Es consolida la regulació de l'accés als espais naturals per evitar-ne la massificació

Després de la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències, l'interès per la natura no ha parat de créixer a Catalunya. Els espais i parcs naturals han sumat més visites, i l'augment sostingut ha obligat a accelerar la implantació de mesures de regulació per evitar la degradació dels espais i garantir una bona convivència entre visitants, biodiversitat i població local. A mesura que els límits d'accés, les reserves anticipades i la presència d'informadors es consoliden, les administracions comencen a recollir els fruits d'un model que, tot i no estar exempt de resistències inicials, cada vegada sembla generar més consens.

"L'aprovació de regulació no serveix de res si no va lligada a un acompanyament, a una aclimatació al compliment", alerta Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. En aquest sentit, el responsable de la Generalitat posa en valor el treball previ de conscienciació, amb campanyes de comunicació "quan la persona està al sofà", el primer dels quatre eixos amb els quals treballen. "Si fa una cerca o està navegant, que li surti l'opció de visitar l'espai i saber la normativa", afegeix.

El segon eix és que un informador li recordi la normativa un cop ja ha fet la reserva, per la qual cosa n'hi ha un centenar a Catalunya. El tercer és sancionar "si algú decideix deliberadament i conscient incomplir la llei", per la qual cosa els cossos de seguretat han d'estar coordinats amb els informadors. Finalment, que la multa arribi i s'hagi de pagar. "Tot això és imprescindible perquè la regulació funcioni", insisteix. "El problema és que, si no sanciones, la resta de gent es pregunta per què ha de complir a norma, i es genera un efecte eco", afegeix.

A mesura que les mesures s'implementen "es va notant al territori" i permet avançar cap a què hi hagi "una conducta". I és que el pas dels quatre als vuit milions de catalans, que a més tenen més mobilitat, ha suposat un salt important en aquest àmbit: "Allò que fa 50 anys era molt més fàcil de divulgar ara és diferent", afegeix. A més, Vilahur destaca que la població és molt més diversa i té costums d'origen varis, i això els provoca que hagin de ser "molt més conscients i atents". 

"L'espai és el mateix i cada vegada hi ha més gent. O regulem o no ens en sortirem", afegeix Joana Barber, cap del servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que celebra el funcionament d'aquestes mesures. Aposta per "fer coses diferents", com que no tothom vagi als mateixos indrets, o als mateixos punts de cada lloc, per exemple. "Proposem un seguit d'actuacions perquè la gent pugui triar. Creiem que el resultat és positiu, però, així i tot, queda molta feina", afegeix.

En aquest sentit, Barber insisteix molt en la qüestió de la comunicació, on demana incidir perquè "hi ha gent que hi ha coses que desconeix". "No ens en sortim que la gent entengui que no pot ser. Això ens costa molt", admet. "No podem tancar l'accés perquè el dret a la mobilitat el té tothom. No ens en sortim que la gent entengui, no que no vingui, sinó que canviï una mica el pla", ha afegit. 

"No ens en sortim que la gent entengui, no que no vingui, sinó que canviï una mica el pla"

En aquest sentit, Josep Casanovas, vicepresident primer de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), destaca  que es fan campanyes constants des de tots els àmbits, especialment des de la pandèmia fins a l'actualitat arran del "boom d'accés a la natura". Destaca que estan coordinats amb Bombers de la Generalitat i el Grup d'Actuacions Especials (GRAE), i darrerament han fet algun simulacre per conscienciar també sobre rescats a la muntanya i al medi. "Si hem de continuar fent campanyes vol dir que encara no estem en el punt òptim", admet el responsable. 

L'impacte sobre el medi depèn tant de la variable del nombre de persones, que ha augmentat en "una reconnexió amb la natura i la salut", com del temps que hi estan i què hi fan, diu Vilahur. Destaca que els parcs naturals tenen molts milers de visitants, però també la gent ha "retornat" a les aigües interiors, a les gorgues i els rius, i puja les muntanyes "més que mai". "Si generen menys impacte, per molt que siguin més, podem reduir l'impacte total, i aquí és on hem entrat. Per molt que hi hagi més gent, si l'impacte és més baix, el total serà més baix", reivindica.

D'aquí ve l'aposta per "desestacionalitzar, controlar els usos, i afavorir el valor ambiental", que la gent percebi aquests elements de "diversitat biològica" és el que fa que tinguin "impacte per persona molt menys gran". Vilahur destaca també el factor de "l'experiència del visitant", puix ara ens podem trobar que hi hagi molta gent en pocs metres quadrats: "Quan has fet aquest pas d'anar a la natura, també vols anar més tranquil". En aquest sentit, alerta que hi pot haver usuaris que es desvien d'un camí massa transitat i passen per una zona protegida o el camp d'un veí. "Si fan drecera fan un impacte al terreny que costa de recuperar molt", alerta.

Relacionat amb aquest tema

Un estudi constata l'excés de visitants al cim del Puigmal a l'estiu i proposa mesures correctores

Públic

La nova cultura qualla entre els usuaris

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural explica que sempre que implementen mesures hi ha tres etapes. Primer es negocia i els actors valoren els punts positius i negatius, i després en la implementació hi ha "un cert pànic": "En la reordenació del sistema es mouen peces i hi ha una mica de caos, gent que tenia privilegis o costums que queden modificats…". Però, "si l'ordenació és correcta", assegura que al cap d'uns pocs mesos "agafa pòsit, s'asseu i dissipa la possible crispació". 

Al cap d'un any, quan els informadors avaluen el comportament del visitant, ja s'observen canvis. "A més, no només veuen positiva la regulació, sinó que molt demanen que s'incrementi", assegura Vilahur. Així, davant la por inicial i després d'uns mesos, "el costum passa a adquirir-se i la gent ja ho veu com un element que forma part del seu funcionament". De fet, assegura que a "actors que han volgut revertir aquests canvis, altres membres de la societat els han anat a demanar mantenir-ho".

Barber afegeix que, un cop fas cas a les recomanacions i les interioritzes, "vetlles perquè els altres les segueixin". "Hi ha molta gent que diu que hem de ser més estrictes, o fer pagar més o fer més sancions", afegeix la cap del servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, destacant que la seva voluntat és que qualli a través de missatges positius i no de sancions. "Un cop la gent ho fa és molt més conscient i demana que l'altre també ho compleixi", insisteix, destacant que els infractors són un percentatge molt petit.

Des de la FEEC destaquen que l'acollida depèn de cada col·lectiu perquè són una federació multidisciplinar, però creuen que "s'ha d'entendre, no hi ha una altra": "Estem en un país petit, som molts i sortim moltíssima gent cada cap de setmana, passem del milió al medi natural", diu Casanovas. "Preferim una regulació, encara que sigui una mica dolenta, abans que una prohibició total", afegeix.

Relacionat amb aquest tema

El boom de l'escalada intensifica la seva regulació en espais naturals

Marc Font

Diversos casos d'èxit

Vilahur destaca casos que han funcionat darrerament, citant l'accés per pista al Cap de Creus, la regulació al Parc Natural de l'Alt Pirineu o la del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que "ja forma part de l'experiència de gestió d'usos". "Allò que podia semblar un problema, que no pots pujar sense servei de taxi, ara forma part d'experiència d'anar al parc natural", reivindica. Casanovas apunta que serà preferible que avui es pogués fer el servei amb autocars, "però fa anys que funciona i fa la seva tasca".

Barber posa d'exemple l'accés al pantà de Sau. "Teníem sempre molts problemes de convivència de la mateixa gent que hi accedia a utilitzar l'espai. En haver-hi regulació, informadors… ha fet que la gent que hi va realment sigui la que vol estar en contacte amb la natura, no un lloc simplement on no el molestin", reivindica sobre la mesura dissuasiva que s'hi ha implementat. En aquest cas, es va optar per fer que el pàrquing fos de pagament i s'hagués de fer reserva prèvia perquè la gent tingui "una visita agradable": "Has de pagar cinc euros per tot el dia i saps que tindràs lloc".

També reivindica aquest model Casanovas, citant el cas de l'aparcament de la Molinassa a la zona de la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà. Abans quedava col·lapsat i ara s'ha fet un "pàrquing dissuasiu inicial" per aquells que van d'Areu fins a la Pica d'Estats. També destaca altres disciplines, com les vies ferrades, que depenen d'un parc natural o d'un ajuntament, i tenen uns límits diaris, sobretot en temporada alta. "Totes aquestes són idònies. La gent ho ha d'entendre, i ho entén, en general, que totes es fan per un bé, per protegir el mateix medi o la fauna", celebra.

En qualsevol cas, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural destaca que cal ser molt pedagògics quan hi ha un procés d'integració. I cita el cas de la Garrotxa, on quan es vol fer una rehabilitació s'informa el parc per si és viable. "Paisatgísticament, tens una percepció que és diferencial, veus que té encant, i segurament és perquè no hi ha distraccions urbanístiques", reivindica sobre aquesta comarca.

Mesures en revisió constant

El responsable de la Generalitat destaca que treballen des de la perspectiva de la "gestió adaptativa" en la qual es revisen totes les mesures de forma periòdica. Alerta que les mesures que fa 20 anys podien ser molt útils ara poden no ser-ho, ja que hi ha hagut molts canvis a nivell turístic i econòmic, i també mediambiental, amb l'augment d'un grau del clima i menys dies de fred. "És necessari que revisem constantment les polítiques perquè s'adaptin a la realitat social i biològica", insisteix, posant d'exemple el Parc Natural de l'Alt Pirineu: "No és el mateix que fa vins anys. Demogràficament, hi ha població més envellida i més segones residencies".

En aquest sentit, Vilahur també posa en valor l'aprovació aquest maig del Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de Cap de Creus, que amplia fins a 300 hectàrees l'àrea de protecció integral. La mesura té una vigència de quatre anys, y estableix la regulació dels usos a partir d'aquest estiu. Com a curiositat, dues càmeres equipades amb intel·ligència artificial vigilen que es compleixi, en el marc d'un projecte pilot. Per garantir un entorn tranquil per la biodiversitat, no estan permeses les motos d'aigua, però amb algunes excepcions: "Potser això no funciona i ho podem revisar d'aquí a quatre anys. La societat ho demanava així no les hem prohibit del tot", justifica.

Relacionat amb aquest tema

El boom consolidat de les curses de muntanya

Marc Font

El responsable també destaca la coordinació intraadministrativa davant de totes aquestes mesures: "Treballem de manera més coordinada que mai, la conversació de la natura es fa entre tots". Coincideix Barber, que detalla que des de la Diputació tenen diversos òrgans establerts en els quals participa molta gent de diversos àmbits, també oberts al territori i als grups ecologistes: "Tots tenim alguna cosa a dir". 

"Treballem de manera més coordinada que mai, la conversació de la natura es fa entre tots"

Des de la FEEC destaquen que tant les campanyes que fan com el seguiment de les mesures són conjuntes, amb actors com els Bombers o els GRAE. A més, molts ajuntaments els demanen assessorament i ells ofereixen una plataforma pròpia d'inscripcions a regulacions d'espais perquè el puguin utilitzar en casos que ho requereixin: "L'usen per fer un topall màxim d'usuaris que no es dispari". "Intentem posar totes les eines a l'abast i col·laborar, hem de donar totes les facilitats, no volem prohibicions o prohibir per prohibir, sinó regular d'una manera consensuada", defensa Casanovas.

La falta de preparació i la cultura muntanyenca

Des de la Federació també destaquen que l'excursionisme ha canviat. Fa uns 30 anys, els membres d'un club veien "els integrants grans" com a referent que havien assolit experiència i els hi transmetien. "Aquesta vida de l'activitat social de sortir s'està pendent, som més individualistes i això també és un perill. Trobem molta gent que surt sola i això no ens agrada massa", lamenta Casanovas. "S'hi pot anar si tens una formació i saps on vas i quan hi vas. Però no hi ha l'ambient que teníem, aquella cultura excursionista que els joves apreníem dels grans", afegeix.

Destaca l'augment d'inscrits als més de 400 clubs, que fan de la FEEC la tercera federació esportiva amb més volum de gent -uns 45.000 federats-, per darrere del futbol i el bàsquet. Confia en la "consciència excursionista" d'aquest gran grup de gent, però admet que s'haurien de formar abans de "llançar-se a la muntanya": "Moltes vegades sense cap mena de coneixement i moltes vegades per un tema de mimetisme de moltes coses que podem trobar a les xarxes, accedim sense equipament". "La muntanya és un mitjà hostil, sigui a l'estiu o a l'hivern, pels canvis sobtats i les tempestes", recorda. Lamenta que molts s'hi apuntin tan sols pels paraigües de l'assegurança i la llicència: "Tornem a aquest individualisme".

Relacionat amb aquest tema

De la massificació a la regulació de l'accés a la muntanya

Marc Font

Hi coincideix en bona mida Vilahur, que diu que la societat actual "tendeix més a la immediatesa" i també hi ha un "efecte crida". No crec que s'estigui perdent l'esperit muntanyenc, sinó creant "nous perfils" al medi natural. "Tots tenen cabuda si ho fan de forma respectuosa. Hem de vetllar per la seguretat de les persones i el medi ambient", insisteix. El responsable de la Generalitat destaca que Catalunya és un país obert i a descobrir", i que la natura fa que molta gent generi afecte pel patrimoni nacional: "És important que el conegui amb respecte, ordenadament i coordinadament".

Barber afegeix que estem en moments que els canvis són molt ràpids, en els quals "és important no perdre aquesta educació, treballar amb centres excursionistes i fer tota aquesta pedagogia". Diu que abans la gent estava més lligada a aquests centres, i que ara cal fer més èmfasi en l'educació. "Si no al final ens carregarem aquests espais que necessitem per la nostra salut i el nostre benestar. És important l'educació ambiental a través d'escoles, associacions i tots els espais. La importància que tothom s'informi abans de sortir", afegeix, destacant que hi ha una xarxa de punts i informació per preparar bé les sortides.

Qui incideix especialment en l'educació és Casanovas, sobretot a l'escola: "Tenim països més avesats a viure a la natura i de la natura, ens falta que a l'escola donem aquesta sensibilització de com s'ha de sortir a la natura". Creu que del Govern s'hauria d'incidir més a les escoles perquè els infants creixin amb aquesta sensibilitat, i que reconeguin que la muntanya és hostil i canviant en funció de l'època. "Aquest coneixement el dona la formació, seria important des de petits", insisteix, recordant que, a més dels clubs excursionistes, també hi ha una bona eina davant la manca de formació com són els guies professionals.