Entrevista a Max Cahner i Laura Cañadas"Collboni aposta per gestionar Barcelona com una mercaderia al servei dels grans inversors estrangers"

Tres eleccions després d'aparèixer i amb una trajectòria de vuit anys a l'alcaldia de la ciutat, Barcelona en Comú celebra aquest cap de setmana el seu primer congrés. Amb el lema "Repensem Barcelona" i les Cotxeres de Sants com a escenari, la formació pretén actualitzar el seu projecte polític de cara als propers anys, també amb l'horitzó de les eleccions municipals del 2027 com a objectiu a curt termini. Entrevistem Max Cahner (1988) i Laura Cañadas (1989), portaveus de Barcelona en Comú, per abordar els reptes del conclave, la situació de la ciutat, les polítiques del govern municipal de Jaume Collboni i la necessitat de tornar a generar un moviment que recuperi "la fe en la política i en allò públic", com a antítesi a la contrareacció conservadora que vivim.

Malgrat que BComú ja supera la primera dècada de vida, aquest cap de setmana celebreu el primer congrés de l'organització, amb la voluntat d'actualitzar el projecte polític. Quins són els principals objectius de la cita?

Max Cahner: Si analitzem una mica la breu història de l'espai de Barcelona en Comú, al principi de tot es constitueix com una candidatura que vol aprofitar un moment electoral. Aquesta candidatura entronca amb una sèrie d'inquietuds de l'època i amb una sèrie de persones que l'encapçalen i que responen a les principals demandes de la societat en aquell moment, vinculades als drets polítics, als drets de l'habitatge o als drets socials, i això cristal·litza en un partit que acaba governant la ciutat.

Per tant, un fet polític, que neix també d'una confluència de diversos espais pensat per una contesa electoral, s'acaba transformant en un espai polític que té una trajectòria ja bastant llarga. En política hi ha una cosa que és un bé molt escàs, que és el temps per pensar, per parlar i per analitzar. I crec que està bé que el partit, després de deu anys i tres eleccions, pugui prendre's un temps per veure com estem, on està també la ciutat i cap a on volem anar. Aquest ha estat l'objectiu i la raó per la qual hem pensat que era el moment de fer un congrés, a més a més d'aprofitar l'avinentesa del desè aniversari.

L'escenari social i polític actual és força diferent al de quan vau aparèixer, amb una contrareacció conservadora i d'extrema dreta i el qüestionament de certs consensos assolits al voltant de temes com l'ecologisme i el canvi climàtic o el feminisme. De fet, es pot dir que vivim un canvi d'època. Recuperar la iniciativa discursiva, marcar l'agenda i plantejar la batalla cultural són reptes imprescindibles? 

Laura Cañadas: Tot el que hem anat treballant s'ha fet pel bé de la ciutat i de la ciutadania, però havíem de mirar també una mica on ens posicionàvem perquè després de deu anys la societat no és la mateixa i nosaltres tampoc ho hem de ser. I no ho som perquè hem transitat per molts espais i creiem que ara era el moment que hem de fer aquest plantejament. 

 Ara hi ha un 15-M fatxa que està polaritzant la societat  

Per exemple, aquest matí [per dimecres] hem anat a la concentració en suport per evitar el desnonament de Vallcarca i, òbviament, la lluita per l'habitatge és un ADN nostre i això no canviarà. Però hi ha moltes altres coses que s'han posat sobre la taula. Nosaltres vam ser punta de llança i anàvem fent camí quan veníem d'un 15-M protagonitzat per les esquerres, i ara és un 15-M fatxa el que està polaritzant la societat i el que està atacant l'establishment i, en aquest cas, nosaltres hem estat establishment durant vuit anys. I, per tant, també ens toca ara ser el contrapoder i l'alternativa, que ho som i vam governar i la idea és tornar-ho a fer perquè tenim aquesta capacitat.

A la ponència del congrés reconeixeu que hi ha un "malestar real" i una "democràcia buidada de contingut" que, en part, explica el creixement d'una extrema dreta que ofereix respostes autoritàries. Com se li dona la volta a aquesta tendència per recuperar horitzons d'esperança com els que es van crear fa una dècada? 

M. C.: En el cicle del 15-M hi havia unes elits econòmiques i financeres que van provocar una crisi i hi havia un sentiment molt gran d'aquella cosa més gramsciana dels de dalt i els de baix. Aquest discurs va permear molt la societat i van poder aparèixer nous actors vinculats a l'activisme que donaven una resposta diferent a allò que ja hi havia. Ara el focus no està tan posat aquí, sinó que després d'una dècada d'alguns espais també governats per, entre parèntesi, les esquerres, sobretot per la socialdemocràcia, no han aconseguit donar una resposta a molts dels reptes en termes de desigualtat econòmica, de resposta a la crisi climàtica, a la crisi migratori, etc.

Aquí hi ha hagut una contrareacció d'aquests espais més il·liberals que han adoptat aquest discurs antisistema aprofitant que certs espais que no tenien tanta tradició d'ocupar posicions de poder vam tenir el nostre torn d'ocupar-lo, en el nostre cas l'alcaldia de Barcelona. Entenem que hi ha hagut una contrareacció en aquest 15-M i que nosaltres ara ens trobem en aquesta posició de tornar a començar una onada de canvi d'esperança.

Hem de generar un nou moviment que emocioni i que recuperi la fe en la política i en allò públic

Així com les dretes i les extremes dretes i els moviments il·liberals utilitzen l'odi per fer permear el seu discurs, nosaltres necessitem generar un altre tipus d'emoció i això també necessita a vegades de temps i de persones. Necessitem també un acompanyament que no tenim dels mitjans però que sí que l'hem de buscar en els actors que viuen als barris i s'organitzen. I ha de ser juntament amb ells que hem de generar aquest nou moviment que emocioni, que il·lusioni, que recuperi la fe en la política i en allò públic i en la idea de bé comú, que és el que la dreta i l'extrema dreta posen en amenaça.

Escàndols com el 'cas Cerdán' segurament alimenten aquest malestar i aquest auge de l'extrema dreta, ja que inflen l'antipolítica i el mantra que tots els partits són iguals. Li veieu gaire recorregut a la legislatura estatal, perquè al final el que hi passi té impacte en una ciutat com Barcelona?

L. C.: Sí, de fet el problema també és quan generalitzem perquè genera tota la desafecció que ja vivim. Ja no és només que generi desconfiança cap als partits que intenten fer el bé comú, sinó que a més els perjudica electoralment i, per tant, encara és més difícil que el puguin fer i que contrarestin aquests discursos d'odi perquè si no tenen prou poder no poden fer aquesta contrarèplica. Òbviament tot el que està passant a nivell estatal té un impacte a la societat, a nivell intern quan parlàvem de les emocions al final també és sentir aquesta decepció per veure que hi ha aquestes pràctiques dins de la classe política.

Ho hem vist molt en altres partits, sobretot en el PP, s'esperava que en el PSOE no passés i desitgem que es quedi on està i que no tingui més implicacions perquè això vol dir que queda entre quatre persones i no és una cosa escalable a nivell de partit. Però és una cosa que no depèn de nosaltres ara mateix i haurem de veure segons les coses que vagin sortint a nivell estatal com es posicionen les forces que donen suport al govern. Nosaltres som una força municipalista, però sí que és veritat que ens afecta i ens perjudica com a la majoria de la ciutadania que al final el que no vol és estar en les converses de tu ets corrupte, o tu més, perquè també vas tenir casos perquè això no ajuda a ningú.

 No tots els polítics són iguals. Hem governat l'Ajuntament de Barcelona durant vuit anys i no hem tingut mai un escàndol de corrupció  

M. C.: A mi m'agradaria deixar molt clar que no tots els polítics són iguals i no tots els espais que ocupen posicions de govern i de poder són iguals. Nosaltres hem governat l'Ajuntament de Barcelona durant vuit anys i no hem tingut mai un escàndol de corrupció. Al revés, hem tingut lawfare, ens han intentat endollar casos per generar aquest sentiment que tots són iguals, però no tots ho són, això és un missatge que hem de deixar claríssim. L'actual govern de l'Estat té un soci de coalició que formen 14 partits, que són nets.

Els grans partits que s'han repartit el poder a l'Estat i que, per tant, tenen una visió patrimonial del poder com el PP i el PSOE o Convergència a Catalunya i el PNB al País Basc, són els que generen aquesta sensació que tots els partits són iguals. Nosaltres estem molt orgullosos d'estar en un espai polític on no hi ha hagut mai un cas de corrupció i on ningú mai ha robat un euro públic. I no, no tots els partits són iguals ni la corrupció és inherent a la política.

Heu tingut l'alcaldia de la ciutat durant vuit anys, dos mandats, però reconeixeu que amb això no n'hi ha prou per tenir el poder real, atesa la limitació institucional, i més a nivell municipal. Com se superen aquests límits que ja coneixeu a fons? 

L. C.: Ara mateix estem en la situació que el Partit Socialista governa la ciutat, governa Catalunya i governa l'Estat i, per tant, qualsevol política que vulguin desenvolupar té totes les eines de tots els nivells per poder-ho fer. Com a Barcelona en Comú, sent una força municipalista amb aliances, però no aliances majoritàries com les del Partit Socialista, ens vam trobar amb certs topalls i és complicat a vegades arribar al màxim que voldries fer, perquè tens aquestes limitacions per diversos motius, ja siguin pressupostaris, però sobretot per competències, que és el que ens ha afectat més. Tot i això, pel bé de la ciutadania des de Barcelona en Comú es van fer més coses de les que tradicionalment feien els municipis, com residències municipals, escoles municipals, a les escoles bressols es va fer tot un procés de pagaments. Però sí, per exemple ens hauria agradat fer moltes més construccions d'habitatge públic.

Hem de posar en valor que sempre hem sigut capaços d'aconseguir grans consensos de ciutat quan ens ha tocat governar

M. C.: Com a espai polític tenim voluntat de govern i no ens volem excusar amb el fet que l'Ajuntament no pot fer lleis. Tenim voluntat d'ocupar les institucions i d'estar als governs, per això precisament també quan ocupem les posicions institucionals i estem als governs busquem enteses amb altres forces polítiques que ens permetin poder adoptar aquestes majories i desbloquejar els grans projectes de ciutat. Una de les banderes de Barcelona en Comú és que ha sigut un espai polític que ha estat capaç de fer polítiques amb tots els espais d'esquerres en les institucions on ha estat, principalment a l'Ajuntament de Barcelona, on ha aconseguit governar amb partits diferents, com el PSC i com ERC, en un context on entre ells dos tenien molt mala relació, sobretot degut als anys del Procés i ha aconseguit grans pactes de ciutat per desenvolupar polítiques públiques. Tot i les limitacions, hem de posar en valor que sempre hem sigut capaços d'aconseguir grans consensos de ciutat quan ens ha tocat governar. I aquesta capacitat és una fortalesa.

En la ponència política defenseu molt la necessitat de treballar conjuntament i teixir aliances amb moviments socials. Com s'aconsegueix muscular uns moviments que, segurament amb l'excepció dels centrats en l'habitatge, no passen per un moment de gaire capacitat de mobilització?

L. C.: No estem en el mateix moment que fa 10 anys i això val tant per als partits d'esquerres com a nivell social. Sí que és veritat que hem notat un cert ensopiment dels moviments socials i sobretot amb l'inici del mandat de Collboni hi ha hagut com una aturada, però últimament no paren de sortir moviments reivindicant certes millors per a la ciutat, com els Docents 080 o el contrari a l'ampliació de l'aeroport, que s'ha reactivat. Crec que la ciutat s'anirà activant a mesura que vagi veient les coses que han anat perdent amb el govern actual, en contraposició a les coses que tenien amb Barcelona en Comú. Nosaltres hem de donar suport a tot allò que vagi en els valors de defensa del dret a la ciutat i aquí ens trobaran sempre els moviments socials. Barcelona en Comú és una eina pel bé de la ciutat, no és un fi en si mateix. Per tant, tot el que serveixi per canalitzar les millores i que la societat visqui en millors condicions és el que farem.

Els moviments socials sempre ens trobaran en defensa del dret a la ciutat

Què creieu que s'està perdent amb l'actual govern municipal?

L. C.: Per exemple, amb l'actual govern sempre planeja l'amenaça per acabar eliminant amb Junts la reserva del 30% d'habitatge, que permetia tenir habitatge públic en qualsevol barri de Barcelona i no només en aquelles zones on hi ha capacitat de construcció, sinó també de rehabilitació. A nivell de turisme, vam sancionar Airbnb perquè no oferís allotjaments turístics il·legals. I ara, en canvi, quan fa escasses setmanes se li va preguntar i repreguntar a Jaume Collboni si multaria Airbnb per tenir aquests anuncis, s'excusava i venia a dir que no. Per tant, aquí es veu un clar model de ciutat diferent del que apostem nosaltres.

Apostem per un govern on allò públic, comunitari i cooperatiu tingui un espai major

M. C.: Clarament hi ha una diferència amb l'actual govern en dos grans eixos. En primer lloc, el model econòmic. Collboni aposta per una gestió de la ciutat com una mercaderia al servei sobretot dels grans inversors estrangers i el gran capital especulatiu. Gestiona la ciutat com un bé que ha de vendre. Nosaltres apostàvem clarament per un govern on allò públic, allò comunitari, allò cooperatiu tingués un espai major i no fossin les lògiques del mercat les que dictessin com ha de viure la ciutat. Això per una banda.

La segona gran diferència és el model de governança. Barcelona en Comú apostava per un model més obert, participatiu i democràtic, amb més implicació de les entitats i dels veïns. I això té les seves derivades en els pressupostos participatius, però també en la gestió dels conflictes de la ciutat com estem veient, per exemple, amb el que ha passat a Vallcarca, on l'Ajuntament es nega a dialogar quan està desnonant famílies d'habitatges públics. El PSC aposta per l'higienisme, per l'ordre, per la neteja, per la mà dura i la política més pròpia de tradicions més liberals i més conservadores, una manera d'entendre les institucions també més antiga i on la ciutadania no té agència pròpia. Una mica l'ordeno y mando de sempre.

De cara a les eleccions municipals del 2027, l'objectiu és ser la primera força?

M. C.: Sí, clar, per suposat. Pensem que hi ha un espai per ser alternativa. Pensem que el model de ciutat i la forma d'entendre com s'ha de governar de Jaume Collboni no es diferencia gaire de la que podrien oferir altres opcions polítiques que estan al consistori i pensem que qui té una aposta i una visió diferent del dret a la ciutat, la seva gestió, la governança i el model econòmic que ha regir-la és Barcelona en Comú, una visió que respon més als temps actuals i a la voluntat dels veïns i veïnes de la ciutat.

Quines seran les prioritats programàtiques? Ja imagino que seguireu apostant per qüestions com el dret a l'habitatge, la limitació del turisme o els eixos verds, però tinc la sensació que poseu molt d'èmfasi en l'economia i a la ponència plantegeu la voluntat de tenir-ne un "control democràtic". Això com es fa?

M. C.: Quan volem posar l'èmfasi en el model econòmic és perquè també veiem que les grans preocupacions i els grans fenòmens que estan sorgint a la nostra ciutat també tenen molt a veure amb l'especulació financera, amb l'entrada de grans capitals i amb com el mercat governa allò que succeeix a la ciutat, quins actors hi operen i com les persones que vivim i volem viure a Barcelona ens veiem condicionades per aquests actors que moltes vegades no saben ni situar-la al mapa. Analitzant l'últim baròmetre, veiem com l'habitatge i el turisme són dues de les preocupacions que emergeixen clarament i això té a veure amb el model econòmic i amb la governança de la ciutat.

Quan parlem de recuperar el control democràtic de l'economia de la nostra ciutat vol dir que siguem les persones que vivim i fem vida a Barcelona, i em refereixo des de les institucions públiques fins al petit comerciant o la persona que té una petita o mitjana empresa, passant també per les cooperatives o els sectors dels suports mutus, hem de poder tenir el nostre paper i no estar subjugats a allò que el mercat decideix que hem de fer i a l'espai que ens dona.

Les grans preocupacions que estan sorgint a la nostra ciutat també tenen molt a veure amb l'especulació financera    

L'Ajuntament té un camp de joc a l'hora de decidir quins actors piloten les polítiques d'habitatge, quins actors determinen el model econòmic de la ciutat, per exemple perquè el turisme no tingui cada cop un paper més rellevant. Quan parlem de democratitzar el model econòmic vol dir diversificar-lo, ser una ciutat oberta a què les persones que vulguin emprendre també puguin emprendre els seus propis negocis, no parlem només d'allò que pot fer l'Ajuntament, sinó també donar espai als altres actors que també generen activitat econòmica a la ciutat.

A les eleccions del 2023 vau rivalitzar sobretot amb Junts, que tenia com a candidat l'exalcalde Xavier Trias. Entenc que el 2027, en canvi, amb qui preteneu rivalitzar és amb el PSC de Jaume Collboni. Com buscareu captar part del tradicional electorat socialista en zones com, per exemple, l'eix Besòs o a Nou Barris? 

L.C.: A cada moment hi ha hagut aquell rival amb qui acabes frec a frec i a vegades fins al final no saps amb qui estàs fent aquest joc. A Barcelona en Comú hem de mirar què ha passat en els barris on hem anat perdent vot els últims anys. Per molt que hem fet bones polítiques públiques potser no hem sabut transmetre bé tot allò que s'ha fet i potser tampoc hem sabut escoltar exactament el que es volia des d'aquests territoris, com pot ser a l'eix Besós. Per això hem començat una campanya d'orgull de barri parlant amb actors del territori que ens expliquin les necessitats, s'han portat a plens de districte moltes iniciatives que ens demanaven i estem en constant contacte amb aquests territoris. Acostar-nos a l'eix Besós és una aposta de partit, perquè al final és la ciutat que volem representar, que vam saber canalitzar i es van sentir interpel·lats per nosaltres el 2015.

Dels vuit anys a l'alcaldia, en sis vau compartir govern amb el PSC i el juny del 2023 vau votar la investidura de Jaume Collboni com a alcalde. Us han sorprès i decebut les seves polítiques?

M. C.: Som un espai polític que té voluntat d'estar a les institucions i governar-les, per tant entenem la política també com un estat d'escoltar tots els actors amb els quals compartim una sèrie de valors. Amb el PSC vam poder teixir una relació que ens va permetre fer dos governs de coalició sent nosaltres la força majoritària, per tant podent encapçalar moltes de les grans decisions de la ciutat. És cert també que el PSC necessitava diferenciar-se de nosaltres, que l'hem confrontat amb una aposta política transformadora molt més d'esquerres de la que ells tradicionalment han posat en pràctica. I això també ha fet que el PSC adoptés una posició més de partit d'ordre, d'establishment i de fer emergir certs conceptes i idees sota el nostre punt de vista totalment esbiaixats, precisament per confrontar-nos. Com la resposta del Pla Endreça, com si durant la transformació haguéssim desendreçat la ciutat. 

El PSC ha adoptat una posició de partit d'ordre, d'establishment

En la ponència del congrés s'exposa la voluntat que BComú sigui "la casa gran de les esquerres barcelonines". El primer pas per fer-ho és refer ponts amb Podem?

L. C.: Quan abans parlàvem de desafecció, crec una part també va per aquí. Al final la ciutadania, la gent d'esquerres, vivim molt malament les guerres internes, per matisos, pel desgast de governança, ... Aquí a Barcelona estem contents de ser un espai que en el seu moment va confluir i a dins no hi tenim quotes de partit. Estem molt contents de ser aquest bloc que encara funciona i que encara estem units. I, òbviament, quan parlem de crear grans majories i ser la casa gran de les esquerres, no només ens referim a aliances de partits, sinó també de moments socials.

 Quan parlem de crear grans majories no només ens referim a aliances de partits, sinó també de moments socials  

Al final, som una eina i el que volem és transformar la ciutat cap a millor. Qui ho hagi de liderar a nivell de partits no és tan important com el que s'acabi fent. El que volem és aglutinar el màxim de persones que es vulguin sumar al projecte perquè creiem que és la manera de funcionar, és la manera que ens va permetre governar la ciutat. Passa per Podem? Passa per molts actors, en realitat, i de la predisposició que tingui cadascú. Però des de Barcelona en Comú tenim molt clar que com a espai confluent hi treballem constantment.

També comenteu que la suma de Barcelona en Comú, ERC i la CUP representa la primera força electoral de la ciutat i podria disputar l'hegemonia al PSC. Descarteu intentar articular una candidatura conjunta amb aquests partits, però entenc que la menció denota la voluntat de col·laborar-hi i cooperar-hi. Hi ha algun espai de treball o coordinació conjunt?

M. C.: A la ponència no plantegem fer una coalició electoral amb aquests partits, el que volem obrir és una reflexió i llavors llancem la idea que Barcelona és una ciutat clarament progressista, on fins i tot a dia d'avui, els espais identificats com a progressistes són majoritaris. En aquest cas ens diferenciem també del PSC, perquè entenem que tot i ser un espai que té molts valors considerats progressistes o socialdemòcrates, la seva acció de govern moltes vegades no hi va encaminada. Barcelona en Comú és un mitjà i com a eina està a favor de les majories que lluiten pel dret a la ciutat i les que lluiten pels valors i per les polítiques socials, econòmiques i de justícia climàtica, ambiental i fiscal en les quals nosaltres creiem. El que fem és una invitació a fer reflexions conjuntes en aquest sentit. I això no necessàriament passa per fer candidatures. A vegades passa simplement per tenir espais comuns, espais de compartir, espais de diàleg i estratègies conjuntes. 

També plantegeu anar cap a un model de lideratges més horitzontal, però estem en un moment global en què els lideratges pesen i molt. En aquest sentit, quan plantegeu obrir el debat sobre la persona que haurà de liderar la candidatura a les eleccions?

L. C: S'ha tirat molt d'hiperlideratges els últims anys i aquí fem una proposta des de la part més organitzativa de veure si podem trencar una mica aquesta imatge i anar a la constitució de tàndems. Òbviament sempre hi ha una persona número 1, però sí que s'ha de poder visibilitzar altres persones per no centrar-ho tot en una en concret. Quan hi ha un grup municipal sempre es treballa conjuntament i creiem que era important reconèixer aquesta tasca que és col·lectiva. Però ara estem en el què, en el primer congrés de Barcelona en Comú per teixir aquestes noves línies ideològiques i també organitzatives. Hem d'acabar de reconformar l'espai perquè doni resposta a totes les necessitats que requereix l'organització i la ciutat. Llavors primer ens estem centrant en el què i després ja entrarem en el qui, ho farem més endavant.

Treballeu amb la hipòtesi que Ada Colau no serà candidata?

La persona que encapçalarà la candidatura el 2027 serà la que millor respongui a la hipòtesi per poder guanyar la ciutat

M. C.: Ara mateix estem generant la hipòtesi que ens permeti tornar a ser una opció de govern i de poder guanyar la ciutat l'any 2027. La persona o les persones que encapçalin la candidatura seran les que millor responguin a aquesta hipòtesi. Així és com ho vam fer el 2015 on Ada Colau era en aquell moment la persona que liderava el moviment de defensa les persones víctimes de la crisi hipotecària, que era el principal problema de la ciutat, i al final era qui més encaixava en aquella hipòtesi de voler donar resposta a aquest problema. No concebem canviar aquesta metodologia i, per tant, primer bastirem una hipòtesi i un cop tinguem buscarem aquelles persones o aquest tàndem que ens permeti ser guanyadors l'any 2027.