Creixen les denúncies per islamofòbia a Catalunya mentre l'odi troba terreny fèrtil a les xarxes socials

Les denúncies per islamofòbia s'han multiplicat per més de tres a Catalunya des que els Mossos d'Esquadra van començar a registrar específicament aquest delicte d'odi el 2022. El primer any se'n van comptar 22; el 2023 en van ser 36, i el 2024, 72. La policia catalana, en unes declaracions a El País, va atribuir aquest creixement al bon funcionament dels canals de denúncia i a una major conscienciació, alhora que les xarxes socials s'han desenvolupat com un terreny fèrtil per a la difusió de missatges racistes i xenòfobs.

El professor a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Jordi Mir, per la seva banda, no pot garantir que aquest increment vagi lligat a una voluntat més àmplia de denúncia o bé a una crescuda generalitzada dels casos. Pot ser l'una o l'altra o poden ser totes dues. Tanmateix, sí que percep una reacció més radical per part de determinats sectors que es topen amb una nova realitat "que no accepten".

"S'estan traspassant línies. Històricament, ha existit islamofòbia a la nostra societat, però hi ha moments en què s'accentua. Ara ens trobem en un episodi d'aquests, que té molt a veure amb el creixement de l'extrema dreta", assegura. L'anomenada "cacera al moro" que ha viscut el municipi de Torre Pacheco (Múrcia) o l'atac contra la mesquita de Piera, que havia d'inaugurar-se aquest estiu, són dues mostres evidents de la intensificació d'un clima violent i discriminatori a l'Estat.

L'auge de l'extrema dreta

Segons el darrer Baròmetre d'Opinió Política del CEO, publicat aquest juliol, Aliança Catalana es dispararia fins als 10-11 diputats si ara se celebressin unes eleccions al Parlament de Catalunya. El discurs xenòfob de Sílvia Orriols ―igual que el de Santiago Abascal (Vox)― està calant entre la societat catalana, que "busca responsables del mal que pateix la societat". "Es criminalitza allò diferent, que és vist com un 'risc' per a la societat. Tampoc podem obviar d'aquest context episodis històrics molt llunyans com l'expulsió dels moriscos o les conversions forçades. Hi ha una llarga tradició d'identificar la puresa, de seleccionar allò que és acceptable. Justifiquen els atacs a tot el que no sigui desitjable per a ells", continua Mir.

Des del punt de vista d'Omar Elabdali ―activista de Ripoll nascut al Marroc―, hi ha diversos factors que potencien la islamofòbia a Catalunya: "l'ascens d'un partit d'extrema dreta que vincula islam i delinqüència; la desinformació a les xarxes, especialment des que X va canviar de propietari, i la lògica dels algoritmes que reforcen la polarització. Tot plegat crea una tempesta perfecta per a la propagació de l'odi". Alhora, Elabdali considera que hi ha "molta infradenúncia" i que la xenofòbia popular es veu legitimada per determinats discursos que es reprodueixen a les institucions públiques o al Parlament.

"Les institucions públiques sovint estan encotillades pels interessos polítics de qui les governa. Fan el que poden, però de forma molt desigual. Fan campanyes com el pla Kanpai per respondre a la suposada inseguretat generada per la multireincidència, però no actuen amb la mateixa contundència contra la desinformació i els discursos d'odi", assegura l'activista.

Les xarxes socials com a catalitzador

Segons la policia, els discursos d'odi a les xarxes es retroalimenten amb les notícies falses. "Pengen un incident, diuen que ha passat a França i repeteixen una vegada i una altra que l'autor és marroquí. Però després ho analitzes, i descubreixes que va ser fa quatre anys, a Bèlgica, i que l'autor no és marroquí", explicava el subinspector dels Mossos Xavier Audina a El País. Les xarxes socials són plenes d'informació no contrastada i de perfils anònims, i la unitat encarregada de detectar els delictes d'odi digitals assegura haver identificat usuaris que actuen repetidament.

"Lex xarxes tenen un paper clau. La manca de verificació i la viralització de les notícies falses, la compra de bots i la fe cega en líders en grups de WhatsApp ha generat un ecosistema on l'odi es propaga ràpidament", defensa Elabdali. Un bon exemple és el dirigent del moviment supremacista, xenòfob i neonazi Deport Them Now UE, Christian L.F., que va ser detingut a Mataró la setmana passada per un presumpte delicte d'incitació a l'odi després de difondre un comunicat per Telegram on instigava a la "cacera" a Torre Pacheco.

Preocupa especialment la difusió d'aquests missatges entre la població més jove. Segons dades oficials, el 20% de les persones identificades pels Mossos d'Esquadra pels 813 delictes d'odi denunciats durant el 2024 a Catalunya eren menors d'edat. El motor de discriminació que més va créixer va ser la LGTB-fòbia, seguida del racisme, la islamofòbia, la discriminació política i el sexisme, entre altres.

Com combatre els discursos d'odi?

Elabdali reitera que la lluita contra els discursos d'odi passa, necessàriament, per combatre la desinformació. "A Ripoll ha nascut Teixim Ripoll per fomentar la convivència i lluitar contra els discursos que estigmatitzen. També Unió Contra el Racisme i la Xenofòbia (UCFR) està creixent arreu de Catalunya. Fan una feina molt important de denúncia, formació i mobilització", explica. Preguntat per quines mesures cal aplicar amb urgència, l'activista reclama "blindar les institucions". "No pot sortir de franc difondre odi des de càrrecs públics", afegeix.

L'associacionisme educatiu i Òmnium Cultural ―a través de l’Escola de Formació Guillem Agulló― van presentar al febrer la guia Cap lloc per l'odi, una eina per fer front a la xenofòbia i l'extrema dreta. Els autors van alertar que determinats discursos penetren amb molta facilitat entre els joves i, per aquest motiu, van destacar la tasca que duen a terme els agrupaments escoltes i els esplais a l'hora de fomentar el pensament crític i crear espais segurs on es promouen valors d'igualtat i respecte.

En aquest sentit, Mir considera que, en la proximitat, no hi ha res millor que el "coneixement" i la "relació". "Veiem clarament com es desactiven els discursos d'odi quan la persona que els emet o que els justifica està en contra dels musulmans, però diu que el seu veí Mohamed és molt bona persona. A partir de tenir una relació estreta generada en un club esportiu, en l'associació de pares i mares de l'escola, on sigui, es poden canviar posicionaments xenòfobs", reflexiona.

Pensant en els mitjans de comunicació, les xarxes socials, els mítings o els discursos a les institucions, el professor admet una major dificultat per combatre els discursos d'odi "si no es fa una feina de debat". "Hi ha diferents nivells de treball, però bàsicament és no deixar-los passar. Hem de ser conscients que aquesta mena de missatges fan molt mal, encara que qui els difongui pensi que és teatre inofensiu", conclou.