El centre de Barcelona pels rics i l'habitatge públic a l'extraradi, la maniobra classista per esquivar el 30%
L'Associació de Promotors de Catalunya també s'ha vist obligada a rectificar la polèmica idea de fer un doble accés als immobles per accedir-hi segons la renda dels habitants
Barcelona--Actualitzat a
La norma que fixa a Barcelona l'obligatorietat de reservar el 30% de les noves promocions d'habitatges -o en el seu cas de la remodelació integral d'un immoble- per a protecció oficial, és ara mateix el gran cavall de batalla que es disputen promotors, moviment per l'habitatge, el Govern municipal socialista i els partits polítics. Amb una enconada pugna entre el PSC i Barcelona en Comú, ja que cal recordar que la norma es va posar en marxa durant l'alcaldia d'Ada Colau. En aquesta discussió sorgeixen arguments de caire polític, econòmic, jurídic o logístic que utilitzen defensors i detractors del 30%. Però més enllà de tots ells, darrerament sorgeix amb força un element soterrat que ningú gosava a utilitzar, almenys fins ara. I no és altre que el classisme.
I és que si bé, al principi, els promotors posaven com a excusa per carregar contra la norma del 30% justificacions de caire econòmic, assegurant que amb aquesta clàusula no els surt a compte construir, ara sembla que aquest argument no pesaria tant com el fet que la norma força la convivència en un mateix immoble de "rics i pobres". És a dir, la gent que accedeix a pisos de protecció oficial en una finca amb pisos de luxe, amb uns preus d'entre tres i sis cops més reduïts, segons explica el responsable d'una immobiliària. El diferent poder adquisitiu d'uns i altres és evident i aquí entraria la perspectiva classista, en què els promotors consideren "molest" per als benestants haver de compartir edifici amb gent amb menys recursos econòmics.
Enviar la gent de protecció oficial a la perifèria?
La proposta que ha generat més rebuig és la de construir una doble porteria d'accés a l'edifici, per separar l'entrada segons la classe social. Però els promotors aporten una altra opció, menys polèmica però que els moviments de defensa del dret a l'habitatge consideren igual de classista. Aquesta nova proposta consistiria en canviar la norma de la reserva del 30% permetent que no calgui fer l'habitatge de protecció oficial en el mateix edifici, sinó compensar-ho en altres promocions. Tenint en compte que la majoria de promocions d'habitatge de luxe es concentren a barris com l'Eixample, això podria comportar que la capital catalana tingués un ampli centre per a gent de gran poder adquisitiu, expulsant a les classes populars a l'extraradi, on es construiria l'habitatge de protecció oficial.
Des de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) al·leguen que el preu del sòl edificable no ha baixat i això obliga a vendre més cars els habitatges de mercat lliure i fa "inviables econòmicament", segons ells, les noves promocions d'habitatge. I exigeixen el canvi de la norma del 30%, per poder vendre a preu lliure tots els habitatges conjuntament, amb el que anomenen una "flexibilització" de la llei. Per a compensar-ho tenen diverses propostes. Una és que "aquest 30% d'habitatge de protecció oficial es pugui canviar d'ubicació". És a dir que els pisos de preu regulat social no es facin al mateix edifici que els de preu lliure.
L'altra seria que "els habitatges corresponents al 30% es puguin monetitzar". Això vol dir que es calcularia el valor dels habitatges de protecció oficial que correspondrien a una promoció, però tampoc es construirien en el mateix edifici. Sinó que "hauria de ser una taxa que els promotors pagarien per a què una entitat o la pròpia Administració construeixi els habitatges de protecció oficial", asseguren els promotors. Resulta obvi que aquesta fórmula també envia els pisos de protecció a la perifèria de la ciutat, que és on pot construir l'Administració.
La deriva classista de les propostes dels promotors l'apunten experts com Jaime Palomera, de l'Institut de Recerca Urbana (IDRA), en un recent debat sobre habitatge al Hub Social de Barcelona: "Aquesta proposta el que fa és enviar els habitatges protegits a la perifèria, expulsant els veïns i veïnes de Barcelona per a què el centre de Barcelona sigui per als rics". Palomera també discuteix que les promocions no puguin ser viables econòmicament amb el 30% i posa com a exemple París, on assegura que hi ha un consens per abaratir el sòl que permet als promotors, i a l'Administració, fer habitatge més assequible.
Aquesta proposta el que fa és enviar els habitatges protegits a la perifèria, expulsant els veïns i veïnes de Barcelona per a què el centre de Barcelona sigui per als rics
Doble porteria als edificis, una pels rics l'altra pels pobres
Va ser en aquest mateix debat del Hub Social on la consellera delegada de Vertix Grup Immobiliari i vicepresidenta primera de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Elena Massot, va fer la proposta classista que ha generat més polèmica. Massot va apuntar que al barrejar gent amb diferents nivells de renda en un bloc de pisos, a causa de l'aplicació del 30%, la convivència pot ser "complicada". Massot va posar sobre la taula una altra proposta per complir amb el 30%: construir una doble porteria o entrada als edificis per separar els habitants de l'habitatge de luxe, dels de l'habitatge protegit.
Relacionat amb aquest tema
"De vegades cal una mica més de cintura o encaix. Quan la diferència de rendes és molt alta hi ha molts compradors –de pisos- que es tiren enrere", assenyala la vicepresidenta d'APCE. "Els dos accessos permetrien que tot el món pogués conviure amb les seves condicions econòmiques. Per exemple, les despeses de comunitat pesen molt", va apuntar Massot, que reitera que els promotors volen "aportar solucions i no problemes”.
De vegades cal una mica més de cintura o encaix. Quan la diferència de rendes és molt alta hi ha molts compradors –de pisos- que es tiren enrere
Les crítiques al classisme de la proposta han comportat que l'Associació de Promotors de Catalunya (Apce) hagi desautoritzat a la seva vicepresidenta, tot rebutjant la idea de construir edificis amb dues entrades. En un comunicat, l'Apce subratlla que Massot va expressar la proposta "a títol personal, únicament i exclusiva en el marc d'un debat", i que l'associació no la comparteix "en absolut". L'entitat afegeix que no ha plantejat, valorat o estudiat "mai" cap proposta "en aquesta línia o similar".
Relacionat amb aquest tema
L'Apce apunta que la postura sobre la reserva del 30% de sòl públic a les promocions privades de Barcelona l'explicarà el president de l'entitat, Xavier Vilajoana, "en els pròxims dies". I segons fonts del sector, a grans trets la proposta dels promotors seria la de compensació en promocions d'altres ubicacions que expliquem en aquest article.
Eina dissuasòria contra l'especulació i la gentrificació
Des del Sindicat de Llogateres també es defensa aferrissadament el manteniment del 30% tal com està redactat ara, i s'alerta que el canvi "pot agreujar la gentrificació dels barris centrals de Barcelona, expulsant a la perifèria a milers de veïns i veïnes". El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, assegura que "la mesura del 30% és imprescindible al centre de Barcelona perquè s'aplica en el cas de la compra i rehabilitació d'edificis, i la norma dissuadeix als que ho fan amb fins especulatius i fan fora els llogaters i llogateres".
Relacionat amb aquest tema
Una postura compartida per la cap de files de Barcelona en Comú a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que assegura que la modificació "suposarà renunciar a 18.000 pisos a preu assequible" i alerta que "el 30% ha fet de dic de contenció protegint a més 60.000 famílies de viure el mateix que les veïnes de Casa Orsola". BComú calcula en unes 157.000 persones les que es podrien veure expulsades del centre de Barcelona per la pressió dels fons d'inversió. I des el moviment pel dret a l'habitatge s'és contundent: "sense el 30% no hi haurà una Casa Orsola, n'hi haurà 4.000".
Per part de l'Ajuntament, fonts de l'alcaldia que ostenta el socialista Jaume Collboni, es limiten a assegurar que aquesta norma, impulsada per l'anterior alcaldessa, Ada Colau, a finals del 2018, "no va funcionar i s'hi han de fer canvis". Les xifres que faciliten per justificar el canvi és que la norma del 30% preveia la construcció de 1.650 habitatges de protecció oficial entre el 2018 i el 2024, i només s'hi han construït 156. Des de BComú al·leguen que la entrada en funcionament real de la norma no va ser fins el 2021, i reiteren la importància de la figura dissuasòria contra l'especulació dels fons d'inversió. En qualsevol cas, el PSC manté la idea que "el 30% és clau per tenir més habitatge protegit, però s'ha de modificar perquè no ha funcionat bé".
Des de l'equip de Govern municipal no s'apunta si el canvi anirà en la línia de les propostes dels promotors. Fonts consultades no veuen malament la proposta però amb condicions, tot apuntant que si una promoció d'habitatge a preu lliure es fa en un barri cèntric de la ciutat, la compensatòria del 30% d'habitatge de protecció oficial es podria fer en un altre edifici, però sempre dins del mateix barri. "Això permetria evitar-ne la gentrificació", asseguren. En aquests moments hi ha registrats a l'espera d'un habitatge de protecció oficial a Barcelona unes 14.000 sol·licituds, segons dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.
El PSC testa als partits de l'oposició
De moment, el PSC espera al posicionament dels partits de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona. Junts estaria disposat a avalar els canvis que apunten els promotors, ERC és favorable al manteniment de la norma del 30% però no especifica si donaria suport a algun tipus de canvi o flexibilització, i Barcelona en Comú insta ERC a "un front comú" en contra de qualsevol canvi del 30%
Per la seva banda, la presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge i de la Fundació Habitat 3 –que ha participat en la compra de Casa Orsola juntament amb l'Ajuntament de Barcelona-, Carme Trilla, assegura en declaracions a Els Matins de TV3 que "no es pot parlar de l'habitatge de protecció oficial com si fos per a uns determinats col·lectius estigmatitzats, és habitatge normal per a tota aquella gent que necessita habitatge assequible a la ciutat".
La idea de què l'habitatge de protecció ha d'estar segregat no ha estat mai la idea de la ciutat, perquè Barcelona és una ciutat integradora
Trilla -que és una de les veus més influents en matèria d'habitatge social a Catalunya i especialment a l'Ajuntament de Barcelona- planteja que "la idea de què l'habitatge de protecció ha d'estar segregat no ha estat mai la idea de la ciutat, perquè Barcelona és una ciutat integradora". Trilla també aposta per una major construcció d'habitatge públic i situa el potencial de construcció d'aquesta tipologia en 12.000 habitatges en barris com el 22@, la Sagrera o la Marina del Prat Vermell. Habitatges que se sumarien als 5.000 que ja estan en construcció a Barcelona per part de l'Ajuntament o l'Incasol.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.