Barcelona reuneix experts d'arreu del món per analitzar el paper de la immigració en el futur de les llengües minoritzades

Com pot sobreviure el català en una societat cada cop més multilingüe? Com poden contribuir-hi les comunitats indígenes i les llengües de la immigració? Són dues de les preguntes que abordarà aquests dies el Fòrum de Diversitat Lingüística, una trobada internacional que reunirà a Barcelona experts, activistes, representants de comunitats lingüístiques i institucions d'arreu del món per analitzar la crisi de la diversitat lingüística i explorar noves estratègies per a la revitalització de les llengües minoritzades. 

Organitzat per Linguapax International en el marc del projecte europeu FOSTERLANG, el fòrum vol convertir-se en un espai de debat i cooperació per afrontar alguns dels grans reptes lingüístics del segle XXI, des de la pèrdua accelerada de llengües fins a la gestió del multilingüisme en societats cada vegada més diverses, com és el cas de la societat catalana. 

L'esdeveniment arriba en un moment especialment significatiu per a Catalunya, marcat per la preocupació pel retrocés de l'ús social del català. En aquest context, el català és un cas singular. És una llengua pròpia amb una important infraestructura institucional i educativa, però continua patint processos de minorització i de pèrdua d'usos socials. Alhora, conviu amb una llengua global com el castellà i amb centenars de llengües degut als fluxos migratoris.

Relacionat amb aquest tema

Com la Intel·ligència Artificial pot accelerar (o frenar) l'extinció de les llengües minoritzades com el català

Judit Castaño

"Tenim un centre de terminologia, tenim universitats que fan classes en català, tenim una escola en català, tenim teòricament tot el que té una llengua d'estat i, en canvi, la llengua es va perdent", assenyala Mònica Pereña, presidenta de Linguapax, en declaracions a Públic. "Aquí hi ha alguna cosa que no acaba d'anar o que no acabem d’entendre per què està passant", assenyala. 

Aquesta reflexió connecta amb un dels principals objectius del fòrum, la necessitat de buscar noves eines per afrontar situacions que no són exclusives del català. Els participants analitzaran experiències d'altres comunitats lingüístiques que també han desenvolupat estratègies innovadores per frenar el retrocés de les seves llengües.

"Es tracta de veure si això és un fenomen propi del català, que no ho és -avança-, i veure si en altres comunitats s'estan trobant estratègies que funcionin millor que les que hem fet servir nosaltres fins ara", explica. En aquest sentit, el fòrum va molt més enllà del cas català i busca connectar experiències internacionals de revitalització lingüística procedents d'Europa, Amèrica, Àsia i altres regions del món.  

Entre d'altres, el fòrum vol superar la idea que la defensa del català i el reconeixement de les llengües de la immigració són objectius incompatibles. Els organitzadors consideren que aquesta oposició és artificial i que la preservació del català pot anar acompanyat de la valoració de la diversitat lingüística. De fet, un dels punts és establir paral·lelismes entre la situació del català i la d'altres llengües minoritzades parlades per persones migrades, com el quítxua o l'aimara.

Relacionat amb aquest tema

"La IA ens ha igualat: la cultura catalana passa de ser no hegemònica a tenir un problema que tenen totes les cultures"

Ona Falcó

De fet, l'esdeveniment comptarà amb la participació de representants de comunitats indígenes i moviments lingüístics de diversos països, com Colòmbia, Mèxic, el Canadà o el Pakistan, entre d’altres. L'objectiu és construir consensos que facilitin tant la protecció del català com la visibilització de les llengües d'origen de les noves comunitats. Segons Pereña, aquestes llengües no haurien de ser percebudes com un problema, sinó com un actiu social, cultural i econòmic. "Si no som capaços de visibilitzar el valor que tenen les seves llengües i les seves cultures, difícilment els podem demanar que facin l'esforç de valorar la nostra", remarquen.

Un paisatge lingüístic europeu canviant

Per primera vegada, els programes europeus de protecció de la diversitat lingüística incorporen també les llengües de la immigració. Fins ara, aquestes llengües no acostumaven a ser considerades part del patrimoni lingüístic europeu, però l'augment de la diversitat a Europa ha obligat a replantejar aquesta visió.

Relacionat amb aquest tema

No parlar la llengua dels pacients afecta la precisió diagnòstica i la confiança en el metge, segons un estudi de la UPF

ACN

La iniciativa parteix de la constatació que les llengües parlades per les comunitats migrades formen ja part del paisatge lingüístic europeu i, per tant, també han de ser tingudes en compte a l'hora de dissenyar polítiques públiques i models de convivència lingüística.

Els organitzadors consideren que Europa ha mantingut sovint una mirada excessivament eurocèntrica sobre les polítiques lingüístiques i que és necessari incorporar nous enfocaments sorgits del sud global. Moltes d'aquestes experiències vinculen la llengua amb la defensa del territori, la memòria col·lectiva, els feminismes, l'ecologisme o els processos de descolonització.

Relacionat amb aquest tema

"El que fa que una llengua es parli és que sigui necessària o que la imposin"

Ona Falcó

Aquest intercanvi internacional permetrà posar en contacte realitats molt diferents però que comparteixen una mateixa preocupació: la supervivència de les llengües davant la pressió de les grans llengües globals.

En un context marcat per l'auge de discursos homogeneïtzadors i xenòfobs, la trobada buscarà noves narratives capaces de vincular la diversitat lingüística. "Igual que defensem la biodiversitat perquè aporta valor als ecosistemes, la diversitat lingüística també és un valor que cal preservar", conclou Pereña.