La crisi de l'habitatge, el factor clau que explica perquè s'ha disparat el sensellarisme a Barcelona

Més de 6.700 persones dormen al carrer a Catalunya, segons va revelar recentment el Síndic de Greuges. D'aquestes, prop de 2.000 ho fan als carrers de Barcelona, un 43% més que el 2023, segons el recompte realitzat per Arrels Fundació. La xifra, obtinguda la nit del 3 de desembre, no inclou les persones que passen la nit en infrahabitatges, dins del cotxe o en espais abandonats. Després de la publicació d'aquestes dades, de la nova ordenança de civisme de l'Ajuntament ―que, segons les entitats socials, pressiona més les persones sense llar― i del desallotjament d'assentaments com el de l'institut B9 de Badalona o el del parc Joan Miró de Barcelona, el sensellarisme s'ha posicionat al capdamunt de l'agenda mediàtica i tothom es pregunta per què s'ha agreujat aquesta problemàtica.

És el resultat d'un còctel que, segons l'investigador de l'Institut Metròpoli Albert Sales, mescla la crisi de l'habitatge, la manca de recursos destinats a la protecció social i un sistema d'acollida migratòria que genera exclusió social. "Fa anys, s'associava a causes individuals i problemàtiques complexes, però el sensellarisme és un problema d'habitatge. Si pugen els preus de compra, pugen encara més els lloguers de pisos i, en última instància, els preus del lloguer d'habitacions. Per tant, gent que havia estat al carrer, però que aconseguia estabilitzar-se una mica, ingressar uns pocs diners i llogar una habitació, ara ja no pot fer-ho", argumenta l'expert. Segons dades d'aquest octubre del portal immobiliari Fotocasa, a la capital catalana el preu mitjà d'una habitació se situa en els 648 euros i no baixa dels 500 en cap barri.

Un equip de 600 voluntaris d'Arrels va recórrer els barris de la ciutat i va comptabilitzar 1.982 persones sense llar. Dos anys abans, la xifra era de 1.384, és a dir, gairebé 600 persones més que avui no disposen d'un sostre on protegir-se del fred o dels aiguats, sentir-se segures davant possibles violències, tenir intimitat o guardar les seves pertinences. Aquestes dades també superen les facilitades per l'Ajuntament de Barcelona una setmana abans, que va registrar 1.784 persones dormint al carrer: unes 200 menys que Arrels, però igualment un 33% més que el recompte municipal de l'any anterior.

La fotografia del sensellarisme a Barcelona

Segons Arrels, "la fotografia general del sensellarisme de carrer a Barcelona ha canviat els dos últims anys": hi ha més persones dormint al ras, però s'han distribuït diferent. "Després dels desallotjaments que s'han portat a terme al Parc de la Ciutadella, a l'Estació del Nord, el Parc Joan Miró o el Centre de Primera Acollida de Nou Barris, detectem que hi ha persones que s'han hagut de desplaçar", explica el comunicat que va emetre l'entitat el passat 10 de desembre. Ciutat Vella ha deixat de ser el districte amb més persones que dormen a la intempèrie (372); ara ho és Sants-Montjuïc, amb 489 en total. És aquí on trobem el gran grup de persones que viuen en una vuitantena de tendes de campanya a la Zona Franca. El grup municipal del PP va demanar-ne el desmantellament a l'octubre.

L'entitat alerta que aquestes són "xifres de mínims", ja que no s'ha arribat a tota la totalitat de la muntanya de Montjuïc, on saben que "moltes persones intenten trobar un espai per descansar". El comunicat també adverteix de "noves dinàmiques en el sensellarisme de carrer", com els agrupaments de persones en diversos punts de la ciutat o en tendes de campanya. Si som estrictes, aquests no són considerats assentaments: per a ser-ho, han de ser espais amb certa estabilitat i estructures.

Arrels atribueix el desplaçament del sensellarisme a les polítiques d'ordre i neteja de l'Ajuntament de Barcelona, com el Pla Endreça o la nova ordenança de civisme, que, des del seu punt de vista, implicarà "més pressió per a les persones que viuen al carrer". Ja ho explicava la directora de l'entitat, Beatriz Fernández, en el comunicat del 10 de desembre: "Les polítiques d'actuació a l'espai públic transmeten missatges, tant a l'opinió pública com a les persones sense llar. Fer actuacions de neteja i seguretat per pal·liar el sensellarisme transmet un missatge que és estigmatitzant. No resol el problema ni de bon tros, més aviat l'agreuja".

Qui viu al carrer a Barcelona?

Sales apunta que la diversificació dels perfils de persones que viuen al carrer és una mica "fictícia". "Als 90, es parlava d'homes de mitjana edat, amb problemes de salut mental i addiccions i que fa molt que no treballen. Però el sensellarisme té una relació molt estreta amb les altres formes d'exclusió de l'habitatge. Estar al carrer et fa molt visible, però no sabem quantes famílies hi ha vivint en una sola habitació, quantes persones relloguen llits per hores... El que tenen en comú totes és que no tenen un allotjament digne i estable. El que passa és que ara ens sobta veure persones al carrer que anteriorment estarien ocultes en immobles, però ara no tenen altra alternativa", explica.

Arrels publicarà el 2026 un informe qualitatiu sobre el perfil de persones que viuen al carrer, però les darreres dades publicades el 2024 en l'estudi Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat sense llar, denoten que el més comú és ser home, de 43 anys de mitjana i estranger. De fet, el document apunta que "el 74% de les persones que viuen al ras són migrades", és a dir, de fora de l'Estat espanyol.

Relacionat amb aquest tema

Més de 6.700 persones viuen al carrer a Catalunya, segons el Síndic de Greuges

Públic

Públic ha tingut l'oportunitat de parlar a la fundació Arrels, al barri del Raval, amb en Vadym, de 56 anys i d'origen ucraïnès. Va arribar a Espanya fa gairebé 24 anys, 16 dels quals a Barcelona. Al seu lloc d'origen era pescador, però va marxar a la recerca d'una millor qualitat de vida. Aquí va treballar durant molts anys en diverses feines, com a ajudant de cuina, per exemple, fins que va patir un accident de cotxe que li va trencar les clavícules i li va deixar seqüeles greus a l'esquena. El van haver d'operar diverses vegades, va estar de baixa una llarga temporada amb molts dolors, però encara no li han reconegut la discapacitat. Com que van finalitzar les seves ajudes i no tenia possibilitat d'estalvi ni una xarxa familiar o d'amistats a Catalunya, aquest agost no va poder assumir el lloguer i es va quedar al carrer. 

"Vaig anar a dormir sol al moll de Barcelona. Ara vinc a Arrels a dutxar-me i rentar-me la roba i dormo dues nits en una pensió a Badalona, però vull trobar una feina que l'esquena em permeti fer i una habitació", explica en Vadym. A la trobada se'l veu animat, no para de repetir que l'únic que vol és treballar, sigui com a vigilant de pàrquings o conductor, per poder sortir de la situació en la qual es troba. L'ucraïnès no fa massa temps que viu al carrer i ho té més fàcil per tornar a començar que una persona en situació de sensellarisme i pobresa cronificada. Segons Arrels, sis mesos sense sostre "deterioren greument la situació de les persones". El seu cas demostra com qualsevol persona, si passa per un moment emocional, vital o econòmic i no té cap xarxa, pot quedar-se al carrer d'un dia per l'altre.

Com pal·liar aquesta problemàtica?

"Crear més serveis no redueix el sensellarisme a les grans ciutats. De fet, hem vist com en els darrers anys ha pujat en paral·lel el nombre de persones sense llar i el nombre de places residencials i de serveis", explica Sales. Des del seu punt de vista, la "resposta" més lògica "no és la solució", ja que hi ha "causes estructurals", com la crisi de l'habitatge, que s'estan agreujant. Per aquest motiu, proposa tres línies de treball: en primer lloc, a banda de construir més habitatge social, cal un "marc regulador" dels preus de compra i de lloguer. "El full de ruta està assenyalat, una altra cosa és que es vulgui fer", apunta. Aquest desembre el Parlament va validar la regulació del lloguer de temporada i del d'habitacions per garantir que tinguin topall de preus.

En segon lloc, cal estendre la "protecció social", és a dir, "un sistema més sòlid de garantia de rendes". I, per últim, millorar l'acollida migratòria perquè no generi "exclusió social". L'expert afegeix, d'altra banda, que també es poden desenvolupar "estratègies de prevenció secundària", "habitatges destinats a la sortida del sensellarisme" i més coordinació territorial. "Falta lideratge supramunicipal. Hi ha moltes ciutats que miren cap a l'altra banda", conclou.

Pel que fa a Arrels, l'entitat proposa "invertir en habitatge públic, planificant solucions específiques per a persones que viuen al carrer"; "modificar la normativa" de la Mesa d'Emergències Socials de Barcelona perquè les persones sense llar també puguin fer ús d'aquest canal; "no condicionar l'accés als recursos al padró"; "desenvolupar ordenances de civisme que no criminalitzin" el sensellarisme; "obrir espais diürns i nocturns de baixa exigència"; més coordinació entre les administracions i, per últim, l'aprovació de la proposició de llei de lluita contra el sensellarisme, que s'està tramitant al Parlament des de fa gairebé quatre anys.