L'estiu en què el públic decidirà si el boicot als festivals de KKR va més enllà del gest: "S'han de fer sacrificis"

Mentre continua el patiment dels palestins a Gaza, Superstruct Entertainment ven els abonaments per als seus festivals de música a Espanya. L'any passat, els assistents podien al·legar que desconeixien que Arenal Sound, O Son do Camiño, FIB Benicàssim, Viña Rock o Resurrection Fest pertanyien a una empresa del fons nord-americà KKR, que s'ha lucrat amb l'ocupació israeliana a través d'Axel Springer, segons Who Profits i altres organitzacions.

Aleshores, la pregunta era si el públic que havia comprat les entrades aniria als concerts —la resposta va ser sí—. No obstant això, en aquesta edició caldria plantejar-se si les adquirirà sabent els vincles de KKR. Pesarà més l'entreteniment o la solidaritat amb Palestina?

"Al final a la gent li és una mica igual. Lamentablement, vivim en societats en alguns aspectes molt egoistes, on prima el propi interès. Hi ha persones que tenen més sensibilitat i són solidàries, però la major part de la població està desmobilitzada i en molts aspectes és bastant banal. Això permet que passin coses que no haurien de passar, perquè no està disposada a comprometre's per causes que li són bastant alienes", explica Alberto Priego, professor de relacions internacionals de la Universidad Pontificia Comillas (ICADE). En canvi, una enquesta del Real Instituto Elcano reflectia fa mesos que el 82% dels espanyols qualificava de "genocidi" l'actuació d'Israel a Gaza. "És un compromís de paraula, no real. Som solidaris només de boca".

Relacionat amb aquest tema

La riñonera drogota de Frida, el caché de Los Planetas y otros secretos del FIB

Henrique Mariño

El periodista Nando Cruz es mostra caut sobre la reacció del públic, ja que "no es pot generalitzar ni pensar que tothom actuarà de la mateixa manera". No obstant això, assegura que alguns espectadors que van comprar anticipadament l'abonament del Viña Rock, abans de conèixer el vincle amb KKR i de fer-se públic el cartell, intenten recuperar els seus diners perquè "no volen ser partícips" o, com resa una petició a Change.org per al reemborsament de les entrades, "no estem disposats que els nostres diners, destinat al gaudi de la cultura i la música, acabi indirectament participant en el finançament del genocidi i la massacre de civils a Gaza".

David Martín, impulsor de la campanya, deixa clar en la plataforma que "d'haver conegut aquesta informació prèviament, molts de nosaltres no hauríem comprat l'entrada", per la qual cosa exigeix el reemborsament. "Si Viña Rock tria vincular-se a fons amb aquest tipus d'interessos, els assistents hem de tenir la llibertat i el dret a desvincular-nos financerament d'aquest esdeveniment", afegeix, perquè "no som còmplices". També ho han fet molts grups des que el maig passat El Salto desvetllés les relacions de KKR amb Israel i la seva participació en la "promoció immobiliària als territoris ocupats il·legalment en Palestina" a través d'Axel Springer. Uns altres han cancel·lat la seva participació després de conèixer-se, amb retard, el cartell d'aquest any.

Nando Cruz —que quatre mesos abans havia informat a El Diario que KKR havia comprat per 1.300 milions d'euros Superstruct Entertainment— assenyala que el Viña Rock és el festival sobre el qual s'exerceixen més pressió i boicots, al mateix temps que "durant dècades ha estat més compromès amb causes com la Palestina". Ajuda que els grups de punk i rock habituals siguin més reivindicatius en les seves lletres i actituds. "No obstant això, com més despolititzada és la música que sona en un altre tipus de festivals, més despolititzat és també el seu públic. Per tant, entenc que li importarà poc i potser acudirà a ells sense ser conscient que ha comprat entrades per a un festival que és propietat d'un fons inversor qüestionat pels seus negocis en territoris palestins".

Serveix d'alguna cosa que un espectador o una banda renunciï a un festival de KKR? "La decisió d'anar o tocar en un festival no s'ha de prendre intentant calcular si tindrà un efecte o no, sinó per determinar i fer veure a la gent que t'envolta de quin costat estàs. No pots calibrar de cap manera els efectes que pugui tenir a curt o llarg termini", afegeix Nando Cruz, autor del llibre Macrofestivales. El forat negre de la música (Península). "Les associacions que treballen en el boicot de determinats festivals i esdeveniments trien els seus objectius buscant l'impacte més gran. I tu, com a espectador o grup, si creus en aquesta causa has de confiar en l'estratègia dissenyada i decidir si participes o no. Ara bé, a la vida no fem totes les coses pensant que tindran un resultat immediat, sinó perquè ens fan sentir millor".

Nacho Vegas i la lluita col·lectiva

El músic Nacho Vegas està convençut que les decisions individuals "no tenen tanta importància" com les que "formen part d'una lluita col·lectiva i d'un moviment col·lectiu i organitzat —com BDS (Boicot, Desinversiones i Sancions), No Music For Genocide o Musikariak Palestinarekin—, les accions del qual van tenir molta força i més sentit i repercussió". Els gestos personals "responen una mica a com breguem amb les nostres pròpies contradiccions, per la qual cosa tenen importància per a un mateix, però no una influència o un recorregut més enllà", creu l'autor del disc Vidas semipreciosas, qui recorda que l'any passat alguns festivals van batre rècords d'assistència, alhora que hi va haver espectadors que "portaven banderes de Palestina".

"Seria bonic que hi hagués un èxode massiu que volgués replantejar-se les coses. No obstant això, cada persona és sobirana i no m'atreviria a criticar a ningú per anar o deixar d'anar a un festival de KKR. Tampoc als músics o als companys d'escena. En aquest sentit, he percebut tres postures: la dels artistes que van decidir cancel·lar les seves actuacions per una qüestió de principis; la dels que van decidir tocar i no es van pronunciar sobre aquest tema, encara que personalment poguessin estar en contra del genocidi; i la dels que van tocar, però que van sentir la necessitat de justificar-se i van emetre comunicats llarguíssims. Aquesta va ser l'actitud que més ràbia em va fer, perquè ells no eren l'important, ni tampoc la seva manera d'intentar rentar la seva consciència. Hi ha d'haver un posicionament, perquè l'aparent neutralitat està amb els genocides", afegeix Nacho Vegas.

El músic asturià creu que la responsabilitat hauria de recaure en els promotors dels festivals. "Han de ser conscients que, si et vens a un fons voltor, et poden passar aquestes coses, per la qual cosa després han de ser conseqüents. L'actitud del Viña Rock va ser cínica, mentre que el Sónar va tractar de portar-ho amb més dignitat", conclou Nacho Vegas, qui recorda que els tres fundadors del Sónar es van desvincular a l'octubre del festival barceloní. En la passada edició, també van cancel·lar la seva actuació una trentena d'artistes. Luis Costa, DJ i autor de l'assaig Dance usted (Cuadernos Anagrama), aventura que aquest any també podria haver-hi "incidències", encara que és "una incògnita". El 2025 van acudir 7.000 assistents més que l'any anterior, quan l'augment va ser de 32.000 persones.

Jazz Rodríguez creu que "la gent posa per sobre el seu temps d'oci" i que potser li és igual que els festivals siguin propietat de KKR. "He escoltat moltes persones que no estan disposades a renunciar al Sónar per la causa palestina. De veritat prefereixes passar-t'ho bé a costa del patiment del poble palestí? Em sembla malament la seva actitud, però tampoc jutjo ningú", afirma la cantant i guitarrista de la banda Mourn. No obstant això, no entén que els grups es prestin a tocar. "Jo hi renunciaria. Encara que et faci il·lusió, ja sortiran altres concerts. No és bo tocar en un festival que, en el fons, ha finançat un genocidi. Ho comprenc si no tens diners o feina, però el poble palestí és més important que un concert, malgrat que hi ha gent que, sense tocar, no arriba a final de mes. En el nostre cas, no hi hauríem anat, perquè no val la pena".

Guillermo Toledo i els "sacrificis personals"

L'actor Guillermo Toledo va ser vetat en la indústria audiovisual pel seu activisme, encara que ara és aplaudida la seva interpretació dels generals Yagüe i Miaja en la reeixida obra teatral 1936. La seva postura respecte a la reacció del públic és clara: "Cal estar disposat a fer sacrificis personals en l'activisme i en la militància, en cas contrari no serveix absolutament per a res. Si no estàs disposat a perdre els diners de l'abonament d'un festival, explica'm quina és la teva posició respecte al combat contra el genocidi del poble palestí". En el cas dels grups, també considera que "cal apel·lar a la responsabilitat personal i seguir pressionant als qui realment poden parar això, que són els governs".

"Ara bé, demanar-los que es mobilitzin i que prenguin accions reals en contra del genocidi, mentre tu segueixes participant econòmicament i netejant-te el cul amb la campanya BDS —que està a l'abast de qualsevol, amb aplicacions que t'indiquen quines són les marques que no s'han de comprar o els festivals de música als quals no s'ha d'anar—, doncs em sembla una mica hipòcrita. S'hi ha de posar el cos tant sí com no: des dels grups fins als mateixos organitzadors dels festivals, passant, per descomptat, pel públic", conclou Guillermo Toledo.

Com recordava en aquesta entrevista Jesús Núñez "el boicot a KKR és més simbòlic que efectiu, però els símbols també tenen importància". El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acción Humanitària afegia que la renúncia a un festival contribueix a fer veure a la societat israeliana que "el que està fent el seu Govern en el seu nom és inacceptable".