La Comissió Europea qüestiona l'amnistia però no veu afectats pel Procés els interessos de la UE
El TJUE demana explicacions per la sentència del TC i l'opció de plantejar prejudicials a Luxemburg. El vicepresident del tribunal vol "dissipar" els seus "temors" sobre les vies de consulta de tribunals inferiors

Barcelona-
La Comissió Europea (CE) ha qüestionat aquest dimarts que la llei d'amnistia "respongui a un objectiu d'interès general" perquè "forma part d'un acord d'investidura". Això no obstant, l'advocat de la CE, Carlos Urraca, ha descartat que "constitueixi un perjudici prou directe per a la protecció dels interessos financers" de la Unió Europea (UE). Ho ha dit en la vista d'aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les despeses del Procés i els interessos comunitaris, que ha durat unes quatre hores.
El qüestionament de l'amnistia l'han criticat tant el Govern d'Espanya, representat per l'Advocada General de l'Estat davant la UE, Andrea Gavela, com els advocats dels 35 exalts càrrecs de la Generalitat, entre ells els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, les responsabilitats comptables dels quals està analitzant el Tribunal de Comptes (TdC). L'advocat general de la UE, Dean Spielmann, no ha fixat la data en què emetrà la seva opinió sobre els termes en què s'haurà de pronunciar la sentència del tribunal europeu.
Per la seva part, el TJUE ha demanat explicacions a Espanya sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que avala la llei d'amnistia pel que fa a la possibilitat dels tribunals espanyols de plantejar prejudicials a l'europeu. Durant la vista a Luxemburg, el vicepresident del TJUE, Thomas von Danwitz, ha preguntat Gavela per l'apartat 1.2.2 de la sentència del TC per "dissipar" els seus "temors" sobre les vies de consulta que tindran els tribunals inferiors.
En la seva primera sentència sobre l'amnistia, el TC va rebutjar presentar prejudicials, per bé que Gavela ha aclarit que els tribunals espanyols encara tenen la possibilitat de presentar-ne. La representant espanyola ha estat preguntada pel mateix president del TJUE, Koen Lenaerts, sobre si seria possible per a un tribunal ordinari realitzar una prejudicial sobre l'amnistia malgrat la sentència del TC: "Donat que s'ha produït un control abstracte constitucional, entenem que sí que es pot", ha contestat.
Xoc entre Brussel·les i Espanya
En el procediment escrit la CE va assegurar que la llei era una "autoamnistia". Urraca ha evitat el terme, però ha reiterat els arguments per justificar aquesta crítica. El lletrat ha recordat que la Comissió de Venècia considera autoamnisties quan atorguen "immunitat" a qui ostenta el poder jurídic. A més, ha recriminat al govern espanyol que no seguís aquestes recomanacions, que demanaven una llei "més clara i precisa" i un "diàleg significatiu".
"En cap cas la llei pot ser qualificada d'autoamnistia", ha replicat l'advocada espanyola. Gavela ha defensat que "el procediment d'adopció de l'amnistia és perfectament legítim" i ha advertit al TJUE que és un debat "constitucional" que s'ha d'abordar a Espanya. Per ara, ha recordat que la sentència del TC de finals de juny ja ha avalat el criteri de tracte diferencial de la norma, i ha defensat que la norma respecta els principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei.
Tampoc la Fiscalia espanyola veu autoamnistia ni vulneració d'interessos o el dret europeus. El fiscal Martín Granizo ha negat que la llei sigui una "autoamnistia", com ha defensat també Societat Civil Catalana, ja que "persegueix la normalització institucional a través de la reconciliació i l'interès general", cosa que el TC també diu, ha recordat.
Interessos financers de la UE
Malgrat les discrepàncies sobre l'objectiu de la llei d'amnistia, la Comissió Europea, l'advocacia de l'Estat i la Fiscalia coincideixen en el fet que el cas de l'1-O no afecta els interessos financers de la UE, com apunta el Tribunal de comptes. "No hi ha un vincle prou directe" entre les "il·legalitats i el pressupost de la UE", ha dit Urraca durant la vista.
La reducció de la contribució econòmica d'Espanya a la UE per una eventual secessió és "la conseqüència lògica" d'aquesta independència "i no un incompliment de l'obligació" dels estats de "protegir els interessos financers de la UE", afirmava en el procediment escrit. D'altra banda, la CE ha dit que seria una "ingerència desproporcionada" considerar que qualsevol gestió de fons públics d'un estat membre afecta els interessos dels estats.
En el procés escrit, la CE va avisar que si el TJUE conclou que la llei d'amnistia no afecta els interessos financers de la UE, no s'hauria de pronunciar sobre el principi d'igualtat. Però el lletrat de la CE ha assegurat que la posició del Govern espanyol és "clarament errònia". "Ni van atendre la recomanació (de la Comissió de Venècia) sobre dedicar-hi més temps, ni la recomanació sobre una majoria qualificada superior, ni totes les recomanacions per restringir l'àmbit material i temporal de l'amnistia", ha reblat Urraca.
En l'escrit presentat abans de l'audiència la CE argumenta que la llei "sembla una autoamnistia" perquè els vots dels beneficiaris van ser "fonamentals" per a la seva aprovació i perquè és "part d'un acord polític" per aconseguir la investidura de Pedro Sánchez. En segon lloc, recrimina que la tramitació es fes amb un procediment urgent i sense una "majoria qualificada superior". També la falta de "major precisió en l'abast material i temporal de l'aplicació de l'amnistia", així com "un vincle més estret" entre les consultes prèvies a l'1-O i el referèndum.
La CE vol que el TJUE adverteixi als tribunals espanyols que una llei que concedeix l'amnistia sense "claredat en la definició del seu àmbit d'aplicació" és contrària als principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei que marca la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Ara bé, reitera que és competència dels tribunals espanyols determinar si aquest és el cas.
Defensa tancada des de Catalunya
Des de Catalunya ha contestat el Govern, que ha fet una "defensa tancada" després que la UE hagi qüestionat la seguretat jurídica. La portaveu Sílvia Paneque ha insistit que la llei és "necessària" tant políticament com socialment i ha recordat que està avalada pel TC. "Fins i tot la vam defensar en moments que no era evident ni era fàcil", ha afegit.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.