CULTURESComiat d'Aixalà, realitzador que deixa un llegat inesborrable

"Amb la seva feina ha fet somiar a milers de persones". Una metgessa, la doctora Maria González Cao parlava d'aquesta manera de qui ha estat fins dissabte el seu pacient, el realitzador Aixalà. 

Es va acomiadar d'ell amb una carta, llegida pel seu amic, el director de cinema Manuel Huerga, davant centenars de persones, la major part de les quals van anar a dir-li adéu vestides de negre, no en senyal de dol, sinó d'homenatge a un company que sempre anava així, amb roba negra, rigorosament, de cap a peus.

La doctora havia escrit sobre la lluita contra el càncer, que s'ha endut l'Aixalà a l'edat de 62 anys, i va explicar que en algun moment va pensar que gairebé guanyaven la batalla contra la maleïda malaltia, a més de manifestar agraïment a un pacient que va voler tractar de vostè i de senyor, per destacar el respecte que li  havia merescut la seva elegància, cultura, entrega i passió pel seu ofici.

Companys de professió, amics i familiars van omplir de gom a gom la sala del tanatori de Les Corts.  Van voler expressar de totes les maneres possibles el que era evident per tothom que va tractar el realitzador: que era un fora de sèrie respectat per tothom.

"Mai he sentit ningú parlar malament de l'Aixalà", van dir en veu alta i també en comentaris entre col·legues, posant l'accent en el poc corrent que això resulta en el món audiovisual.

Un acte de comiat on es va recordar el mestratge de l'Aixalà, no només per part de companys de feina. La seva filla única, Ares, a més d'expressar la seva estima i tristesa, va explicar com el perfeccionisme era sempre el seu objectiu. Una manera de fer que va recordar amb una frase ben seva: "no ens agraden les coses ràncies".

I és que, efectivament, Josep Miquel Aixalà, que s'identificava sempre amb el seu cognom, Aixalà, ha estat des de fa anys reconegut com un dels creadors audiovisuals i publicistes més destacats de Catalunya.

A l'acte de comiat es va poder sentir la seva veu, parlant d'ell mateix, dels seus estudis de medicina, de l'interès pel cinema, tot i que quan era jove, malgrat les hores que passava a la filmoteca, pensava que "no podia ser una cosa seria", de la decisió de marxar a París ...

Eren els anys setanta, que de vegades recordava amb nostàlgia. Aixalà va decidir marxar a la capital francesa per estudiar realització i muntatge de pel·lícules al  Conservatoire du Cinéma Français, i a la Universitat de Vincennes, on va poder  assistir a classes de professors com Jean Louis Commolli, Gilles Deleuze i Jean Paul Sartre, a més d'estudiar Filologia a La Sorbonne.

La reproducció en el mateix acte de comiat d'un fragment de la cançó de Moustaki Nous sommes deux va evocar aquells temps, per a qui els conserva a la memòria i els té com a referent.

L'Aixalà tenia arrels a Balaguer. "Titan de Balaguer, la Noguera i Sobirà" van cridar els centenars de persones que es van reunir per dir-li adéu, a invitació d'Arturo Duque, que es va estendre sobre el perfil del genial realitzador.

Després de beure dels erudits francesos, va tornar a Catalunya i va implicar-se en la combativa cooperativa cinematogràfica Germinal.  I anys més tard en el naixement de TV3. Qui tingui edat suficient és gairebé impossible que no recordi programes com Estoc de Pop o  Arsenal. "Era el millor, perquè coneixia els clàssics", van dir els que el coneixien a fons.

Treballava aleshores en estreta col·laboració amb Manuel Huerga, de qui sempre va parlar amb indissimulada estima. Amb ell també va fer pel·lícules com Buñuel, Gaudí i Salvador. Amb aquesta darrera, sobre l'activitat política i execució de Salvador Puig Antich, van aconseguir el premi Barcelona al millor muntatge i la nominació al premi Goya en aquest apartat.

A més de pel·lícules, programes de televisió i anuncis, Aixalà ha deixat algunes imatges icòniques pel record, com les de la pel·lícula Barcelona, que va dirigir pel Comitè Olímpic de Barcelona 92 amb motiu de l'adjudicació dels Jocs a la capital catalana.

Un llegat inesborrable ha deixat aquest realitzador, reconegut amb premis de les indústries del cinema i la publicitat, en festivals com Cannes, Sant Sebastià, Nova York o el Art Directors Europe. En 2015, l'Acadèmia del Cinema Català el va distingir com a membre d'honor i uns mesos més tard va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi  de la Generalitat, "pel conjunt de la seva activitat en el sector de la comunicació audiovisual".

En els darrers anys ha estat director d'imatge del canal GolTV, del grup Mediapro, tasca que combinava amb l'exercici de la docència en la Escola Elisava.

"Has fet el que has volgut, has menjat el que has volgut, has viatjat per tot arreu", "pots descansar tranquil", li va dir la seva gent. "No sobra ni un fotograma".