BerguedàUn centre d'alt rendiment esportiu sota sospita

El febrer de l’any 2016, l’empresa Altius Pirineus va seduir un grup d’esportistes i entitats vinculades a l’esport d’alt nivell de la Cerdanya per unir-los al seu projecte: la construcció d’un centre d’alt rendiment d’elit prop de l’estació d’esquí de La Molina. Es tractava d’una iniciativa que contemplava la construcció de més de 30.000 metres quadrats d’instal·lacions esportives com una pista d’atletisme coberta, una piscina olímpica, una pavelló poliesportiu, una residència per a esportistes, sales de conferències, pistes d’esquí de fons o un llac. El projecte, al qual ha tingut accés Públic, és gairebé calcat al que Altius Pirineus ha presentat a algunes entitats berguedanes amb la intenció de portar-lo a terme a una zona propera a l’antiga estació dels Rasos de Peguera. Al conèixer els detalls dels dos projectes –el de la Cerdanya i el del Berguedà-, la resposta ha estat idèntica i lacònica: “hòstia, és increïble! Han fet un ‘copiar i enganxar’!”.

L’experiència de fa tres anys a la Cerdanya no va reeixir. L’empenta inicial de l’empresa Altius Pirineus, amb el promotor Quim Gasch al capdavant, va ser intensa. Va contactar amb esportistes d’alt nivell i amb institucions com l’Staps Font Romeu –centre universitari especialitzat ens esports de muntanya-, la residència d’esportistes també a Font Romeu o l’Hospital Transfonterer –centre especialitzat en la medicina esportiva i d’alta muntanya situat a Puigcerdà- a qui va voler unir al projecte. “Ens va desubicar la proposta inicial per ambiciosa i pel detall del projecte. Semblava meravellós però de seguida van sorgir els primers dubtes”.

Des del centre universitari de Font Romeu, per exemple, els va sobtar no saber-ne res prèviament. “Al febrer del 2016 vam fer cinc o sis reunions. Tot avançava molt ràpid i ens volien implicar amb el projecte. Ens van prometre llocs de treball molt qualificats i una participació important en els òrgans de decisió. Però de cop, la relació es va trencar. Quan vam començar a demanar més informació i més detall de tot plegat, en Q.G. va deixar de respondre els correus i les trucades. Mai més en vam saber res i, lògicament, vam sospitar de la viabilitat del projecte i de les seves intencions”. Vinculades a Q.G. i a Altius Pirineus hi ha una sèrie d’empreses creades fa anys però que no han presentat encara cap activitat.

Repetició de la jugada, tres anys després

Aquests últims mesos, Altius Pirineus s’ha posat en contacte amb diferents institucions del Berguedà, com l’Ajuntament de Berga o el Grup de Defensa de la Natura –entitat ecologista de referència a la comarca-, per presentar-los el projecte. Agents socials de la comarca i d’altres organismes –com el Consell Comarcal- feia temps que sabien que des d’Altius Pirineus havien negociat durant mesos amb els propietaris dels Rasos de Peguera. La intenció inicial, de fet, era ubicar el centre d’alt rendiment a l’antiga estació d’esquí però no es va arribar a cap acord. En resum, més de 33.000 metres quadrats edificats i repartits en tres espais: a Berga -a 700 metres d’altura-, al poble abandonat de Peguera –situat a 1600 metres- i al cim del Padró -a poc més de 2000 metres- que inclouen una piscina olímpica coberta, un velòdrom i una pista d’atletisme també coberta a la part més alta; diversos quilòmetres de pistes d’esquí de fons que serien innivades, residències per als atletes i centres de recerca a la zona mitja; i una segona pista d’atletisme a Berga.

El projecte del Berguedà és pràcticament calcat al que fa tres anys es va presentar a la Cerdanya i va quedar en no res

Segons els promotors, unes instal·lacions “dissenyades amb criteris de sostenibilitat, utilitzant materials ecològics i fomentant l’ús d’energies renovables”. El mateix que al 2016 a la Cerdanya en què planificaven unes obres integrades amb l’entorn, sense impacte ambiental, utilitzant materials sostenibles i amb criteris de sostenibilitat i ecoeficiència i en que “per aconseguir l’energia necessària, consumirem sis mil arbres l’any, el que significa un 0’2% dels arbres de les muntanyes d’aquest territori”. Al Berguedà, segons fonts coneixedores del projecte, “ens han assegurat que amb l’extracció de menys de l’1% de la massa forestal de la finca en tindrien suficient. El grau de coincidència entre els dos projectes és altíssim. Fins i tot, ens han assegurat que limitarien l’accés a les instal·lacions a veïns i a cotxes acreditats que serien sostenibles...”. El projecte de la Cerdanya contemplava que només s’hi podria arribar en cotxes elèctrics de quinze places.

Ara, el projecte presentat aquest 2019 al Berguedà i segons els propis promotors, es troba en fase d’estudi i en preveuen la tramitació administrativa a finals d’aquest mateix any amb l’objectiu d’acollir els primers usuaris l’any 2022. Serien esportistes d’elit de diferents punts del món, uns mil atletes diaris repartits entre les tres seus del complex esportiu que, a parer dels promotors, “tindrà un mínim impacte ambiental i paisatgístic”. El global del projecte està pressupostat en poc més de 70 milions d’euros i crearà 279 llocs de treball directes “preferentment per a veïns de la comarca”.

L’espai del poble abandonat de Peguera és propietat des de l’any 2003 del xeic àrab Butti Bin Maktoum Juma-al-Maktoum, vinculat a la família reial de Dubai, que en repetides ocasions ha intentat tirar en davant diferents projectes sense sortir-se’n i ara hauria donat el vistiplau a la construcció d’aquest centre d’alt rendiment. Peguera, però, és un espai amb un alt valor patrimonial i ja han aparegut els primers opositors al projecte.

Oposició mediambiental a un projecte faraònic

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, que coneix de primera mà del projecte, ha fet públic aquest dilluns al vespre un comunicat en què expressa la seva oposició total a una iniciativa que qualifiquen “d’aberrant”. Sosté que la vall de Peguera i l’antic poble miner són patrimoni de la comarca i “un dels pocs indrets verges del Berguedà”. I alerta del perill que suposa la necessitat d’aigua del projecte ja que “l’emmagatzematge d’aigües pluvials no serà suficient amb l’aigua provinent de les valls i de la neu dels Rasos de Peguera”. Afegeix, a més, que “si el projecte tira endavant, es destruirà la biodiversitat de la Vall i es carregarà el cim del Padró, i s’alimentarà l’especulació immobiliària”. També demana a les diferents institucions afectades que no es modifiqui el Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN) Ensija, que es deneguin els permisos de construcció, que es denegui l’enderrocament de les runes de l’antic poble de Peguera i que es convoqui una consulta ciutadana per decidir el futur d’aquesta zona.

El centre d’alt rendiment del Berguedà hauria de convertir-se en un referent, al nivell del CAR de Sierra Nevada, inaugurat l’any 2004, situat a 2.300 metres d’alçada, amb vint instal·lacions diferents i que acull constantment esportistes d’elit. A Catalunya, el centre més important és el CAR de Sant Cugat i pel que fa a velòdroms, la gran referència és el velòdrom d’Horta, construït l’any 1984. Un dels més importants, això sí, és el velòdrom de Palma que va costar 110 milions d’euros, molt per sobre dels 70 milions en què s’ha pressupostat el total del complex berguedà. De fons, la mirada enfoca la futura candidatura per als Jocs d’hivern del 2030 de Pirineus-Barcelona. Des del Grup de Defensa de la Natura s’ho miren amb recel, “és una peça més que encaixaria. Ja fa temps que ens sentim el pati del darrera de la gran metròpolis”.