena com ara la llibertat d'expressió, la participació política, o els drets a la cultura, l'educació, la salut i a un judici just.