Medi AmbientLa construcció de pisos al pulmó verd de Badalona posa els veïns en peu de guerra

Fa tot just 20 anys que Badalona va guanyar el seu espai verd per excel·lència. Després d’anys d’expropiacions i d’una forta lluita popular, Ca l’Arnús es convertia en un parc públic sota la qualificació de parc metropolità. Ara, la recuperació econòmica ha fet saltar totes les alarmes ja que dues parcel·les a tocar d’una de les entrades del parc són de propietat privada i una promotora preveu construir-hi 55 pisos. Veïns i entitats ecologistes han engegat una campanya de recollida de signatures per preservar l’espai verd amb el nom Salvem Ca l'Arnús de l'especulació urbanística. Ja han signat gairebé tres mil persones.

"Els veïns no coneixen el projecte, la gent ha de poder posicionar-se sobre si és una bona idea treure espai verd per construir pisos"

"Això mutilarà el parc i mutilarà una entrada emblemàtica com és el passeig dels plataners", diu Francesc Alfambra, president de l’Associació Els Verds de Badalona. "Els veïns no coneixen el projecte, la gent ha de poder posicionar-se sobre si és una bona idea treure espai verd per construir pisos", afirma Serena Spedo, veïna de la zona i membre del col·lectiu Més Verd Urbà. Els veïns recorden que cada vegada s’ha anat perdent part del parc públic ja que fa uns anys que s’hi va construir una escola i ara també hi ha uns mòduls prefabricats que pertanyen a un institut. Tot i que és una ocupació temporal, mentre no arribi l’edifici definitiu del centre de secundària, els barracons es quedaran dins del parc.

Veïns i entitats es mostren totalment contraris a la construcció d’habitatges en aquestes parcel·les que formen part del parc. Asseguren que el projecte significarà la tala d’arbres centenaris i que l’actuació prevista "impacta severament i de manera irreversible sobre els valors paisatgístics i el patrimoni cultural de l’entorn del Parc de Ca l’Arnús". Així ho van transmetre en les al·legacions que Els Verds van presentar a la modificació urbanística.

"Impacta severament i de manera irreversible sobre els valors paisatgístics i el patrimoni cultural de l’entorn del Parc de Ca l’Arnús"

Els col·lectius ecologistes i el veïnat reclamen que s’expropiï o que es faci una permuta de terreny. Des dels Verds recorden que va passar una situació semblant al Turó de l’Enric, un altre espai natural de la Serralada de Marina on hi ha terrenys privats i on es va iniciar una forta mobilització ciutadana per aturar la construcció d’un supermercat. Finalment, el projecte es va aturar.

El procés s’arrossega des del 2009

El parc ocupa unes 11 hectàrees, tres de les quals pertanyen a Can Solei i vuit a Ca l’Arnús. L’ordenació d’aquesta part del terreny prové del 2009 quan es va aprovar una modificació del Pla General Metropolità que va permetre a l’Ajuntament de Badalona ocupar l’espai per accedir al parc des del carrer Sant Bru, l’antiga Nacional II. En aquest procés, es van concedir dos solars a banda i banda de l’entrada del parc amb dret edificable. Però va arribar la crisi econòmica, i aquesta parcel·la continuava buida. Durant força temps, només s’hi ha pogut veure una caseta que pertany a una immobiliària.

A l’iniciar-se la recuperació econòmica -prèvia a la pandèmia-, la propietat va manifestar la intenció d’edificar a la zona. Tot i que es va debatre amb el veïnat, finalment al ple municipal es va acabar aprovant una altra modificació urbanística. Es podrien construir 55 pisos de planta baixa més dos pisos. L’Ajuntament defensava que s’ampliaria en gairebé 900 metres quadrats la superfície destinada espais lliures públics. Un canvi urbanístic que no va satisfer als col·lectius ecologistes.

Ara, quatre anys després, el projecte ja ha passat tots els processos i ha rebut el vistiplau de la Generalitat. "És cert que al ple es va millorar el projecte perquè s’han concentrat les finques edificables a l’entrada del parc però el mur i la porta formen part del patrimoni i això no es pot tocar", lamenta Alfambra.

Discrepàncies al Govern municipal

El Govern municipal -PSC, Comuns, ERC, Junts- no té un posicionament conjunt sobre aquesta problemàtica. L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, creu que és massa tard per tirar enrere un projecte urbanístic que ja està en marxa des de fa temps. Guijarro recorda que el propietari té un dret adquirit. "Quant costaria expropiar un privat, 6 o 7 milions d’euros?", es pregunta l’alcalde assegurant que seria difícil demostra l’interès general per aturar el projecte.

"A ningú li agrada perdre part del parc però l’ajuntament el que no pot fer és anar comprant i expropiant cada vegada que hi ha un problema a la ciutat"

El líder socialista té el suport d’ERC que quan es va aprovar la darrera modificació del PGM liderava la regidoria d’urbanisme. "A ningú li agrada perdre part del parc però l’ajuntament el que no pot fer és anar comprant i expropiant cada vegada que hi ha un problema a la ciutat", diu el republicà Àlex Montornès. Els altres dos membres del govern, Comuns i JuntsxCat no són tan contundents. Deixen la porta oberta a buscar alternatives, encara que la tramitació del projecte estigui força avançada.

"Ens pensàvem que la política era l’art de complir amb els somnis col·lectius i en canvi s’està convertint en gestionar negocis privats", lamenta Francesc Alfambra d’Els Verds. Les entitats no descarten organitzar mobilitzacions per fer pressió perquè el projecte s’aturi. "Volem convocar una manifestació dins del parc per mostrar el que perdrem si es construeix aquí dins", anuncia Alejandra Fernández, del col·lectiu Més Verd Urbà.