Pedro Almodóvar: "M'he convertit en la meva pròpia musa"

"M'està passant més i més, que de cop i volta m'he convertit en la meva pròpia musa, cosa que no és grata, però els trets van per aquí". Pedro Almodóvar, que confessa que viu un "moment histèric" en la seva carrera amb una frenètica necessitat de fer pel·lícules, reconeix que ara mira molt més cap a dins d'ell mateix que abans. Si a Dolor y gloria (2019) va fer un exercici conscient d'autoficció, a Amarga Navidad es qüestiona a si mateix com a creador.

Aquí, un director de cinema escriu la història d'una directora de cinema, que escriu una història per rodar la seva primera pel·lícula. Ancorats en les seves realitats, el primer és una mena d'alter ego del director real, Pedro Almodóvar. La segona (Bárbara Lennie) és una espècie d'alter ego del director de ficció (Leonardo Sbaraglia). I tots dos vampiritzen la vida de les persones que tenen al voltant. Realitat i ficció entremesclades en la nova pel·lícula del cineasta manxec, en la qual, assegura, el que el "divertia més en alguns moments era ficar-me contra mi mateix".

Ver vídeo

La pel·lícula, amb Aitana Sánchez-Gijón en un paper clau, Milena Smit, Patrick Criado, Quim Gutiérrez i Vicky Luengo, és, en realitat, un provocador joc circular. Uns personatges d'aquesta ficció escriuen de les vides d'altres personatges de la ficció i alguns d'aquests estan inspirats en les vides reals de persones reals que envolten el director real, Almodóvar. No és laberíntic, tot s'entén a la perfecció, i s'intueix ben aviat que enmig d'aquest "donar voltes" entre la realitat i la ficció hi ha un creador preguntant-se algunes coses a si mateix, sobretot, si té dret moral a aprofitar la vida dels altres per a les seves pel·lícules.

Un ésser perillós

"Cada un té la seva resposta, que són els seus límits morals, i això no vol dir que el creador tingui dret a tot, no ho té", sentencia Almodóvar, que, no obstant això, reconeix que "aquest és un assumpte extremadament difícil, i d'això va la pel·lícula. Quan arriba una veta inspiradora que té a veure amb la realitat que envolta el creador i aquesta inclou altres persones, és molt difícil que en aquell moment pensi en les altres persones. Penseu en la idea. I això és bo i dolent".

Si ell ha estat o no just amb les persones del seu entorn que, d'alguna manera, estan reflectides en aquesta ficció, amb les seves vides, les seves afliccions, fins i tot els seus desconsols, és una cosa "que no descobreixes fins que la persona no t'ho digui. Un escriptor és un ésser perillós. Jo, quan escric per fer una pel·lícula, soc l'ésser més lliure de l'univers, encara que a la resta de la meva vida no ho soc. Soc bastant lliure, però no el més lliure de l'univers en absolut", sentencia. "L'altre dia vaig llegir una entrevista amb Emmanuel Carrère i deia que en una família on hi ha un escriptor hi haurà problemes, segur".

Jo, quan escric per fer una pel·lícula, soc l'ésser més lliure de l'univers, encara que a la resta de la meva vida no ho soc.

Els personatges d'Amarga Navidad parlen pel cineasta: "La realitat acaba sempre colant-se sense que te n'adonis", "només penso escriure de l'immediat", "només puc escriure des de la llibertat més absoluta" o "la meva vida no té sentit si no estic rodant" són frases que diuen els personatges de la pel·lícula, però que surten d'allò més íntim de l'autor.

Relacionat amb aquest tema

Així serà el futur MNAC: amb dos edificis connectats per un passadís cobert

ACN

"No vol dir que amb el meu cinema jo hagi fet autoficció, però sí que les meves pel·lícules es basen en moltes coses que són reals. És clar, la meva idea pot ser boja, unes mongetes que es fiquen de tot per arribar a estar en el mateix nivell que les redimides que entren al convent, que venen fetes un crist, però després tot això s'assenta sobre la realitat", diu i recorda a un personatge d'una pel·lícula anterior, "basat en una amiga meva, en una noia amb la qual jo vaig viure tres anys". El que va seguir va ser una història que no seria ni tan sols creïble en una pel·lícula d'Almodóvar i la recriminació que li va fer la seva amiga, "com t'has atrevit a fer això?" és el que li va dir. "Aquest és l'únic retret que he tingut".

A la vista de tanta reflexió sobre les filtracions de la realitat en la ficció és molt fàcil comprendre que parlar amb Pedro Almodóvar de la seva pel·lícula, d'aquesta o de qualsevol, és repassar també moments de la seva vida i de la seva intimitat creativa. "La meva vida s'ha reduït molt. El que m'envolta cada vegada és menor. O sigui, cada vegada veig menys gent, sopo per salut amb amics de tant en tant, això sí, però per mi l'exterior és el cine que veig, els llibres que llegeixo, les sèries que veig o els programes que escolto, i per mi aquesta és la realitat, i això és bastant realitat. I llavors miro dins meu, però m'agradaria no seguir fent-ho".

No està en el meu ADN, però m'agradaria molt en aquest moment fer una pel·lícula rabiosament política contra tot allò que ens envolta i que és espantós.

I ara dins seu troba la mateixa ràbia contra la demència que s'ha desfermat al món que milions de persones al planeta han trobat. "M'interessaria moltíssim trobar una idea que dinamités directament el president Trump i tota la gent que l'envolta. Crec que la violència que m'ha provocat aquest home no l'he conegut mai en la meva vida, i a més jo no soc un ésser violent, però, quan penso en ell només penso en la violència necessària per exterminar-lo. No està en el meu ADN, però m'agradaria molt en aquest moment fer una pel·lícula rabiosament política contra tot allò que ens envolta i que és espantós".

Hi ha un to apocalíptic en les històries que estic escrivint. Perquè evidentment, crec que vivim un dels moments més difícils de la nostra vida.

"Des de la democràcia, aquest és el pitjor moment en què hem viscut. Seria ideal que, ja que soc director de cinema, pogués fer alguna cosa pràctica i útil per a tots els altres, inclòs jo mateix. Potser ho faig, potser agafo i tinc una idea i... aquí hauria de fer-ho amb algú", declara i, al mateix temps, avança que està escrivint dos nous guions i que en tots dos "està molt present que vivim en un infern, un cert apocalipsi. Hi ha un to apocalíptic dins de les històries que estic escrivint. Perquè evidentment, crec que vivim un dels moments més difícils de la nostra vida".