Colau defensa un "gran pacte de ciutat" per impedir l'expulsió del veïnat de Barcelona

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha situat la lluita contra la gentrificació, que fonamentalment es materialitza en l'expulsió del veïnat i el comerç tradicional per l'encariment dels lloguers, com la màxima prioritat del govern municipal per a la part final del seu mandat. Aprofitant la tradicional conferència L'alcaldessa respon, que se celebra anualment al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la també líder de Barcelona en Comú ha volgut destacar els "riscos i oportunitats" que té la capital catalana després d'haver-se convertit en una "ciutat global".

Colau s'ha mostrat partidària d'aprofundir en la recerca de grans pactes de ciutat, que agrupin bona part dels grups polítics municipals però que també vagin més enllà. El missatge l'ha enviat en plena negociació del pressupost del consistori amb el PDeCAt, ERC i el PSC per aconseguir-lo aprovar al plenari de divendres. Segons ella, els comptes permetrien "reforçar la cohesió social i impulsar l'economia" i que tirin endavant "enviaria un missatge d'estabilitat i que la ciutat no s'atura". I és que per a l'alcaldessa la ciutat necessita enviar un missatge de "normalitat" al món per millorar la seva imatge, segons ella afectada pels esdeveniments d'octubre, tant per la "violència policial" desfermada l'1 d'octubre com per la declaració unilateral d'independència del dia 27.

A l'inici de la seva conferència, Colau ha volgut destacar la millora de les xifres macroeconòmiques de la ciutat –que, per exemple, ha registrat un creixement del PIB del 3,4% el darrer any–, però ha reconegut que les desigualtats socials segueixen sent molt importants, si bé ha recordat que un informe recent mostrava que "han deixat de créixer". L'alcaldessa ha assenyalat precisament la lluita contra les desigualtats com la prioritat que ha tingut l'equip de govern durant la primera meitat del mandat. Alhora, però, ha reconegut que amb l'obertura de la ciutat al món "correm el risc que s'accentuïn" les desigualtats. L'expulsió de veïns i comerciants arran de l'imparable encariment dels lloguers en seria una mostra flagrant, conseqüència del continuïtat aterratge a la ciutat de fons d'inversió que fan negoci amb l'especulació immobiliària. Colau ha utilitzat dades de l'Institut Català del Sòl per recordar que només en els darrers tres anys, els lloguers s'han encarit un 30% de mitjana a Barcelona, una evolució totalment desconnectada de la dels salaris.

Després de citar algunes de les actuacions que ha portat a terme el seu govern per intentar garantir l'accés a l'habitatge, com ara "multiplicar per quatre" la inversió amb la pretensió de crear un parc públic de lloguer assequible o "augmentar l'atenció als desnonaments", ha admès que calen "mesures de xoc". I ha defensat la necessitat de posar en marxa un pacte de ciutat per evitar "l'expulsió del veïnat de molts barris". A nivell concret, ha anunciat la voluntat de modificar l'ordenança de les llicències d'obres dels edificis per incorporar-hi mesures garantistes per als llogaters. El consistori pretén que el canvi s'aprovi al febrer o el març, però abans necessitarà l'aval del ple municipal. Si tira endavant, els propietaris hauran de demostrar que compleixen amb un seguit de requisits per poder rebre la preceptiva llicència d'obres per rehabilitar l'edifici. I és que s'ha constatat que s'aprofiten nombroses obres de rehabilitació per augmentar la pressió sobre els llogaters i que deixin l'habitatge per poder-lo posar novament al mercat a un preu més elevat.

Alhora, Colau ha reconegut que les actuals competències municipals són "insuficients" per lluitar contra l'encariment de l'habitatge de lloguer, una problemàtica que va molt més enllà de la ciutat i abasta tota l'àrea metropolitana. Per aquesta raó, ha plantejat la necessitat de promoure un pacte de ciutat per trametre una "proposta de reforma" de la Llei d'arrendaments urbans (LAU) al govern de l'Estat. "En cas que no vulgui fer-la, doncs que ens traslladi la competència per modificar la LAU a la ciutat. Tenim una carta municipal per encabir-la", ha assegurat. Colau ha declarat que apostaria per allargar la durada dels contractes de lloguer de tres a "un mínim de cinc anys" i establir uns "màxims" a les pujades de preus, per evitar els increments "abusius" actuals. Paral·lelament ha comentat que estan buscant totes les esquerdes jurídiques possibles per veure fins a quin punt poden actuar com a administració local sobre l'assumpte. "Si permetem expulsió dels veïns dels barris per l'especulació immobiliària estarem perdent la ciutat i hi perdrem tots", ha conclòs.

Campanya per millorar la reputació de la ciutat

Prèviament, Colau havia relatat les "oportunitats" que té Barcelona com a ciutat oberta al món, en un discurs clarament adreçat a buscar complicitat entre els sectors econòmics i empresarials de la capital. "Hi ha hagut fets que han impactat en la imatge de la ciutat i han generat incertesa i inseguretat, tant per les càrregues policials de l'1 d'octubre com per la declaració unilateral d'independència, i ara amb el Mobile World Congress (MWC) [es farà al febrer] tenim l'oportunitat de donar una imatge de normalitat i mostrar que Barcelona ja és el hub de referència del sud d'Europa en la tecnologia mòbil", ha exposat.

Per reforçar la imatge de Barcelona com una ciutat "oberta" als negocis i a la innovació, la novetat anunciada per l'alcaldessa és que poc abans del congrés de telefonia mòbil es llançarà una campanya internacional "que ha de servir per donar-ne a conèixer el potencial, esvair els dubtes dels darrers mesos i millorar-ne la reputació". La iniciativa, de la qual Colau no n'ha concretat més, està promoguda per l'Ajuntament, però també hi han participat altres actors de la ciutat.

L'alcaldessa, que ha deixat per a una propera convocatòria les novetats sobre el nou pla Delta que va anunciar a la conferència al CPC de l'any passat, també ha llençat algun missatge sobre el conflicte polític català: "Necessitem diàleg, acord i negociació. Això ha estat sempre la política institucional i necessitem que ara torni a ser així".