Almenys el 25% dels habitatges de lloguer assequible construïts en els solars públics es destinaran a joves

El Govern ha aprovat aquest dimarts la primera convocatòria de reserva pública de solars, tal com va anunciar la setmana passada el president de la Generalitat, Salvador Illa. La portaveu de l'Executiu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha donat més detalls sobre com serà aquest banc de solars per arribar a la construcció de 50.000 pisos socials el 2030. 

Paneque ha destacat que totes les promocions hauran de destinar un mínim del 25% dels pisos a persones joves menors de 35 anys de "rendes mitjanes", i un 10% a persones vulnerables. El Govern vol garantir que "cap solar destinat a habitatge protegit es quedi sense construir per falta de rendibilitat". Paneque ha detallat que amb aquesta primera convocatòria l'objectiu és construir fins a 10.000 habitatges, tot i que no és definitiva. En els solars només s'admetrà la modalitat de lloguer amb el dret de superfície a 75 anys.

Podran accedir a la convocatòria tant operadors públics com privats, però amb les condicions que posa el Govern. En els solars només s'admetrà la modalitat de lloguer amb el dret de superfície a 75 anys. La consellera ha detallat que hi ha prevista una segona convocatòria de cara al mes de desembre. 

La renda màxima dels contractes de lloguer dels habitatges de protecció oficial que es construeixin resta fixada en funció de l'àmbit on estiguin inclosos els municipis, segons la seva ubicació. Però Paneque no ha detallat als municipis on es faran. "Els solars amb un operador signat seran els primers que es comencaran a tramitar través de l’institut Català de Finances, per tal de tramitar el finançament que necessitin", ha assegurat. 

Després es gestionaran els solars que arribin sense operador previst d'inici. La partida de finançament prevista és de fins a 500 milions de l'ICF.

Sobre agilitzar els tràmits administratius per construir habitatges de manera més “ràpida”, tal com va assegurar Illa fa uns dies, Paneque preveu que s'arpovin mesures al respecte en les properes setmanes.  Hores abans de la reunió del Consell Executiu, Illa ha dit que el pròxim pas serà "modificar la llei d'urbanisme" amb la finalitat de "construir més ràpidament".

Primer pas de l'Agència Tributària Catalana 

Aquest dimarts també s'ha aprovat l'inici del procés perquè l''Agència Tributària Catalana recapti tots els impostos, tal com va anunciar divendres passat la consellera d'Economia, Alícia Romero. “Tenim l'objectiu d'assumir la gestió de l'IRPF durant el 2026 i per aquest motiu la campanya del 2025 ens ha d’ajudar a testejar el que l’any que ve ha de ser una realitat. Per això, es contractaran 102 efectius per a la campanya de la renda”, ha dit Paneque. 

L'augment de personal específic per a la campanya de la renda també s'acompanyarà de més presència al territori. En total, l'ATC desplegarà aquest any 36 oficines arreu de Catalunya. Hi haurà quatre oficines a les capitals de demarcació, amb diferents taulells de cita prèvia. A més, aquest 2025 diversos municipis de l'arc metropolità sumaran oficines a les que ja formen part de la xarxa Tributs de Catalunya (Badalona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet).

La millora de la gestió dels serveis sanitaris públics

El Govern també ha aprovat la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis sanitaris. L'objectiu d'aquesta normativa serà millorar la gestió dels serveis sanitaris públics. A partir d'ara s’obrirà una consulta pública a través del portal Participa per recollir les opinions i demandes de la ciutadania abans de redactar el projecte.  

Amb aquest projecte el Govern vol adequar les fórmules de gestió al principi de responsabilitat pública que regeix els serveis sanitaris de cobertura pública, a càrrec del Servei Català de la Salut, donant prioritat a l’adaptació ràpida i flexible a les necessitats assistencials de les persones, així com assolir procediments que permetin una tramitació més eficaç i eficient.

La futura llei també incidirà en l’actualització i estabilitat del sistema públic de salut; la integració de les entitats proveïdores; la consolidació del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), i l’actualització del marc de provisió de serveis d’atenció a la salut per ajustar-se als requisits actuals i canviants dels serveis, tenint en compte les noves necessitats de la ciutadania.